Crítica
XAVI SERRA

La resplendor d’una vida normal

'American splendor. Los cómics de Bob y Harv' de Harvey Pekar i Robert Crumb. La Cúpula. Trad. F. Pérez Navarro i Lorenzo Díaz. 108 pàg. / 17,50 €

La resplendor d’una vida normal Zoom

Al principi dels 70, consumit per la seva feina grisa de funcionari, Harvey Pekar va descobrir en els còmics del seu amic Robert Crumb un vehicle perfecte per explicar històries sobre la seva vida, tan vulgar i comuna com Cleveland, l’anodina ciutat industrial on vivia. Pekar i Crumb es coneixien des de feia anys i compartien la passió pels vells discos de jazz, així que el creador del Gat Fritz es va prestar a il·lustrar alguns dels guions del seu amic.

Així va començar una sèrie, American Splendor, que durant més de 30 anys va reunir les historietes autobiogràfiques d’un Pekar decidit a capturar la seva realitat quotidiana amb honestedat i humor, des de l’addicció malaltissa per col·leccionar vinils fins a la relació amb un amic aprofitat o el problema de posar-te al darrere d’una dona gran jueva a la cua del supermercat. Pekar és tan àcid i implacable amb ell mateix com amb els personatges que desfilen pel còmic, però la seva mirada també desprèn humanisme i solidaritat de classe. I una certa tendresa plana sobre el retrat dels companys de feina, sobretot el d’una vella grillada i excèntrica.

La Cúpula reuneix ara en un sol volum totes les historietes que Crumb va il·lustrar per a Pekar, una de les escasses col·laboracions amb un altre autor del pare de l’underground. American Splendor es va nodrir de molts altres dibuixants però els treballs de Crumb són, lògicament, els més emblemàtics. La cruesa i expressivitat del seu traç, més contingut que en l’etapa psicodèlica, està en sintonia amb les històries de Pekar, sobretot quan el guionista pren la paraula per queixar-se del poc cas que li fan els mitjans o per reflexionar sobre els altres Harvey Pekar de la guia telefònica. En conjunt, el seu treball va marcar un punt d’inflexió en la capacitat del còmic per observar la realitat en primera persona i, de retruc, per retratar sense filtres ni moralisme els neguits de la classe obrera nord-americana.