BarcelonaLa sinestèsia és un fenomen sensorial involuntari que es produeix quan els sentits es barregen i, per exemple, el tacte d’un objecte activa l’escolta d’un so o que ensumem una olor. Una manera fàcil d’experimentar aquestes sensacions enriquides és submergir-se en la lectura dels còmics de María Medem (Sevilla, 1994), que utilitza els colors i la composició de vinyetes amb una expressivitat molt personal que, mentre dibuixa, li porta a fer-se preguntes com "Quin és el color del vent?". A Por culpa de una flor (Apa Apa i Blackie Books), el seu últim treball, les imatges sonen a quejío flamenc, fan olor de pluja i romaní i tenen regust de magrana i fruits del bosc. "Narrar el so o les olors és un exercici preciós –explica Medem–. Jo ho faig a través del record. Si vull dibuixar el vent, penso en quines sensacions em provoca i miro de traslladar-les a la pàgina en forma de colors. Em sembla més interessant i divertit que fer-ho amb onomatopeies".

Medem va debutar el 2018 amb Cenit, i l’any següent va guanyar el premi de la crítica ACDCómic a l’autor emergent i el d’artista revelació del Comic Barcelona. Des d’aleshores, la dibuixant s’ha convertit en una col·laboradora habitual de la New Yorker o el New York Times, una feina d’il·lustradora que li ha permès dedicar tres anys a Por culpa de una flor, que va néixer de la manera més atzarosa. "Em van encarregar dues pàgines per a un fanzín de Berlín sobre un home que viu sol a l’Amazones, l’últim supervivent d’una tribu. El fanzín no va arribar a sortir, però jo em vaig quedar amb ganes d’entrar en la ment d’un personatge així", diu.

Les dues pàgines de l’encàrrec es van acabar convertint en les 336 de Por culpa de una flor, i l’indígena brasiler en una noia que viu en un poble mig en runes amb l’única companyia dels gossos i una flor que sembla reaccionar a les emocions de la noia, una existència solitària sacsejada per l’arribada al poble d’una col·leccionista de sons i cançons. La trama, tanmateix, no és el més important en l’obra de Medem, sinó un vehicle per a l’expressió poètica. De fet, la gran influència de Por culpa de una flor és el flamenc, que l’artista escolta sovint mentre dibuixa. "M’agrada molt del flamenc que té unes lletres senzilles que expressen sentiments molt potents, em provoquen unes sensacions que són les que jo intento transmetre amb les meves eines –explica Medem–. I diria que les coses que m’agraden sempre tenen aquests dos elements, la senzillesa i la potència".

Un altre influx clau del còmic és el paisatge andalús, tot i que traslladat a la dimensió quasi onírica on Medem ambienta la història, fora del temps i de l’espai i, tanmateix, connectada a la terra de l’autora. "Estic molt contenta perquè jo sempre evito posar elements icònics del paisatge andalús, però la gent el reconeix igualment", diu Medem, que es confessa "fan número 1 d'Andalusia" i reivindica una visió de la seva terra allunyada dels tòpics: "A mi m’interessa molt l'Andalusia oriental d’Almeria, Granada o Jaén, que no és tan mainstream i té una manera de viure les tradicions fascinant, per què si una cosa es continua fent any rere any no és només per costum, sinó perquè hi ha alguna cosa molt contemporània, allà".

Punta de llança generacional

Medem és un nom fonamental de la nova generació d’autores sorgida al voltant dels festivals d’autoedició i amb l’experimentació gràfica com a bandera. Ella és, de fet, una de les dibuixants que integren l’exposició del CCCB que trasllada a l’espai expositiu el talent d’aquesta generació, Constel·lació Gràfica. De fet, la seva aportació a la mostra és una extensió de l’univers de Por culpa de un color, amb motius gràfics i fins i tot sensorials: les fulles de romaní per terra, la banda sonora d’Ylia amb veus de flamenc, els llençols penjats... "Quan em van proposar l’exposició estava immersa en el còmic i no podia pensar en res més", recorda.

No és l’única connexió de Medem amb Barcelona, on aquest divendres inaugura una petita exposició a la llibreria Fatbottom, meca del còmic independent de Barcelona, i diumenge oferirà una xerrada al Graf, un festival que no es perd mai. De Barcelona és també l’editorial que va apostar pel seu talent des del primer moment, Apa Apa. I, de fet, la dibuixant reivindica el paper que juga en la creació de Por culpa de una flor del seu editor, Toni Mascaró. "Durant els tres anys del llibre he parlat amb ell pràcticament cada dia, i en els últims mesos el primer que feia en llevar-me era dir-li bon dia. M’ha ajudat molt i m’ha donat l’escalf, la confiança i la mica de canya que necessitava per acabar el llibre. És el millor".