Llegim 04/06/2021

E.L. James, autora de 'Cinquanta ombres d'en Grey': "Qualsevol cosa que estigui centrada en la dona es menysprea"

L’autora tanca la saga milionària amb el sisè volum: 'Alliberat'

Alexandra Alter
5 min
E L James

És difícil de conciliar la imatge d'E.L.James com una persona tranquil·la i reservada amb la franquícia multimilionària que va crear. Des que va publicar Cinquanta ombres d’en Grey, el 2011, la trilogia ha venut 165 milions de còpies arreu del món –8 milions només en castellà– i ha estat adaptada al cinema amb una sèrie de pel·lícules que ella mateixa va coproduir. A més, va contribuir a popularitzar diversos fetitxes sexuals, com el bondage, les benes per als ulls i les pinces per als mugrons, introduint-los al mainstream comercial i cultural. L'autora britànica també ha registrat i llicenciat vi, llenceria, fuets, vibradors i manilles amb la marca Fifty Shades of Grey, i molts dels productes els ha dissenyat ella mateixa. "Vaig registrar tot el possible perquè no volia coses a les carmanyoles. No ho poseu en un Happy Meal", feia broma llavors.

Tot i això, els fans encara en volien més, i James els hi va donar. El 2015 va publicar Grey, on tornava a l'eròtica saga del multimilionari Christian Grey i la seva submisa, la tímida Anastasia Steele. Aquest cop, James –que va escriure Cinquanta ombres com a fan fiction de Crepuscle– reexplicava la trama des del punt de vista del Christian en comptes del de l’Anastasia. Després arribaria Més fosc, un segon llibre des de la perspectiva masculina, i a continuació es va desviar amb Mister, una novel·la romàntica independent. Però els lectors més insatisfets li van demanar que acabés la trilogia centrada en el Christian.

Sadomasoquisme per a les masses.

Finalment, quan va arribar la la pandèmia, l'autora va decidir que era el moment d’acabar el projecte: "Em va mantenir ocupada durant el confinament", explica. "Arriba un moment en què no queden més trencaclosques per resoldre. Ha fet que no perdi el cap durant aquest any de bogeria". A Alliberat (que es publica aquest divendres a Rosa dels Vents i Grijalbo), l'Anastasia i el Christian organitzen el seu casament i discuteixen pels vots, mentre ex obsessius, rivals corporatius despietats i pares prepotents amenacen la seva felicitat. Aquest hauria de ser el final de la història –matrimoni, feliços per sempre– però no sembla que l'autora estigui del tot preparada per tancar-la: "Mai diguis mai. Ja ho veurem", diu.

En una entrevista des de la seva oficina a l’oest de Londres, James parla de l’evolució i l’impacte de la sèrie.

Cinquanta ombres va néixer sent una fan fiction i després van ser els seus lectors els que feien les seves versions de Cinquanta ombres des de la perspectiva del Christian. La van inspirar d'alguna manera?

— És interessant, perquè quan era una fan fiction vaig escriure un parell de capítols des del seu punt de vista. Després la gent va reclamar-ne més, però van arribar les pel·lícules. Com tothom sap, l'època de la primera va ser molt dura per a mi, així que vaig tornar al llibre i vaig escriure sense dir-ho a ningú. Necessitava retrobar-me amb els personatges, i és el que vaig fer. No pensava que la gent en voldria més. Va ser una mica curt de mires per part meva, però és que encara em sorprèn que la gent llegeixi el que escric.

Així doncs, ¿va sorgir de la necessitat de recuperar els personatges després que quedessis insatisfeta amb la primera pel·lícula?

— Sí, totalment. No va ser una experiència feliç: no he dit gairebé res sobre el tema i seguiré sense fer-ho. Només que vaig estar molt contenta de tornar al món dels llibres.

Els llibres des de la perspectiva del Christian han tingut molt d’èxit entre els teus lectors, però també hi ha alguns fans que consideren que estàs intentant esprémer aquesta franquícia. Què creus que afegeix a la història la nova novel·la?

— Està escrita per als fans incondicionals i no per a qui no vulgui llegir-la, saps? És molt senzill. Tenia la sensació que amb cinc llibres la saga no estava completa, i ara ho està. Això torna a la pregunta: l'he acabat? Per ara sí. Espero que això em doni una mica de llibertat per explorar alguna altra cosa.

Reescriure els teus propis llibres és quasi com escriure una fan fiction de les teves novel·les, però al mateix temps sense contradir la trama de les primeres obres.

— Exacte, i això és el que és escriure fan fiction. És molt divertit perquè ara estic a l'apli Clubhouse i m’encanta. Hi ha molts autors parlant en grups i pots veure la diferència entre els que planifiquen l'argument i els que no. Jo soc una improvisadora total, tinc una idea vaga d’on estic anant i no estic segura de si hi arribaré.

Quan et vas unir a Clubhouse? Què hi fas?

— Cap al març o a l’abril, o potser al febrer, perquè el temps ja no té sentit. És dijous? És dissabte? Qui ho sap! M'hi he passat dos mesos, encara que vaig trigar molt temps a parlar, perquè soc molt tímida. Hi ha una comunitat d’autors fantàstica. I també hi ha mags i comediants que són divertidíssims.

Què n'opines de l’impacte que han tingut els teus llibres en el món editorial? Has contribuït a normalitzar la història d'amor eròtica.

— Em sorprèn, sempre em sorprendrà. Hauria estat encantada de vendre 5.000 llibres i continuar treballant a la tele i seguir fent tot el que feia. Ja ho saps, vivint la meva vida en pau. Però tot ha canviat completament. És alliçonador i sorprenent, encara no m’ho acabo de creure.

La sèrie ha ajudat a eliminar l'estigma que tenia l’erotisme dur i ha demostrat que pot ser extremadament rendible.

— Les dones volen llegir aquest tipus de coses, no és cap secret. Totes ens volem enamorar altra vegada. Si ho pots fer en un llibre, és un lloc bastant segur. Crec que qualsevol cosa que estigui centrada en la dona s'acostuma a menysprear, però és una indústria milionària. Em sorprèn que despectiva pot arribar a ser la gent de vegades. I amb les pel·lícules també han fet un gran negoci, perquè la gent vol veure una història d’amor que sigui una mica picant. Ara es diu picant, això ho he après a Clubhouse.

Com ho deies abans?

— Calenta, sexi... aquest tipus de paraules. Picant està bé.

Els llibres també han tingut un impacte cultural, fent que les dones sentin que està bé ser més atrevides sexualment.

— I tant. Les dones ens avergonyim en tot moment i pel motiu que sigui. Així és la vida per a les dones. No ets prou bona mare, no ets això, no ets allò, no llegeixes això o allò. És esgotador. Prou d’avergonyir-nos, només estem tirant endavant les nostres vides.

Tenint en compte l’abast de Cinquanta ombres, i que alguns lectors no només disfruten amb la història sinó que l'emulen, et veus a tu mateixa com un guru de l’estil de vida?

— No, no. No és un decàleg. No és una llista. És només una història entretinguda per a dones.

The New York Times
stats