És possible que els mesos de confinament provoquin una allau de ficcions impregnades de melancolia i introspecció, però el primer còmic creat durant aquests mesos que arriba a les llibreries aposta sense manies per la disbauxa i la paròdia gamberra. El Murciélago sale a por birras (¡Caramba!, 2020), d’Álvaro Ortiz, és una intromissió poca-solta en la mitologia de Batman que relata a través de l’humor costumista com un superheroi emmascarat tancat a la seva mansió durant una pandèmia global trenca el confinament per anar a comprar cervesa i acaba vivint una nit boja de sexe, assassinats, porros, investigacions, combats a mort i frustració. Aquesta passejada apòcrifa i desvergonyida per l’univers superheroic va aparèixer inicialment al Twitter d’Ortiz, que durant l'abril passat va dibuixar i publicar quatre pàgines al dia fins a completar les 128 de la historieta. En el seu trànsit de les xarxes socials a l’edició impresa, el seu dibuix immediat i sense pretensions ha guanyat trames de punts i una capa de blau grisós que li dona presència. Per contra, s’ha perdut l’excitació amb què molts vivíem l’aparició de cada nova entrega del serial, sempre acompanyada de comentaris a les xarxes dels lectors i l’autor que afegien una capa extra a la història. No té sentit discernir quina versió és millor, però sí que, d’alguna manera, són dues obres diferents.

El Murciélago sale a por birras també descobreix el costat més salvatgement còmic d’un autor que en obres anteriors com Murderabilia o Rituales es movia en una línia molt més seriosa i realista. Potser és això el que fa que la seva mirada sobre Batman sigui tan divertida i delirant, perquè no està feta des dels codis de vegades hermètics dels fans sinó amb una conya marinera força insolent que recorda Ivà fins i tot en l’ús humorístic del registre col·loquial. Ortiz està prou familiaritzat amb l'univers del personatge (hi ha tot de referències visuals a còmics emblemàtics de Batman o pel·lícules com Batman contra Superman), però l’èxit de l’obra és la gràcia amb què integra els referents en una versió tan psicotròpica de l’heroi, segurament la més divertida juntament amb el Batman de La Lego pel·lícula. A més, sempre és un plaer llegir un còmic que transmet de manera tan nítida que l’autor està xalant de valent amb cada vinyeta: encomana als lectors la sensació d’estar fent una malifeta, conscients que els advocats de D.C. podrien presentar-se en qualsevol moment i tancar-nos la paradeta.