BarcelonaEl ninotaire Jaume Capdevila (Berga, 1974), més conegut pel nom artístic de Kap, reconeix que no en sap res, de drogues (“La més forta que he provat mai és la Nocilla”, diu). Jordi Cussà (Barcelona, 1961 – Berga, 2021) no en sabia gairebé res, de còmic. Però junts han donat forma a una novel·la gràfica honesta i punyent sobre la devastació causada per l'heroïna en la generació que la va descobrir als 70 al mateix temps que la música rock. Cavalls salvatges (Pagès Editors) és l'adaptació de la novel·la homònima del mateix Cussà, una versió que Kap qualifica com a “una obra diferent del llibre” en la qual l'escriptor i el dibuixant van treballar tres anys: el primer any “només fent-la petar”, el segon escrivint el guió i el tercer dibuixant-la. Cussà va morir abans de veure el còmic publicat, però el va poder llegir en format digital. És el segon volum de la col·lecció de novel·la gràfica en català Doble Tinta, que dirigeix Jaume Barrull.

“Com que no era la cosa com per fer-nos rics, vam treballar amb la premissa de passar-nos-ho bé”, explica Kap, que abans de posar-se a dibuixar va fer una doble immersió: en la banda sonora de la història (“Molta psicodèlia i rock progressiu dels 70”) i en els còmics que havien retratat l'època i, de vegades, també la cultura de les drogues: Makoki, El Víbora, El Rrollo enmascardo, Robert Crumb, Andrea Pazienza... “És per això que a Cavalls salvatges hi ha cameos de Gallardo, Nazario i Mister Natural”, revela. El repte va ser encabir una novel·la tan torrencial i amb tantes veus en les 362 pàgines d'una novel·la gràfica. “El primer guió del Jordi donava per un còmic de 800 pàgines, així que vam reduir molt l'elenc de personatges i les històries entrecreuades”. Tanmateix, molts lectors de la novel·la original han fet saber a Kap que el còmic captura el mateix esperit. “El mèrit és del guió del Jordi –diu–. Com que sabia perfectament cap a on volia anar, es passava la literalitat pel forro".

Treballant amb Cussà, Kap es va adonar que tot el que explicava Cavalls salvatges “és veritat”. “Cussà canvia els personatges o els escenaris, però els fets del llibre són coses que li van passar a ell o a gent que coneixia –diu–. Escriure la novel·la li va costar molt, al Jordi; va ser un exorcisme per a ell. Però vint anys després ja no era dolorós remoure el passat, sinó una mena de joc amb un material literari”. Per a Kap, en canvi, sí que va ser difícil adaptar-se al format de la novel·la gràfica després de tants anys dedicat a la vinyeta d'actualitat. “Jo estic molt acostumat a l'acudit diari. Ho tinc molt apamat i hi ha dies que puc arribar a fer-ne deu o dotze –admet–. Però tenir un projecte a la taula durant tres anys em costa molt perquè soc molt punyetero. Per a Cavalls salvatges n'hauré dibuixat unes 1.000, de pàgines, perquè algunes les he redibuixat cinc o sis vegades. Ha sigut un procés enriquidor però també molt dur per a mi, que estic acostumat a fer un reset mental cada dia”.