Barcelona"La història, ja se sap, cadascú l'escriu com vol fins al cap de mil anys, quan tot són engrunes", assegura un dels personatges de Les muses, l'última novel·la de Jordi Cussà, que Comanegra publica vuit mesos després de la mort de l'autor. La frase la pronuncia un mallorquí a mitjans del segle XIII, i és l'inici d'un trajecte –intel·ligent, irònic i desmitificador– per gairebé un mil·lenni d'història: Cussà agafa unes quantes d'aquestes "engrunes" del passat i els dona la veu, perquè serà a través d'elles que el lector coneixerà el secret que hi ha al darrere de creadors eminents com Llull, Gaudí, Albert Einstein, Mozart i Patti Smith. La poció màgica i misteriosa capaç de treure el millor i el pitjor de cadascú és el mateix beuratge que nodreix Virgili Pardal, que des d'un present desesperançat prova d'acabar la seva última novel·la, una mica com el mateix Cussà.

"És una novel·la que vam poder treballar i discutir a fons; per tant, em resisteixo a dir-ne pòstuma –recorda Jordi Puig, director editorial de Comanegra–. La vam tancar un mes després de la publicació d'El primer emperador i la reina Lluna. No ens imaginàvem tot el que passaria un cop va aparèixer". A més de ser reeditada diverses vegades, la novel·la va guanyar els premis Crítica Serra d'Or i L'Illa dels Llibres i va ser finalista del Premi Òmnium a la Millor Novel·la Catalana de l'Any. La salut de l'autor, però, fràgil des de feia anys, va empitjorar durant aquell estiu. El dia 11 de juliol Jordi Cussà moria als 60 anys.

Addiccions i història

"Mentre llegia Les muses pensava que era una manera molt rodona de tancar tota l'obra –assegura Raül Garrigasait, escriptor, editor i traductor–. És una novel·la coral, amb moltes històries ambientades en segles diversos, i al centre hi ha la droga". L'ambientació històrica i el trasbals de les addiccions són dos dels eixos que han recorregut l'obra narrativa de Cussà des dels inicis: si el 2000 va debutar amb Cavalls salvatges –inspirada per l'heroïna i les conseqüències de consumir-ne–, un any després publicava La serp, que arrencava a Empúries al segle VI aC i arribava fins al segle II dC. "La serp és la primera part d'una trilogia que es tanca amb Les muses", afegeix Puig. Enmig hi queda El cíclop, que començava al segle IV i arribava fins al XIII, i que va llançar L'Albí, editorial de Berga que va reivindicar Cussà durant anys: li va publicar set llibres, entre els quals l'edició revisada el 2016 de Cavalls salvatges, que va arribar poc després de Formentera Lady (LaBreu, 2015).

“És com si Balzac i Dickens s’haguessin decidit a viatjar en el temps en comptes d’explicar les societats en què vivien –afirmava Matthew Tree sobre El cíclop–. Quan l’acabes tens la sensació d’haver llegit una veritable comèdia humana condensada en 400 pàgines. Hi ha casaments forçats, tortures, morts, decepcions i instants incomparables de felicitat”. El material de Les muses és tan o més llaminer, perquè s'aproxima a la història des de la creació, literària, musical, arquitectònica i científica. "Construeix una germanor entre creadors. També és una mirada heterodoxa –Llull, per exemple, renega de la fe a l'últim moment de la seva vida– i hi ha una presència important de dones, des de Clara Schumann fins a Camille Claudel", diu Garrigasait. La poeta i filòloga Laura G. Ortensi explica que els autors que apareixen a la novel·la són els que Cussà "portava a l'esquena". "En Jordi va ser molt més que un ionqui que escrivia. Ell sempre deia que era un escriptor un dia havia sigut ionqui –recorda–. Va ser un autor de llarg recorregut, entre Cavalls salvatges i Formentera Lady, que conformen un díptic, van passar 15 anys. Entre La serp i Les muses n'han passat més de 20".

Ortensi recorda que la dificultat de la recepció de l'obra de Jordi Cussà es devia tant a la vida "retirada" que portava des de Berga –"El nostre sistema literari està molt viciat, la presencialitat hi és molt important", assegura– com a "la incomoditat" dels temes que plantejava. El trobador cuadeferro (L'Albí, 2016), inspirada per la vida del trobador i cavaller Guillem de Berguedà (1138-1196), comença "amb una escena de sodomia". Contes d'onada i de tornada (L'Albí, 2009) arrenca "amb l'incest entre un pare i una filla". "En Jordi no tenia necessitat de quedar bé amb ningú", recorda la poeta. Des de la reedició de Cavalls salvatges i fins a la publicació de Les muses, l'obra de Cussà ha estat més llegida i reivindicada que mai abans. "Aquest reconeixement i aquesta revifalla tardans han sigut importants i justos", afirma Garrigasait.