Crítica
XAVI SERRA

Univers Warhol

'Andy. Una fábula real' de Typex. Reservoir Books. Trad. Carlos Mayor. 562 pàg. / 39,90 €'

Univers Warhol / RESERVOIR BOOKS Zoom

Andy Warhol no només va ser el referent del pop art sinó també una icona pop per dret propi. Té sentit, doncs, veure’l convertit en personatge de còmic a Andy. Una fábula real (Reservoir Books), la voluminosa novel·la gràfica que l’holandès Typex dedica a l’artista i, sobretot, als universos creatius per on va transitar. Warhol no va ser un artista tancat en el seu món; al contrari: una constant en la seva carrera és la trobada amb altres artistes o personalitats -no feia distincions entre un cineasta o una drag queen -. En conseqüència, un recorregut per la vida de Warhol és també un viatge a través de la cultura nord-americana de la segona meitat del segle XX, de l’eclosió de la cultura de masses a l’aparició de l’art hip-hop passant per l’auge de l’expressionisme abstracte i el naixement de la contracultura.

Una biografia de Warhol també és, òbviament, una desfilada constant de celebrities : Nico, Lou Reed, Truman Capote, Bob Dylan, Jim Morrison, Madonna, Basquiat... Fins i tot Donald Trump hi fa una aparició estel·lar. Tampoc falten a la cita els artistes marginals i la fauna excèntrica que arreplegava la Factory. Warhol, però, no és un secundari de la seva biografia. Typex s’hi acosta de manera el·líptica, fugint de la introspecció i respectant el seu misteri. En la superfície, com deia Warhol, hi ha les respostes de l’enigma: la solitud, l’alienació i la cultura popular com a taula de salvació.

Typex es desmarca agressivament de les convencions biogràfiques que inunden les novel·les gràfiques sobre grans artistes, la majoria sense més ambició que il·lustrar la biografia i els greatest hits. Aquí el dibuixant aprofita la promiscuïtat creativa de Warhol per experimentar amb l’estil narratiu: si la infància de Warhol està narrada com una planxa dominical dels funnies dels anys 30, la relació entre Warhol i Eddie Sedgwick imita els còmics romàntics dels 60 i el capítol sobre Valerie Solanas -l’activista feminista que va disparar contra Warhol- sembla un pamflet fotocopiat. És un exercici similar al que feia José Pablo García a l’excel·lent Las aventuras de Joselito, biografia en vinyetes d’El Pequeño Ruiseñor. I el resultat és un retrat polièdric estranyament apropiat, una simfonia torrencial i estrident que pot arribar a empatxar si no se’n dosifica la lectura. Però és així com li hauria agradat a Warhol. “Si veieu que el públic només aguanta hora i mitja, toqueu-ne dues –li deia a Lou Reed–. La nostra política és deixar-los sempre amb ganes de menys. Que no es relaxin, que estiguin sempre tensos”.