REPORTATGE
NÚRIA JUANICO
Barcelona

La novel·la negra catalana busca relleu generacional

El gènere veu com els escriptors mil·lennials hi debuten amb comptagotes

La novel·la negra catalana busca relleu generacional Zoom

La novel·la negra catalana viu un moment dolç. Amb una base fèrria d’escriptors, el gènere ha vist els últims anys com s’hi incorporaven veus noves que n’han diversificat l’abast. Noms com Carlos Zanón, Teresa Solana, Lluís Llort i Marc Pastor s’han consolidat les últimes dècades mentre, en paral·lel, la novel·la negra ha sumat històries d’autors debutants al gènere que voregen la quarantena com Raquel Gámez, Biel Cussó i Carles Mentuy. Ara bé, la novel·la criminal encara té una assignatura pendent: convertir-se en la porta d’entrada de les generacions més joves al món editorial. A diferència de gèneres com la narrativa i la poesia, la novel·la negra veu com avui dia els escriptors de menys de 40 anys que s’estrenen en la literatura amb històries policíaques o criminals arriben amb comptagotes. Per què no atrau més autors mil·lennials? ¿És un gènere difícil per debutar?

“La majoria d’escriptors no comencen a escriure novel·la negra fins que no han tastat diferents coses i tenen molt clar cap on volen tirar”, explica l’escriptor i editor de Llibres del Delicte Marc Moreno. “Molta gent debuta parlant del que li toca més de prop. La novel·la negra és més complexa. Requereix una planificació intensa i que tot quadri”, afegeix Moreno. No es tracta, des del seu punt de vista, d’un desinterès del gènere per part dels joves a l’hora de llegir-lo. El director de la col·lecció Crims.cat,de l’editorial Alrevés, Àlex Martín, hi està d’acord. “Tenim molts lectors joves, d’entre 20 i 30 anys, que els agrada la novel·la negra i que ens ho fan saber constantment a través de les xarxes socials”, diu Martín. Tot i això, les editorials noten l’absència d’escriptors mil·lennials a l’hora d’estudiar els manuscrits rebuts. “No m’arriben gaires propostes de gent de menys de 40 anys. Normalment, els autors tenen més de 50 anys”, subratlla Moreno.

Estrenar-se a través dels relats

Una manera de fer els primers passos en el gènere negre és a través dels relats. L’escriptora Raquel Gámez, que ha publicat En la seva pell i No diguis res amb Llibres del Delicte, ho va fer així. “Vaig començar escrivint relats negres sense ser conscient que m’estava endinsant en aquest gènere”, assenyala Gámez, que va treure el seu primer llibre amb 40 anys. Des del seu punt de vista, la vitalitat del moment actual fa que sigui més fàcil debutar amb novel·les criminals o policíaques respecte a altres èpoques. “S’organitzen 14 festivals de novel·la negra, hi ha premis i un circuit potent que permet publicitar els llibres -diu Gámez-. Tenim un bon planter d’escriptors”. Laura Gomara (1989), Ariadna Herrero (1981), Eduard Palomares (1980) i Irene Solanich (1990) són algunes de les últimes incorporacions al gènere.

Entre els motius que poden allunyar els joves autors del gènere hi ha, segons escriptors i editors, l’estigma que encara arrossega. “Debutar amb una novel·la negra és molt arriscat. Acadèmicament no s’hi dona cap tipus d’importància, ni a les universitats ni per part dels professors de les escoles d’escriptura”, lamenta l’escriptor Andreu Martín, i l’editor de Crims.cat afegeix que “la universitat té esquizofrènia cultural, sempre estudia el passat i mai el futur”. L’impacte mediàtic també contribueix a propiciar altres gèneres per davant de la novel·la negra. Segons Moreno, els debutants “busquen visibilitat, i això s’aconsegueix en part potenciant allò que té més hype a internet”. “El gènere negre s’estimula poc i no es valora”, afegeix Àlex Martín.

Crear lectors perquè escriguin

Andreu Martín, que va debutar amb 33 anys, recorda que als anys 70 i 80 el boom de la novel·la negra entre autors joves va ser la resposta a un context concret. “Escrivíem de manera reactiva perquè estàvem farts de la literatura que es feia. Volíem explicar històries com Déu mana”, assenyala l’escriptor. L’editor de Crims.cat també recorda com, en aquella època, la novel·la negra era una eina per renovar els models literaris predominants. “Ho deia el mateix Manuel Vázquez Montalbán: el que es publicava els avorria tant que van començar a escriure el que els agradaria llegir”, apunta l’editor.

A part d’aquest factor reactiu, Àlex Martín també assenyala un problema de massa lectora. “El nivell de vendes de la novel·la negra és irrisori. És evident que falten lectors”, considera Martín. Tant ell com Gámez posen el focus en la necessitat d’estendre el gènere entre els lectors més joves perquè s’acostin a la novel·la negra i, després, s’atreveixin a escriure’n. “La feina dels educadors és no considerar-la un gènere menor. A alguns instituts això ja s’està fent amb lectures com l’antologia Elles també maten [Llibres del Delicte], que agrada molt entre els alumnes”, assegura Gámez. Segons Àlex Martín, un dels reptes clau per al gènere és “formar els joves perquè tinguin un bagatge literari sòlid” i puguin agafar el relleu dels escriptors veterans. “La novel·la negra funciona com una radiografia de la societat”, apunta l’editor de Crims.cat, que considera que la poca presència d’escriptors mil·lennials és “casual”. “Les històries negres expliquen el món -afegeix Martín-. I estic convençut que, en aquest sentit, hi ha gent jove amb moltes coses a dir”.