CRÍTICA

Dracs com nosaltres

'Metal·lúrgia' de Víctor Nubla. Males Herbes. 182 pàg. / 18 €

Dracs com nosaltres / PERE VIRGILI Zoom

Una literatura no és forta si no compta amb un bon underground. Que està molt bé que hi hagi novel·la de gran consum i de qualitat i poesia i teatre i bons llibres per als joves, però fins que no hi hagi uns quants llibres cada any que surtin dels camins fressats i siguin juganers i disruptius, l’ecosistema literari no serà prou sa. Els llibres de Víctor Nubla -mort la setmana passada, als 63 anys- formen part d’aquest underground: amb aquest, ja n’ha publicat tres a Males Herbes, l’editorial de referència per a tot el que sigui sèrie B ben escrita, i totes són novel·les divertidíssimes i plenes de disbarats amb mala bava. Metal·lúrgia és el resultat d’una estada llarga que va fer l’autor en una clínica recuperant-se d’un accident i té un to una mica més melangiós que li va molt bé a la història.

Nubla, que és un creient fervent de tot el que s’oculta darrere del que a la gent li sembla que és la vida normal, vagava pels passadissos i pels voltants de la residència i no podia parar d’imaginar-se que havia traspassat alguna mena de porta i havia anat a parar a un altre món. En realitat era al costat de la plaça Lesseps, però ell deambulava per Estragó de Dalt i descobria que les cambreres dels bars dels voltants en realitat eren dragones científiques i que els seus companys dracs treballaven explotats pels homes, àvids del metall que poden elaborar aquestes simpàtiques bèsties amb els seus estómacs. La mà d’obra barata i explotada, però, no sempre és dòcil, i Nubla s’ha divertit molt inventant-se una revolta animal molt sibil·lina que, com totes les bones revolucions, es planifica a les tavernes plenes de fum (de drac, en aquest cas).

Els dracs aconsegueixen tenir un programa a la televisió municipal de la ciutat i el dia de l’estrena arrenquen forts. No podem explicar què hi fan, però diguem que provoquen l’horror de la població i les ires de les autoritats municipals, representades per uns personatges pusil·lànimes i grisos, més que veritablement malvats: funcionen molt millor i (ai!) es deuen acostar més a la veritat.

La presència d’animals és una constant en els llibres de Nubla: a l’extracte de conversa que fa d’epíleg al llibre en parla, i també fa una pregunta que podria ser la clau de volta del llibre i de l’actitud literària de l’autor, que malda per crear altres mons que ajudin a anar més enllà del nostre, que obrin una escletxa dins de les ments dels lectors: “Has vist que la biblioteca de Lesseps té forma de drac?”