BarcelonaEl periodisme en vinyetes, gènere puixant i cada vegada més reconegut, ja té el seu primer Premio Nacional. El guionista Miguel Ángel Giner Bou (Benetússer, 1969) i la dibuixant Cristina Durán (València, 1970) van guanyar ahir la distinció que concedeix el ministeri de Cultura per El dia 3, la magnífica novel·la gràfica coescrita amb Laura Ballester sobre l’accident del metro de València del 2006 en què van morir 43 persones i la posterior mobilització dels familiars de les víctimes per impedir que el cas caigués en l’oblit, com pretenien els dirigents del Partit Popular.

El dia 3, que Astiberri va publicar en valencià i castellà, va ser destacada pel jurat del premi “per realitzar, des del respecte, la crònica d’un drama social amb una narrativa en la qual s’equilibren l’emoció, l’excel·lència gràfica i l’ús de potents metàfores visuals”. Giner Bou va rebre la notícia del guardó des de l’hospital on ahir operaven Durán, la seva companya, i va confessar que tenia “moltes ganes” que acabés l’operació per donar-li la notícia.

Contra l’estratègia del silenci

Com van explicar els autors a l’ARA, El dia 3 va néixer com a projecte quan Ballester va presentar a Benetússer el seu llibre sobre l’accident Lluitant contra l’oblit (Sembla Llibres) i, al veure la potència de la història, Giner Bou i Durán van decidir explicar-la en forma de còmic. “Nosaltres també havíem caigut en aquella estratègia del silenci que s’havia ordit –recordava Durán– i vam veure en el còmic una possibilitat per rescabalar-nos i contribuir a fer coneguda la història”. El silenci al qual es refereix la dibuixant és el que van imposar sobre el cas tots els mitjans i les institucions públiques del País Valencià controlats pel Partit Popular: a pocs dies de la visita oficial del Papa a València, els polítics no volien que aquella tragèdia esquitxés la visita del pontífex, així que, com relata el còmic, van fer tot el possible per impedir una investigació independent, ocultant proves, manipulant la caixa negra i comprant el silenci d’alguns familiars a canvi de diners o feines.

Però no comptaven amb la reacció de la societat civil. Indignats per les mentides i les falses promeses de les autoritats, alguns familiars de víctimes es van començar a manifestar-se cada dia 3 a la plaça de la Mare de Déu i van arrossegar a poc a poc la societat valenciana. El dia 3 retrata aquesta mobilització a través de la perspectiva de les víctimes i destaca el paper que va jugar l’emissió d’un programa especial de Salvados dedicat a l’accident. “València ha projectat els últims anys una imatge patètica de corrupció, però volia mostrar que també hi ha moviments socials, petits però potents”, explicava Giner Bou. Finalment, les protestes de les víctimes van aconseguir que el 2014 es reobrís el cas de l’accident. El desembre del 2018 es va tancar la instrucció i aquest divendres es decidirà quan se celebra el judici en què vuit antics càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana s’enfrontaran a penes de gairebé 4 anys de presó.

Un tàndem sòlid

Giner Bou i Durán formen un sòlid tàndem artístic i han publicat altres obres de no ficció com Una posibilidad entre mil i La máquina de Efrén, recopilades com Una posibilidad (Astiberri, 2017), que relaten la seva pròpia experiència com a pares d’una nena amb paràlisi cerebral. Sobre aquest tema, el 2018 van publicar a l’ARA la historieta Una escola molt especial, que descriu la tornada a l’escola d’una classe d’alumnes amb diversitat funcional. El 2015 van publicar la novel·la gràfica Cuando no sabes qué decir (Salamandra Graphic), sobre les amistats i els amors perduts, i també han publicat per separat llibres juvenils i contes il·lustrats.