BarcelonaL'escriptora escocesa Ali Smith (Inverness, 1962) no pot evitar fixar-se en totes les paraules que l'envolten. Passejant per Barcelona aquest dimarts, un grafit que deia "The future is no the same anymore" (El futur ja no és el mateix) se li ha incrustat a la ment. "Això és el que ens ha dit Catalunya avui, que la pandèmia ho ha canviat tot", explicava Smith unes hores més tard, en una conversa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb la cineasta Sarah Wood i la periodista cultural Anna Guitart. El diàleg ha inaugurat els actes del Dia Orwell del CCCB, i Smith no s'ha pogut estar d'enllaçar aquella frase amb la capacitat profètica de l'autor anglès. "Va descriure coses que passarien a la meva vida 60 anys després. Deia, molt encertadament, que qui controla el passat controla el futur. Però és més. Si no ens fixem en el passat, com podem entendre el present? I si no parem atenció al present, com podrem entendre cap on va el futur?", ha reflexionat Smith.

Encara que pràcticament no concedeixi entrevistes, les preguntes no espanten l'escriptora del celebrat Quartet estacional, les quatre novel·les –Tardor (2019), Hivern (2020), Primavera (2021) i Estiu (2022)– editades en català per Raig Verd amb traducció de Dolors Udina i per Nórdica en castellà amb traducció de Magdalena Palmer. Smith defensa amb vehemència l'afirmació de Txékhov que totes les històries condueixen a qüestionar-se, i no a aconseguir respostes. "A la societat actual li agraden les pantalles perquè són planes. Llegim o veiem notícies i passem a la següent. Així ens mantenim només a la superfície de la realitat, però a sota hi ha tot el que ens ha construït i a sobre, tot el que vindrà –ha subratllat Smith–. Els humans necessitem recuperar aquestes dimensions i entendre com el passat ha fet el nostre temps. Si no ho fem, ens mourem en un gel relliscós i perillós".

El sentit de l'escriptura

Aprofitant el seu pas per Barcelona, Smith i Wood han estrenat el documental Why we write (2021), una peça creada durant el confinament amb text de l'escriptora i imatges de la cineasta. La pel·lícula es qüestiona la utilitat de l'art en l'època del canvi climàtic, la crisi migratòria, l'auge de l'extrema dreta i la globalització. Smith ho argumenta amb paraules de Muriel Spark, una de les seves autores de referència: "En una conferència deia que està bé anar al teatre i passar-ho molt bé i plorar, però no s'hi val arribar a casa i ja està. L’art t’ha de fer sentir, però també t'ha de fer pensar". I tot això sense deixar de banda el poder del llenguatge, que a les obres de Smith juga un paper fonamental. "Agafes una simple paraula, com ara hola, i pot significar milions de coses. Si te la mires bé en veuràs les arrels, l’etimologia d’on prové. Totes aquestes connexions em fascinen", ha dit l'escriptora just després de descobrir que en català electrician és lampista i enviar la paraula al cel per al seu pare, que es dedicava a aquest ofici.

La conversa ha inaugurat les activitats del CCCB al voltant del Dia Orwell, que seguiran amb una sèrie de rutes literàries entorn de l'escriptor anglès per Barcelona i dos debats. El primer es farà aquest dimecres i resseguirà la vida d'Orwell a l'Aragó, mentre que el segon serà el 30 de maig amb el periodista i dramaturg Andrei Kureitxik i abordarà la repressió i la persecució política del règim d’Aleksandr Lukaixenko. El Dia Orwell tancarà l'1 de juny amb una xerrada de l’escriptora i activista nord-americana Rebecca Solnit.