Crítica
XAVI SERRA

‘Astro City’, la humanitat del superheroi

'Astro City. Y al final...' de Kurt Busiek i Brent Anderson. ECC Comic. 160 pàg. / 16,95 €

‘Astro City’, la humanitat del superheroi / ECC COMIC Zoom

Durant els anys 90, la cobdícia de les grans editorials i la falta de visió dels seus directius va sumir el còmic de superherois en la seva època creativament més inerta, abocat a la reiteració de fórmules i subordinat a l’ego dels seus dibuixants estrella. El panorama era tan penós que no és estrany que un dels títols més valorats de la dècada fos precisament un que mirava al passat del gènere: Marvels, creada per Kurt Busiek i Alex Ross, reescrivia la història de l’univers Marvel des de la perspectiva de l’home de carrer que veu en els superherois uns prodigis tan fascinants com esgarrifosos, mites de carn i ossos que es passegen entre nosaltres i ens fan sentir insignificants però també ens inspiren.

L’esperit de Marvels es va reencarnar el 1995 a Astro City, on Busiek s’emancipava de la continuïtat de Marvel per crear una mitologia pròpia que examinava els arquetips dels superherois amb una òptica sempre nova i original. Sèrie coral que en cada episodi posa el focus en un personatge diferent i l’escruta amb gran profunditat psicològica, el gran tema d’ Astro City és, tanmateix, el còmic de superherois: els seus orígens en la literatura pulp, els mites fundacionals del gènere i l’evolució del superheroi modern, posant l’èmfasi en la seva dimensió humana sense deixar d’explorar la fèrtil zona de fricció entre aquestes criatures i la gent normal que habita el seu món.

Després d’interrompre’s la publicació el 2010 per problemes de salut de Busiek, Astro City va ressuscitar el 2013 en una nova sèrie que ara finalitza en el volum oportunament titulat Y al final..., amb el qual la capçalera arriba els 100 episodis entre sèries regulars, limitades i especials. En aquesta última etapa, Astro City ha seguit explorant l’univers superheroic parant atenció a les històries que la dinàmica industrial del còmic acostuma a obviar: la decadència física dels superherois sense poders, les seves dinàmiques de parella, les persones amb poders que no volen ser superherois... Busiek també introdueix -amb esforç- una trama transversal que trenca la quarta paret i recupera personatges dels inicis com el supermalvat reconvertit en detectiu privat Jack Acero, la comptable que treballa al barri sobrenatural d’Astro City o l’home que enyora l’esposa que va tenir en una realitat esborrada per un esdeveniment còsmic a l’estil de les Crisis infinites. Una visió més humana del gènere, amb grans dosis d’enginy i emotivitat que revelen un Busiek encara inspirat.