BarcelonaQuan l'escriptor alemany Oliver Pötzsch (Munic, 1970) va arribar a Madrid per presentar El libro del sepulturero (Planeta), una de les primeres coses que va fer va ser visitar el cementiri de l'Almudena. El fascinen les ciutats dels morts. Potser per això un dels protagonistes de la novel·la, que transcorre l'any 1893, és precisament el cementiri central de Viena, inaugurat el 1873 i que aleshores era el més gran d'Europa, amb més de mig milió de fèretres. De fet, l'heroi de la novel·la, el jove inspector Leopold von Herzfeldt, s'hi perd i acaba caient en una fossa. A la novel·la, Von Herzfeldt busca pistes sobre uns assassinats rituals amb l'ajuda de l'enterramorts, Augustin Rothmayer, i Julia Wolf, que treballa a la comissaria com a telefonista. En les seves investigacions en aquesta Viena sofisticada i pròspera de finals del XIX, fins i tot la famosa família Strauss acaba sent sospitosa d'assassinat.

Pötzsch té una història familiar singular. Per part de mare, és descendent d'una llarga nissaga de botxins. En concret, catorze dels seus avantpassats van guanyar-se la vida executant condemnats a mort a Pfaffenwinkel, al sud de Baviera. "A la meva família sempre se n'ha parlat, d'aquest passat, però jo no hi havia tornat a pensar fins que, fa vint anys, la cosina d'una àvia ens va portar documents, fotografies i arbres genealògics. Quan ho va deixar tot sobre la taula vaig pensar que tot plegat era un llibre: volia fer un homenatge a la meva família", explica.

L'espasa perduda de la família

Va fer el llibre: La hija del verdugo (2008). I va tenir tant d'èxit que en va fer una sèrie de sis volums. "Hi ha la imatge que els botxins són éssers demoníacs i que porten màscara i destral, però és falsa; sovint també exercien de metges", diu l'autor, que assegura que els seus ancestres eren bons professionals. Conserva una carta del segle XVIII on se certifica que Johan Michael Kuisl va fer una execució amb tanta destresa, davant un públic nombrós, que se'l recomanava per a futures execucions. L'espasa que havien fet servir els Kuisl es conservava al museu de Schongau fins que la van robar als anys 70. Durant mesos, l'escriptor alemany la va buscar i va fer reclamacions públiques. Fa poc més d'un mes, l'espasa va reaparèixer. "Era a casa d'un col·leccionista privat. Es va morir i la família, que no sabia que era una peça robada, va trucar a l'Ajuntament de Schongau per oferir-la", explica l'escriptor.

"Però fa 150 anys que la meva família va deixar l'ofici. La meva àvia no en podia parlar, l'havien insultat pel carrer, i la meva mare tampoc, però jo ja sí que n'he pogut parlar. Si els meus avantpassats haguessin treballat com a botxins durant el nazisme, no hauria pogut parlar-ne", confessa. Després d'una sèrie de sis llibres sobre botxins, Pötzsch explica que segurament s'ha convertit en un expert sobre la mort. "Per això ara he escrit un llibre on el cementiri i l'enterramorts tenen un paper capital", diu somrient.

L'enterramorts de la novel·la tampoc té gaire a veure, en alguns aspectes, amb el clixé. Té un aspecte una mica terrible, però és un home extraordinàriament culte, que escriu llibres i que sovint col·labora amb els forenses. "M'agraden molt les èpoques en què canvien coses i en aquell moment a Viena hi havia molts canvis. Un d'aquests va ser el naixement de la criminalística –diu Pötzsch–. La criminalística no va néixer amb l'FBI o la CIA, sinó en una petita ciutat austríaca". Tal com recorda, el 1893 el jutge Hans Gross va aplegar tots els coneixements que hi havia aleshores al Manual per a jutges d'instrucció com a sistema de criminalística, que és el llibre i els coneixements que intenta fer servir el jove inspector protagonista d'El libro del sepulturero.

Els intents de modernització del jove inspector, que també és malvist per alguns companys perquè té orígens jueus, són rebuts amb escepticisme pels policies més veterans. Entre altres coses, Gross proposava que els investigadors portessin un maletí d'instrumental a l'escenari del crim, prenguessin empremtes dactilars, agafessin mostres de sang o recollissin proves de balística. "És un manual que encara fan servir els de l'FBI, se n'han fet moltes edicions", detalla l'autor.

El libro del sepulturero és el primer volum d'una altra saga on l'escriptor alemany denuncia també la corrupció i l'abús de poder dels més rics: "No hi ha hagut gaires canvis des d'aleshores, continua havent-hi corrupció i les diferències entre rics i pobres són cada vegada més grans", afirma Pötzsch, que després d'haver-ne venut més de 3,5 milions d'exemplars ha pogut deixar el periodisme i dedicar-se plenament a la literatura.