BarcelonaA l’últim Comic Barcelona, un segell de Barcelona format per només dues persones va situar dos llibres entre els nominats a millor còmic espanyol de l’any: Por culpa de una flor, de María Medem, i Cornelius, de Marc Torices, que es va acabar emportant el premi. L’editorial Apa Apa ha conreat en els últims anys un prestigi merescut per la seva audàcia a l’hora de publicar còmics trencadors i descobrir nous talents que estan revitalitzant el còmic experimental català i espanyol. Els reconeixements també arriben d’Itàlia: aquest cap de setmana, el Festival de Còmic de Treviso els dedica la mostra Apa Apa Aparty, en la qual participen l’editor i ànima del segell, Toni Mascaró, i els autors de l’editorial María Medem, Marc Torices, Ana Galvañ i Sergi Puyol, que és l’altre cap pensant de l’editorial i el responsable del disseny i la maquetació des del primer llibre.

El projecte el va engegar Mascaró el 2007 quan treballava amb Fani Manresa a la llibreria La Central del Raval, on havien donat forma a la millor i més selecta secció de còmics de cap llibreria de l’època. “Teníem els mitjans –diu simplement Mascaró–. Treballàvem amb molts distribuïdors internacionals, i com que passava una pila d’hores a la llibreria, jo anava demanant”. Aviat la secció de còmics es va convertir en una de les més rendibles de la llibreria, i amb un producte molt arriscat. “Vam veure que hi havia molts títols indie de fora que aquí no es publicaven i ens vam plantejar crear una editorial per fer-ho”, diu Mascaró, i així ho van fer ell, Manresa i una amiga (Gabriela Miciulevicius) amb un préstec de 25.000 euros. “Ho vam perdre absolutament tot –recorda Mascaró–. En pocs anys estàvem arruïnats i la Gabi i la Fani van marxar. Vam estar anys pagant cadascú 300 euros al mes per pagar el préstec”.

Reinvenció i èxit

L’editor atribueix la fallida en part a la seva inexperiència, però també a la bombolla que es va generar en poc temps al voltant del còmic independent. “De sobte, volies comprar els drets d’un còmic superindie i et demanaven 3.000 euros –recorda–. Quan vam començar ningú cobria el nostre nínxol, però poc després hi havia tantes editorials que ja no tenia sentit”. La fragilitat econòmica va portar Apa Apa a apostar per un format modest, la grapa, i pels autors que coneixien i admiraven del món dels fanzins i l’autoedició: Camille Vannier, Arnau Sanz, Marc Torices, Ana Galvañ... Així va començar el gir cap al que ha acabat sent la línia editorial d’Apa Apa.

El primer gran èxit d’aquesta línia –i el primer llibre d’aquesta etapa– va arribar el 2016 amb Gran bola de helado (2016), de Conxita Herrero, nominada el 2017 al premi a autor revelació del Comic Barcelona. La ratxa continua l’any següent amb Pulse enter para continuar, d’Ana Galvañ, que el 2019 és nominat com a millor còmic de l’any de Comic Barcelona, que encarrega a la dibuixant murciana el cartell d’aquella edició. Galvañ no va guanyar, però sí una altra autora de l'editorial, la jove sevillana María Medem, que es va endur el premi a autora revelació per Cenit i també va ser reconeguda com a millor autora emergent per l’associació de crítics i divulgadors ACDCómic. Alguna cosa estava canviant en el món del còmic, i allà sempre hi era Apa Apa. Mascaró i Puyol també destaquen el punt d’inflexió que marca el 2022 l’exposició del CCCB Constel·lació gràfica, on quatre de les autores (Herrero, Galvañ, Medem i Roberta Vázquez) venien del catàleg d’Apa Apa. “Va ser brutal –diu Mascaró–. Gràcies a la mostra ens va conèixer moltíssima gent”.

'Cornelius', el gos humiliat

El reconeixement més inesperat, tanmateix, va ser el premi de Comic Barcelona a millor còmic espanyol de l'any per a Torices, que també estava nominat com a autor revelació i no era favorit per endur-se cap dels premis. El dibuixant explica que l'existència de Cornelius com a obra està íntimament lligada a Apa Apa. “Si el Toni no m’hagués proposat recopilar les tires que jo publicava a fanzins i a Facebook, el llibre segurament no existiria”, diu el dibuixant, que el 2018 va començar a concebre l’estructura ambiciosa del còmic, que finalment va anar molt més enllà del recull de les historietes previst. “El problema de les tires és que l’estructura era repetitiva –reflexiona–. L’acudit sempre era que el Cornelius acabava sent humiliat. I se’m va ocórrer col·locar aquestes històries en un context en què el Cornelius hagués fet alguna cosa horrible perquè, de sobte, la lectura canviés i ja no poguessis llegir la tira igual”. L’esdeveniment en qüestió és un gir cap al terror de la història que agafa el lector desprevingut cap a la meitat del llibre. “M’agradava que la lectura dels acudits no fos la mateixa abans i després d’aquell moment, que el lector es veiés obligat a canviar de bàndol”.

Torices també juga de manera extraordinària amb el dibuix de les tires, canviant d’estil i format de manera que el llibre acaba sent un viatge formal a través de la història del còmic, un mostrari de les possibilitats gràfiques del llenguatge de la historieta. “Es tractava d’aprofitar tots els recursos que té el còmic –diu Torices–. Cornelius està concebut com una antologia creada per autors diferents, així que cada estil té la seva pròpia sintaxi. Quan ho ajuntes tot es crea una cacofonia que aporta coses”. L’aproximació de Torices a l’experimentació no és acadèmica sinó essencialment lúdica. “És el que tenim en comú tots els autors d’Apa Apa, que ens agrada jugar –resumeix el dibuixant–. Som autors que ja hem tirat la tovallola i no esperem dedicar-nos al còmic de manera professional, així que només ens queda passar-ho bé. I si t’ho passes bé és quan surten coses una mica estranyes”.

Una feina a temps parcial

Val a dir que ni tan sols Mascaró i Puyol s’hi dediquen enterament, a Apa Apa, i tots dos tenen altres feines que els permeten no dependre de l’editorial, on només treballen a temps parcial. “Potser sí que podríem viure d’Apa Apa si un dels dos deixés la feina principal i anéssim a totes les fires”, diu Puyol. “Un any vaig fer totes les fires i vaig acabar depressiu, vaig petar –afirma Mascaró–. I no vull tenir la sensació que si un llibre no funciona se’n va tot a la merda. Si Apa Apa fos la meva única feina, hi ha còmics que no els hauria publicat mai”.

Passar-s’ho bé també és prioritari per a l’editor, que per això s’involucra tant en el procés creatiu. Ell i María Medem s’escrivien pràcticament cada dia durant la gestació de Por culpa de una flor: en el seu xat de WhatsApp consten prop de 5.000 imatges enviades. “Per a mi és molt important ser amic dels autors –diu Mascaró–. Al capdavall, és una relació que es basa en la confiança”. Però la diversió també està, asseguren Mascaró i Puyol, en el disseny del còmic com a objecte físic, una qüestió que els obsessiona des de la coberta fins al paper o el llom. I no és per esteticisme, sinó per coherència. “Veure la portada a la llibreria, mirar el llibre i començar a passar les pàgines és el primer nivell de lectura d’un còmic. Forma part de l’experiència i és important”, diu Mascaró.

Torices està treballant des de fa un temps en un curtmetratge animat de Cornelius, que no serà ben bé una adaptació del còmic sinó un tastet del personatge, de visita a una psicòloga. “De fet, és la mateixa psicòloga que apareixia a Bloqueig mental, la sèrie que vaig fer per a l’ARA”, revela Torices. “Bàsicament, és una presentació del personatge de Cornelius, una escena curta sense la profunditat del llibre; però, si tot va bé, els productors volen adaptar tot el llibre després”. Puyol, que el 2019 va publicar amb èxit La sangre extraña, està donant els tocs finals a un llibre sobre l’Úrsula, un personatge que ja ha tret el nas per l’Instagram del dibuixant i fins i tot a les pàgines de l’ARA. “Falta el color del 80% del llibre –explica Puyol–. El concepte és similar al Wilson de Daniel Clowes, són pàgines autoconclusives, però també hi ha una història. N’he compartit una vintena, però el llibre en té 140”.

Mentrestant, Mascaró s'il·lusiona amb la perspectiva d’editar el pròxim llibre de la dibuixant Nadia Hafid, a qui coneix i segueix des de fa molts anys: serà la versió en castellà del projecte que va guanyar l’últim Premi Finestres, Mala olor. I coincidint amb la recent fira d’autoedició Gutter Fest, ha editat també el nou còmic de Carlos G. Boy, Parque ciudad. “És una novel·la gràfica de ciència-ficció alternativa amb punt Black mirror”, avança. I de cara a l’any que ve tornarà al catàleg d’Apa Apa un dels primers autors internacionals que van editar: Dash Shaw, l’autor d’Ombligo sin fondo, que publicarà al segell barceloní un còmic que Mascaró descriu com “un Vides creuades (Robert Altman, 1993) amb molts personatges que s’acaben trobant”.