A diferència d’alguns dels clàssics indiscutibles de la literatura distòpica, per exemple Un món feliç d’Aldous Huxley, 1984 de George Orwell o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, que d’una manera més o menys definida i precisa mostren com són i com funcionen les societats monstruosament controladores que literaturitzen, a la seva nova novel·la, Gliff, la britànica Ali Smith (1962) només ens ho mostra d’una manera vaga, parcial, a partir de pocs detalls significatius, fent-ne un dibuix global tirant a abstracte. Ho fa a posta, és clar, i aquesta diguem-ne aquesta imprecisió deliberada té en els millors passatges de l’obra un poder de suggestió francament inquietant. En conjunt, però, li treu capacitat simbòlica i representativa, i en desactiva la força expressiva i en rebaixa la temperatura emocional i dramàtica.

Igual que tots els sistemes totalitaris, el de Gliff està dividit entre aquells que en formen part perquè es pleguen a les normes fèrries i deshumanitzadores que el regeixen i aquells que n’estan exclosos perquè no s’hi volen plegar o perquè, per raons morals, ideològiques o de comportament, n’han estat expulsats o rebutjats. En aquest cas, també igual que en tots els sistemes totalitaris, ser exclòs vol dir que no tens dret a res i que, a la pràctica, ni tan sols tens dret a ser: marquen amb pintura vermella la casa on vius i te’n desallotgen i la destrueixen, no et permeten l’accés ni a internet ni a cap tipus de dispositiu digital –la qual cosa, en una societat de vigilància hipertecnificada, equival a no existir, però també a ser precàriament lliure– i, finalment, ets considerat “no-verificable”, un estatus oficial que et deixa en la indefensió absoluta, el pas previ a ser “eliminat”. Dels que formen part del sistema, l’autora ens en dona encara menys detalls. Fa referència a “l’edifici del Nivell de Lliurament”, al soterrani del qual hi ha “la Cinta d’Embalatge”, conceptes i etiquetes que remeten a un món controlat per empreses a l’estil Amazon, un totalitarisme capitalista del consum i del sotmetiment revestit de neutralitat postideològica.

La lògica estranya dels malsons

Per aquest escenari distòpic, Ali Smith hi fa deambular dos germans, en Bri i la Rose, que són “no-verificables” perquè la seva mare, ja desapareguda, els va voler protegir de les grapes del poder. Amb una estructura que fins ben avançada la novel·la no permet al lector d’ubicar-se del tot en termes temporals –això va passar fa cinc anys, això està passant ara, això va passar fa molt de temps–, l’argument de Gliff es desplega amb la lògica estranya i imprevisible dels malsons. Igual que en els malsons, aquí tampoc no hi falta un element simbòlic clau: els cavalls. El títol de la novel·la, una paraula que en anglès no vol dir res, és justament el nom d’un cavall que conviu durant un temps amb els protagonistes i que, en el món opressiu i gris que els atrapa i els amenaça, remet a totes les coses bones que s’han perdut i s’enyoren: la noblesa, la llibertat, la bellesa, “el sublim”...

Desoladora i angoixant, però també amb escletxes d’esperança i de combativitat, Gliff potser és un Ali Smith menor, però llueix la intel·ligència atrevida i l’estil viu i audaç de l’autora, traslladat al català amb la solvència habitual per Dolors Udina.