Llegim 11/06/2021

Tove Jansson, creadora de mons

Angle Editorial publica 'El llibre de l'estiu'

Anna Carreras
3 min
L'escriptora Tove Jansson

BarcelonaPublicat l’any 1972, El llibre de l’estiu, de l’escriptora finlandesa Tove Jansson (1914-2001), arriba al lector català gràcies a la recuperació de la traducció de Montserrat Vallvé Viladoms per part d'Angle Editorial. Planetàriament coneguda per haver creat els Moomins, una família de trols bohemis, amants de la natura i tolerants amb les diferències, Janssen és il·lustradora i autora de reculls de relats breus i novel·les, entre les quals destaquen Solstaden i Den ärliga bedragaren, i Rent spel, un text autobiogràfic sobre l’amistat entre dues artistes. Ha rebut el premi Nils Holgersson, la medalla Hans Christian Andersen i el premi de l’Acadèmia Sueca.

El llibre de l’estiu és la primera novel·la per a adults escrita per Jansson. Es tracta d’una història tendra i intel·ligent sobre l’amor recíproc entre una àvia i la seva neta de sis anys, però també és una defensa de la vida com un valuós procés de descoberta contínua. Enmig d’una natura idíl·lica que completa el triangle protagonista i actua de manera participativa, l’autora aconsegueix que el lector senti la fressa del vent dels fiords, el gust salat del mar o la potència de la lluna plena mentre la Sophia i la seva àvia passegen per camps i boscos i aprenen l’una de l’altra. Perquè, malgrat el conflicte generacional evident entre totes dues, malgrat que de vegades discuteixin o no arribin a una entesa, sempre s’acaben mirant de prop fins que es reconeixen com en un mirall. La curiositat les uneix i es fan preguntes sense resposta. Però la seva complicitat fa que se les inventin totes. I riuen, perquè mentre parlen creen literatura popular i llegenda local.

No hem de perdre la mirada infantil

Cada dia d’estiu creen un món particular fet de paraules i passejades. L’àvia octogenària és un personatge interessant, d’aquells que marquen la diferència: viu en un antic magatzem d’una casa vella, fuma, té mal humor, li agrada mullar-se quan plou, beu conyac, talla animals de fusta i os, renega contínuament i va en barca. El seu estiu —som en una illa perduda i salvatge de Finlàndia— no és gens mediterrani, sinó que és una canícula de nits fredes, tempestes i solitud. L’autora, amb tota probabilitat, s’inspira en una illa real, Klovharu, on Jansson va aconseguir viure durant trenta anys al costat de la seva parella, Tuulikki Pietillä. En alguns fragments d’El llibre de l’estiu hi ha frases literals extretes del seu dietari.

La reflexió sobre el pas del temps és un motiu recurrent de la novel·la, a partir d’uns diàlegs imperdibles plens de genialitat, i sovint es manifesta com un mer transcórrer, com l’aigua del riu que va a parar a la mar. Com la mort, que s’ha d’esdevenir sense estridències. En la suma dels vint-i-dos relats sense continuïtat d’El llibre de l’estiu, hi ha anècdotes, jocs, misteris i converses que no només enforteixen uns vincles més enllà de la consanguinitat sinó que també demostren que la mirada infantil no s’ha de perdre mai. D’aquí la coherència estètica de Tove Jansson amb la seva sèrie de novel·les infantils, un camí narratiu paral·lel fascinant per l’aprenentatge, l’experiència, la llibertat i la felicitat. Perquè l’estiu de Jansson no és només un estiu concret, ni tan sols una estació de l’any, sinó un estat anímic.

Aviat farà un any que les meves dues iaies van decidir travessar el feix de llum. Potser per això, en la mancança, agraeixo a la literatura que faci reviure les àvies que ens han fet de far i ens han ensenyat a celebrar la vida en la senzillesa. Tot i que les meves ni fumaven ni prenien conyac. Que jo sàpiga. 

stats