És possible fer vida normal quan el món s’ensorra al teu voltant? Com a premissa d’una història de ficció, la pregunta és perfecta i fàcilment identificable en la base de molts relats, des de la ciència-ficció fins al costumisme. Forma part de la vida enfrontar-se a les crisis, una part gairebé inseparable de l’existència. Tanmateix, hi ha un moment de la història de la humanitat en què aquesta pregunta genera tanta vergonya que l’única resposta possible és el silenci i l’oblit. L’ascens de Hitler al poder a Alemanya va donar lloc a un dels processos d’enginyeria social més perversos que s’han conegut, l’anomenat gleichschaltung, una operació de manipulació de la societat a una escala immensa sobre fonaments tan inhumans i al·lucinògens que és difícil comprendre que tot un poble acabés col·laborant en tal absurd. Però la societat alemanya va assimilar el missatge nazi entre l’entusiasme d’alguns i la passivitat ressignada de molts, una equació tan maleïda com humiliant fins al punt que és difícil trobar estudis sobre com va ser la vida quotidiana durant el Tercer Reich. Més enllà del famós llibre de Richard Grunberger, Història social del Tercer Reich, sembla com si la societat necessités oblidar que l’horror va néixer d’uns pocs, però tota la societat va mirar cap a l’altre costat.

Irmina, de Barbara Yelin, es una aportació necessària per il·luminar la realitat social de l’Alemanya que sorgeix després de la República de Weimar i l’ascens de Hitler, aprofitant les vivències reals de l’àvia de l’autora. A partir de les seves cartes, Yelin reconstrueix la història d’una jove idealista i amb ambicions que emigra a Londres per aprendre un ofici, topant amb un realitat que la supera en cada pas. És el relat desapassionat de l’enterrament de les il·lusions d’una dona, sepultades sota tones de resignació forjada a cop de desengany: el romanticisme desapareix davant de l’odi i la indiferència; l’aspiració de llibertat es dilueix en el “kinder, kirche, küche ” que s’esperava de tota dona alemanya en el règim nazi: la dedicació completa al país com a mare i esposa; el futur és només arribar a l’endemà.

Un catàleg d’ignomínies

L’autora pren com a referent gràfic el treball de Posy Simmonds, acompanyat d’una paleta senzilla que centra l’atenció de la lectura en la figura de la seva protagonista, que actua com eix d’una espiral contínua de decepcions. La vida de la Irmina serveix de punt de partida per desplegar en segon pla un catàleg d’ignomínies que haurien d’avergonyir la societat, amb les quals haurà de bregar la jove protagonista: xenofòbia, racisme, misogínia, odi, repressió, humiliació, pobresa i dolor, unides finalment en la duresa impassible d’una resignació que desfigura la individualitat d’aquesta dona que va intentar lluitar per la seva identitat i llibertat.

Barbara Yelin estén el relat més enllà del nazisme per desenvolupar no només les dificultats d’aquells moments sinó les conseqüències derivades al llarg de tota la vida de la jove, a qui tan sols concedeix la possibilitat de trobar respostes a algunes de les seves aspiracions truncades. Un obra dura que va rebre el premi de la Bande Dessinée Històrica i Social i el prestigiós premi Artemisia de l’associació francesa d’autores de còmic.