BarcelonaLa dibuixant i teòrica Marika Vila (Barcelona, 1949) ha guanyat el Gran Premi d’Honor del Comic Barcelona, el guardó a la trajectòria més important del sector. És un reconeixement que arriba en un moment dolç de Vila en la seva faceta com a teòrica i estudiosa del còmic, ja que acaba de publicar el llibre Desokupar el cuerpo; las voces de las autoras en el cómic español (Ediciones Marmotilla, 2024) i acaba d’inaugurar a Cerdanyola l’exposició Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic 1910-2022, que abans s’ha pogut veure a Cornellà o Mataró.

Vila va començar a publicar com a autora en agències que treballaven per al mercat exterior com Selecciones Ilustradas, i més endavant es va implicar en els col·lectius d’autors Astronave Pirata i Equip Butifarra i va començar a col·laborar en publicacions com Totem, Rambla, El Jueves, Siesta i Interviú. La dibuixant ha fet tots els papers de l’auca en el món del còmic: il·lustradora, coordinadora de la revista Rambla i fins i tot tècnica editorial de Planeta DeAgostini durant els anys del primer boom del manga. Però sobretot ha destacat per la seva militància feminista i d'investigadora del paper de la dona en el món del còmic: aquest va ser el tema de treballs teòrics com Icónikas (2010) i de la seva tesi doctoral, que va defensar el 2017: El cos okupat: iconografies del cos femení com a espai de la transgressió masculina en el còmic. Molt emocionada, Marika Vila ha recollit el premi amb molta sorpresa i entre llàgrimes. "M’heu enredat bé, jo pensava que venia a entregar un premi –ha dit Vila–. Per a mi, que vaig fundar aquest saló, rebre aquest premi és una sorpresa brutal. No sé què més pu dir".

Kate Beaton i Marc Torices, triomfadors

La canadenca Kate Beaton ha guanyat el premi a la millor obra d’autoria estrangera per la crònica dels seus anys treballant a les plataformes petrolieres Patos, publicat per Norma Editorial. I el premi a l’autor revelació se l’ha endut el valencià César Sebastián per Ronson (Autsaider), un delicat exercici de costumisme ambientat en un poble espanyol. Ronson també estava nominat com a millor obra d’autoria espanyola, però el premi ha sigut per a La alegre vida del triste perro Cornelius, del barceloní Marc Torices, que ha agraït al jurat "la seva temeritat": l’obra de Torices és la culminació de molts anys publicant històries sobre el personatge de Cornelius en xarxes socials, fanzins i revistes –fins i tot a l’ARA–, un calidoscòpic experiment que barreja estils narratius en un còmic metamòrfic que juga de manera sorprenent amb els recursos expressius del còmic. El premi també és un reconeixement per l’editorial barcelonina Apa Apa, el gran planter de talent del còmic d’avantguarda català i espanyol dels últims anys.

Aquest any, els Premis del Comic Barcelona han inaugurat una nova categoria: el premi Sophie Castille a la millor traducció, que ha sigut per a Regina López Muñoz per la traducció al castellà de la novel·la gràfica Alison de Lizzy Stewart, publicada per Errata Naturae. "No sabeu com és d'important que existeixi aquesta categoria per dignificar la figura del traductor", ha dit la guanyadora. El premi al millor fanzín ha sigut per a Lila María Piernagorda, de la terrassenca Aroha Travé, que el 2021 ja va guanyar el premi a l’autora revelació per Carne de cañón (La Cúpula). El premi al millor còmic infantil se l’ha endut Molly Wind. Bibliotecarias a caballo (Astronave), de l’alacantina Catalina González i el manacorí Toni Galmés.