ValènciaEl còmic ha entrat amb força a les aules durant els últims anys i ha reprès un camí que ja es va iniciar fa més de vuit dècades quan es van començar a publicar els primers estudis sobre les possibilitats que aportava la historieta a l'àmbit educatiu. Investigacions que, malgrat que van mostrar els avantatges i el potencial del còmic, van quedar relegades davant dels estereotips negatius que sempre han pesat sobre el novè art.

Un cop superats aquests prejudicis, el còmic arriba ara de la mà d'uns nous temps en què la competència comunicativa ha de bregar amb un context de lectures multimodals, en què la imatge omnipresent ha de ser també llegida des d'un pensament crític fonamental per a aquesta època. Els còmics es presenten com a lectures atractives que s'integren amb naturalitat en les noves metodologies didàctiques dels currículums i s'han convertit fàcilment en protagonistes transversals de qualsevol disciplina. Ja sigui des de les assignatures de ciències, d'humanitats o d'arts, el còmic pot adaptar-se a través d'estratègies tan diferents com amb la inclusió en el conjunt de lectures recomanades d'una determinada matèria o com amb la realització de còmics a l'aula per fomentar tant la creativitat com la capacitat de síntesi inherent del mitjà. És una eina que arriba a tots els nivells educatius, des de primària a l'educació superior. En revistes acadèmiques –o fins i tot en tesis doctorals– el còmic no és només considerat com un objecte d'estudi interessant i atractiu sinó com un llenguatge vàlid per a la comunicació científica.

En un moment d'autèntic ressorgiment del còmic infantil i juvenil, amb èxits de vendes milionàries com els de Dav Pilkey o Raina Telgemeier, el còmic suposa una opció destacada en els plans de foment de la lectura com a part fonamental en la creació i en el desenvolupament d'uns hàbits lectors que ja no es restringeixen a la narrativa, sinó que necessiten nodrir-se d'altres possibilitats que la transcendeixen. Els còmics estan demostrant que no són possibilitats teòriques futures sinó realitats presents que estan creixent amb èxit i eficàcia, de manera que obren camins que s'han d'explorar des de la sinergia de creadors i docents.