Còmic
XAVI SERRA
Barcelona

El gran llibre sobre la corrupció espanyola és un còmic

'Primavera para Madrid' despulla la misèria política i moral de l'aristocràcia econòmica madrilenya

Una vinyeta de 'Primavera para Madrid', de Magius / AUTSIDER CÓMICS Zoom

Un vell rei descavalcat del tron quan l'enxampen caçant elefants; un comissari corrupte que enregistra les seves converses amb l'amant del rei; una jove reina que envia missatges d'ànim al seu company de ioga, acusat de corrupció, i un espavilat que utilitza la seva amistat amb els fills de les elits madrilenyes per infiltrar-se en les altes esferes de la política i el poder econòmic. Són alguns dels protagonistes de Primavera para Madrid (Autsaider Cómics), l'última obra del dibuixant Magius, àlies de Diego Corbalán (Múrcia, 1981), que ha canviat els noms –i alguna cara– dels personatges per retratar l'univers de cobdícia, amoralitat i proselitisme d'una classe dominant espanyola addicta als privilegis que periòdicament ha de fer una neteja lampedusiana i canviar-ho tot sense que canviï res.

Els dos personatges més centrals d'aquesta història coral són Fede i Lobo, que s'inspiren respectivament en el jove arribista conegut com el Petit Nicolás i en l'exconseller de Bankia Javier López Madrid, també conegut per ser gendre del constructor Villar Mir i amic íntim de Felip VI i Letizia Ortiz, la seva compi iogui. “Les històries de l'un i l'altre no poden ser més diferents –diu Magius–. La història del Petit Nicolás és única, ell mateix va dir en una entrevista que li agradaria que fessin una pel·lícula de la seva vida. Per a mi no és un malvat, sinó algú que entén els mecanismes del poder i farà el que sigui per escalar posicions. El cas de Lobo és exactament el contrari: va ser educat en escoles exclusives i pertany a les elits econòmiques, un privilegiat que viu en una bombolla i es creu per damunt de tot. Al final tots dos acaben caient, però en el cas del Petit Nicolás va ser una mica per pujar massa ràpid, va pecar d'ingenu i d'ambiciós”.

La Teoria dels Dos Reis

A través de Fede i Lobo, Primavera para Madrid aixeca acta de les misèries de l'aristocràcia econòmica madrilenya i va donant forma a una trama que entrelliga amb naturalitat tot d'escàndols que, ens en adonem, no són casos aïllats, sinó que responen a una manera de relacionar-se amb el món, com si els pertanyés. “Aquesta gent ha viscut en una bombolla en què tothom actuava així, feien el que veien fer als altres –apunta el dibuixant–. Si el rei cobra una comissió, per què no ho hauries de fer tu?” Una de les idees que apunta el còmic és la Teoria dels Dos Reis, segons la qual les dinasties es consoliden quan un rei guerrer accedeix al poder (David, Juli Cèsar) i després el succeïx un rei savi (Salomó, Octavi August). Però què passa quan la imatge del rei fundador es veu qüestionada? “El rei actual s'havia preparat per al rol del rei savi, però ara haurà de convertir-se en el seu pare, en el rei guerrer i fundador, i a la seva filla li tocarà el paper de consolidar la dinastia. Però el mateix passa amb l'altra gran dinastia del llibre, la del gran empresari [Villar Mir] i la fallida successió de Lobo [López Madrid], que s'esguerra per culpa de la marxa sobtada del rei anterior”, diu Magius.

Portada de 'Primavera para Madrid' Zoom

Portada de 'Primavera para Madrid' / Autsider Cómic

Primavera para Madrid no només es desmarca de la majoria de còmics espanyols que es publiquen per la seva voluntat d'abordar la realitat política del país d'una manera frontal, sense subterfugis, sinó que destaca també per la seva exquisida edició, en negre sobre daurat. “Va ser idea d'Ata, l'editor d'Autsaider –explica Magius–. El resultat té una mica de forma de lingot d'or, de manera que la forma parla del fons, de la corrupció i la dilapidació d'aquest món”. En la portada, l'obra s'identifica com “un còdex” de Magius. "M'interessen molt els còdexs que escrivien i il·lustraven els monjos, i crec que tenen molt a veure amb el meu treball –explica–. De fet, vaig treure el pseudònim de Magius per un monjo del segle X que feia còdexs medievals. A més, el terme còmic no m'acaba d'agradar, el veig molt americà, i el que jo faig no té res a veure amb el còmic de superherois ni tampoc amb Mortadel·lo”.

La naturalesa de còdex de l'obra està present també en els seus elements esotèrics, petites llicències en què l'autor introdueix escenes imaginades de rituals secrets d'un orde religiós inventat. Però la imaginació de Magius volarà més lliure en la seva pròxima obra, que ja prepara: “Estarà ambientada en un futur en què Múrcia s'ha independitzat com a estat i s'ha convertit en una potència mundial amb la seva pròpia religió”.