Cinema
ARA
Barcelona

Mor als 100 anys Conxita Zendrera, l'editora catalana de 'Tintín'

Traductora al castellà de l'obra d'Hergé, també va publicar la sèrie 'Els cinc' d'Enid Blyton

Vinyeta del còmic 'Com Tintín va arribar al nostre país' / ASSOCIACIÓ CATALANA DE TINTINAIRES 1001 / DAVID MAYNAR Zoom

L'editora Conxita Zendrera, que va publicar per primera vegada els llibres de Tintín en català i castellà a través de l'Editorial Joventut, ha mort aquest dijous als 100 anys. Zendrera, que va traduir ella mateixa Tintín al castellà, va ser una figura destacada de l'edició de literatura infantil i juvenil durant la postguerra espanyola, responsable també de la publicació de sèries tan populars com Els cinc d'Enid Blyton i dels llibres il·lustrats de Mitsumasa Anno.

Editorial Joventut era l'empresa familiar de Zendrera, que hi va entrar a treballar als 20 anys per fer-se càrrec del departament infantil, que va continuar dirigint fins als 73 anys. Experta en l'obra de Hans Christian Andersen, va ser una de les impulsores del llibre il·lustrat infantil, atenta a les novetats internacionals que descobria en fires com les de Frankfurt i Bolonya.

Va ser precisament a la Fira de Bolonya que el 1956 va entrar en contacte amb l'obra d'Hergé gràcies a la casualitat: tornant del centre d'expositors a l'hotel, va seure per error a l'autobús de la delegació francesa i l'editor de Casterman va donar-li un parell d'àlbums de Tintín. L'editora fins i tot va conèixer Hergé, amb qui va compartir un ball durant la celebració de l'aniversari de la revista Tintín. "Era un home molt divertit i de seguida em va demanar que fos jo mateixa la que traduís i publiqués les seves obres", explicava el 2018 en una entrevista a la revista Faristol.

Per editar Tintín a casa nostra va haver de convèncer abans el consell d'administració de l'editorial, que hi estava en contra. Els àlbums de Tintín eren molt més cars (75 pessetes) que els còmics que s'editaven aleshores a Catalunya i Espanya, però també estaven molt més ben editats. El pare de Zendrera, fundador de l'editorial, va apostar per la filla, que va poder editar Tintín en les condicions òptimes perquè es convertís en un èxit de llarg recorregut. El tresor de Rackham el Roig i El secret de l'Unicorn van ser el dos primers àlbums publicats, tots dos en versió castellana.

Com a traductora al castellà de Tintín, Zendrera destacava la dificultat de trobar adaptacions dels creatius insults del Capità Haddock, d'una originalitat inesgotable. Pel que fa als cognoms dels detectius Dupont i Dupond, va optar per Hernández i Fernández per ser fidel a la intenció d'Hergé, que havia triat uns cognoms molt comuns a Bèlgica. Per a la traducció al català de Tintín, que es va iniciar en 1964, Zendrera va confiar en Joaquim Ventalló.

Una altra mostra de l'olfacte comercial de Zendrera va ser l'adquisició dels drets d'Els cinc, la sèrie de novel·les infantils d'Enid Blyton. "Ella tenia talent i era molt espontània. De seguida vam publicar El club dels cinc i va ser un èxit immediat", recordava l'editora, que en una Fira de Frankfurt es va enamorar dels llibres il·lustrats del japonès Mitsumasa Anno i va publicar obres com El viatge d'Anno. I un dels seus treballs més estimats va ser l'adaptació d'un conte popular brasiler, Yaci i la seva nina, il·lustrat per Gloria Carasusan.

L'any passat, amb motiu dels 100 anys de Zendrera, l'Associació Catalana de Tintinaires 1001, de la qual era sòcia d'honor, va editar com a homenatge a l'editora un còmic biogràfic titulat Com Tintín va arribar al nostre país, amb dibuixos de David Maynar.