Barcelona"He fet molts intents de jubilar-me, però no se m'acaben les idees", reconeix Andreu Martín a la llibreria Obaga de Barcelona. L'autor, de 76 anys, acaba de publicar Tot anava bé fins ara, el seu desè llibre a crims.cat, col·lecció que va inaugurar amb Història de mort el 2012. És la segona vegada que Martín signa una novel·la a quatre mans amb Joan Miquel Capell, que va ser Mosso d'Esquadra durant més de tres dècades i que actualment imparteix una assignatura sobre delinqüència organitzada i terrorisme a la Universitat de Barcelona.

"En Joan Miquel ha estat des de fa anys el meu policia de capçalera –reconeix Martín–. M'ha orientat a l'hora de fer versemblants les meves històries de lladres i serenos". Després de debutar amb Wad-ras (La Magrana, 2018), que va guanyar el premi Crims de Tinta, Capell volia continuar escrivint i va optar per fer tàndem amb Martín, mètode que el novel·lista ha posat en pràctica en múltiples ocasions, com ara amb la sèrie de novel·les juvenils de l'inspector Flanagan, coescrites amb Jaume Ribera. "Contràriament al que diuen, escriure un llibre a quatre mans no implica la meitat de feina, sinó el doble –comenta–. Però és una feina d'aprenentatge esplèndida. El que justifica aquest mètode és reconèixer a l'altre autor tot el que té més traça per fer que tu".

El suïcidi als cossos policials

Policies (crims.cat, 2021) va ser el primer fruit de la seva col·laboració, i quatre anys després arriba Tot anava bé fins ara. "Després de tot aquest temps a la policia m'han quedat al cap situacions que he viscut", diu Capell. Una va ser el suïcidi d'un Mosso d'Esquadra a principis dels 90. "La seva mort va quedar embolcallada d'un cert misteri –continua–. La novel·la vol posar en qüestió la investigació policial de l'època". A Andreu Martín i Joan Miquel Capell els agrada construir ficcions a partir de fets reals. "Distorsionem força els personatges i situacions en què s'inspiren les històries perquè al darrere de cada mort hi ha algú i les seves famílies", expliquen.

La mort d'un tret al cap de Ballester, Mosso d'Esquadra, els serveix per posar sobre la taula un tema poc divulgat, el del suïcidi als cossos policials. "Cada any se suïciden entre 15 i 20 policies a l'estat espanyol, i la majoria fan servir la seva pròpia arma –diu Capell–. Als anys 90, quan algú de la policia se suïcidava, ningú no en volia saber res. Si volies anar al funeral, tenies prohibit portar l'uniforme. Em sembla força injust, sobretot considerant que aquella persona s'havia dedicat uns anys a servir la societat a través de la seva feina".

Hi ha una segona trama destacada a la novel·la, relacionada amb el tràfic de drogues i la prostitució. "És el que nosaltres coneixem com a cas botox –avança Martín–. Hi havia una vegada una senyora honrada que tenia una veïna rica que un dia li va confessar que el seu marit era narcotraficant. Amb els diners de la droga, ella podia comprar-se un Volvo, tenir els electrodomèstics més cars o fins i tot operar-se els pits". Després de la confessió, la senyora honrada va anar fins a la comissaria i els va fer una proposta peculiar: "Seré confident de la policia si em paguen una operació de pits".

Tot anava bé fins ara segueix les investigacions d'una altra trama del cos de Mossos d'Esquadra, que tot just es començava a desplegar pel territori. Un dels escenaris més tèrbols de la història és el Club Riviera de Castelldefels. "Sempre que el veies des de la carretera el pàrquing era ple a vessar, però en canvi era un lloc on tothom negava haver-hi anat mai", explica Capell. "La vida en aquests clubs tenia les seves particularitats: al llibre, nosaltres hem volgut mostrar com hi vivien les noies i com les tractaven", afegeix Martín.