Barcelona“Recordava la meva infantesa a Arbúcies com una bombolla de sabó, rodona, lleugera i perfecta”. És una de les primeres frases del llibre La naturalesa de l’aigua, de Marta Ribera, que s'acaba de publicar. “Em va costar molt escriure la primera pàgina”, explica l'autora. “Em preguntava: «Amb quina escena començo? Ho escric en primera persona? En tercera? Quin estil faig servir?» El principi el vaig haver de fer unes quantes vegades, fins que en vaig quedar convençuda”, diu. “Començar, en moltes situacions, és la cosa més difícil, però és emocionant”, reflexiona Ribera, que en aquesta primera novel·la parla precisament de les primeres vegades: “Parlo del primer amor, del primer perill d’una noia que marxa del seu poble, de la primera vegada que et sents adulta i tens tanta llibertat que t’espantes i ets sents sola i insegura...” 

Publicar el primer llibre és complicat i emocionant. Les editorials reben una allau d’originals i per destriar el gra de la palla tenen una feinada de por. En pocs casos opten per autors novells. Una fórmula alternativa que fa possible la publicació d’un llibre, que s’obre camí en molts sectors culturals, és la del micromecenatge. L’ARA l’ha posat en marxa amb la marca Collita Pròpia, a través de l’editorial Zasbook, i ara, a les portes de Sant Jordi, n'arriben els primers fruits. El llibre La naturalesa de l’aigua n’és un. És una novel·la íntima, però no autobiogràfica, amb un desenllaç sorprenent. “La història em va venir de cop i volta, mentre estava d’excursió al Montseny, a la zona del pantà de Santa Fe, i rumiava contes per als meus fills per fer-los caminar. Sense dir-ho a ningú, em vaig posar a escriure-la”, explica Ribera. “L’escrivia tant al telèfon mòbil com a l’ordinador. La vaig acabar poc abans del dia que vaig fer quaranta anys. Vaig fer-ne imprimir uns pocs exemplars i el dia de la celebració els vaig regalar a la família. Va ser una gran sorpresa per a tots, amb llàgrimes incloses”.  

Una detectiu nascuda en un conte

Dolors Daufi també és mestra, com Marta Ribera, i s’ha inventat una pila de contes per als seus alumnes. De contes, de fet, n’ha escrit sempre. “A l’escola, un dia se’m va acudir escriure una petita narració de princeses i prínceps i il·lustrar-la. Quan la vaig ensenyar a la mestra em va renyar. Em va dir que no podia ser que la princesa fos una guerrera i el príncep un pàmfil”, recorda. Eren uns altres temps. Formada amb Francesc Miralles, Silvia Adela Kohan i als cursos d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, escriu cada dia el seu diari personal. Ha publicat Les coses petites, un llibre de contes. Precisament Francina, detectiu privada, la novel·la que acaba de veure la llum gràcies a Collita Pròpia, neix d’un dels contes que forma part de Les coses petites: "Les eines de la detectiu". 

“La protagonista de Francina, detectiu privada és una noia que decideix fer un canvi en la seva vida i es forma per ser detectiu”, explica Dolors Daufi. “El que m’ha costat més ha estat caracteritzar-la. Volia fer una noia pija. He hagut de consultar marques, maneres de dir i pensar, perquè els pijos no formen part del meu entorn”, diu l'autora, que a tot arreu va amb una llibreta on apunta curiositats que observa, que potser després trasllada a una de les històries que escriu. 

Jordi Bosch també és mestre. Feia molts anys que es dedicava a escriure llibres de text i va decidir fer un petit parèntesi per dedicar-se “a les pròpies paraules”. Quan va conèixer la iniciava de Collita Pròpia no va dubtar a acollir-s’hi i, com la Marta i la Dolors, se n’ha sortit. El seu llibre, Estimada tieta, és un homenatge profund a algú molt estimat per ell. “És una novel·la d’olor de poble, de petites revoltes, d’idealisme i perseverança. Tot i ser una obra de ficció, s’inspira en persones reals, en situacions viscudes, com quasi totes les ficcions”, diu Bosch. Estimada tieta l’ha escrit sobretot de nit. “La meva hora creativa comença a quarts d’onze. Terrible, sí, treballant de dia, però a la nit soc immensament més eficaç i productiu –explica–. Necessito silenci, la taula de l’estudi ben endreçada, un cafè i, si la feina requereix més estona, una tònica amb llimona”. 

Explica Bosch que li ha estat relativament senzill aconseguir el suport necessari, perquè té la sort de tenir un entorn de molta gent disposada a donar-li un cop de mà: “Quan els vaig explicar l’oportunitat que se’m presentava, s’hi van abocar, i em sento molt afortunat”. A més de la satisfacció de tenir un llibre al mercat, Jordi Bosch, Marta Ribera i Dolors Daufi en tenen una altra, de satisfacció, no menys important: amb el suport que han rebut s’han sentit molt ben acompanyats. 

Una dotzena de llibres gràcies a Collita Pròpia 

Collita Pròpia és una iniciativa de l’ARA que té per objectiu donar suport als autors que volen publicar el primer llibre. Es basa en el micromecenatge. Familiars, amics, companys de feina, de lleure, seguidors a les xarxes socials i també persones que no coneixen l’autor i volen participar en el seu projecte poden fer una petita aportació econòmica a un dels llibres que han estat seleccionats per l’ARA i l’editorial Zasbook per publicar. Així que es publica el llibre al qual han donat suport, en reben un exemplar (o més d’un, depenent de l’aportació). Zasbook es fa càrrec de tot el procés de publicació. Una dotzena d’autors ja han aconseguit el finançament necessari (uns 2.000 euros, depenent de l’extensió) per publicar el llibre amb Collita Pròpia. La iniciativa continua oberta.