Crítica
DANIEL AUSENTE

Les dones rebels que vestien quimono

'Miss Hokusai' de Hinako Sugiura. Ponent Mon. Traducció de Víctor Illera Kanaya. 360 pàg. / 24 €

Les dones rebels que vestien quimono Zoom

El dibuix més clàssic de factura Disney va ser la inspiració directa d’Osamu Tezuka, el pare del manga, però el seu impacte en la cultura popular japonesa no s’entén sense l’existència prèvia dels anomenats ukiyo-e. Molt populars des del segle XVII, eren gravats produïts en sèrie amb temes d’arrel tradicional (paisatges, costums, erotisme, dimonis). Exportats a Europa quan el Japó es va obrir al comerç exterior l’any 1868, van influir en l’avantguarda impressionista i, fins i tot, en el cubisme.

Un dels artistes més importants d’aquesta escola va ser Hokusai (1760-1849), figura a la qual es va acostar l’autora de manga Hinako Sugiura des d’una perspectiva poc habitual. A Miss Hokusai el protagonisme correspon a Katsushika Ōi (1800-1866), la filla del pintor, hereva del seu caràcter rebel i també destacada il·lustradora. Part de l’obra atribuïda al pare estava realitzada o acabada per la filla, un fet sovint oblidat o anecdòtic en moltes biografies de Hokusai. El manga, publicat del 1983 al 1987 i adaptat amb èxit en forma de llargmetratge d’ anime el 2015, reivindica aquest personatge femení a l’ombra, però ho fa dins el context d’una tradició en la qual els pintors tenien nombrosos ajudants.

Sugiura (1958-2005) integrava el corrent del manga alternatiu, que fugia de continguts i estètiques infantils, però també era filla d’una família molt tradicional de fabricants de quimonos. El contrast entre dos mons tan diferents enriqueix les pàgines d’un còmic en què el traç immediat de l’underground s’alterna amb una fidel i delicada recreació d’una escola d’art i una època en les quals es va especialitzar. Aquesta passió la va dur a abandonar el manga per dedicar-se a l’assaig històric i la divulgació cultural en programes de televisió en què sempre apareixia vestida amb quimono. Les pàgines de Miss Hokusai plantegen la similitud entre la indústria dels ukiyo-e i la del còmic japonès, alhora que també estableixen el paral·lelisme vital entre la protagonista de la història i la seva autora, molt identificada amb ella. Si la filla de Hokusai va dedicar els últims anys a viatjar per tot el món, Hinako Sugiura va anunciar el 2004 el seu retir mediàtic per fer el mateix. En realitat patia càncer i va morir l’any següent, deixant al darrere un llegat que agermanava la modernitat del manga amb l’estil i les temàtiques de la pintura japonesa tradicional i, sobretot, la poesia contemplativa pròpia del País del Sol Naixent.