Barcelona"Sant Jordi és el cel i l'infern, tot alhora", recordava l'editor Aniol Rafel, d'Edicions del Periscopi. "Encara que passin els anys, continua sent un dels meus dies preferits de l'any", opinava Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House. "Aquesta diada es preveu potent, i el fet que caigui en diumenge és una molt bona notícia", afegia Emili Rosales, director general de Grup 62. Tots ells han coincidit a la festa de Sant Jordi de l'ARA, celebrada aquest divendres a la nova seu del diari, al Raval barceloní.

Aquest 23 d'abril arriba potser més carregat de novetats que mai, com demostra el recomanador del diari, on es pot triar entre gairebé 300 llibres publicats durant els últims mesos. És un bon moment per recuperar l'hàbit de la lectura –si és que s'ha perdut–, o d'enfortir-lo una mica més. D'oferta n'hi ha molta, variada i, en alguns casos, d'una gran qualitat. "Sant Jordi és el dia de l'any en què semblem un país més culte, ric i feliç", ha admès Esther Vera, directora de l'ARA.

La lectura fa miracles?

"Una pregunta recurrent que ens fem és: ¿llegir ens farà millors persones?", ha dit l'escriptor Sebastià Alzamora, que ha adreçat unes paraules als convidats. "La meva resposta és que llegir no fa miracles. Uns anys enrere es volia engegar una campanya per enviar llibres a Donald Trump. Hauria estat malbaratament de recursos públics", ha afegit Alzamora, que ha citat un antic pregoner de Sant Jordi de l'ARA, el poeta Joan Margarit, quan ha comparat l'activitat de llegir amb la de viatjar i la d'envellir: "Totes tres coses es poden fer bé o malament. Margarit deia que es pot ser igual de ruc per més que siguis vell i hagis llegit i viatjat molt".

Lluny de voler donar cap "resposta pedant" sobre els motius de llegir, Alzamora ha recordat el que deia un altre poeta, Jaime Gil de Biedma: "Quan li preguntaven per què escrivia, i crec que es pot aplicar a la lectura, deia: «Per si de cas». Llegir ens ajuda a trobar pistes i indicis en la intempèrie constant de viure entre els altres i amb nosaltres mateixos". A més, "ens enforteix com a individus", i defensa "la diversitat i la convivència".

La lectura i l'escriptura també poden néixer com a acte de resistència. És el cas d'Asmaa Aouattah, que havia d'acompanyar Sebastià Alzamora en el pregó de Sant Jordi de l'ARA però no hi ha pogut ser per motius de salut. Així i tot, els convidats han pogut sentir el discurs de l'escriptora catalanoamaziga d'origen rifeny: "Vaig créixer creient que la meva llengua materna, l'amazic, no servia fora de l'àmbit familiar". Tot i que durant anys va pensar que era una llengua "inútil", més endavant va prendre consciència del poder dels contes, poemes, endevinalles i refranys de la seva cultura. Després d'anys escrivint en àrab i en francès va provar sort amb l'amazic. "Així va començar el meu camí escrivint contes i poemes que tenen arrels en la tradició oral i ales que abracen la literatura moderna", reconeix Aouattah.

Quan va arribar a Catalunya i va descobrir "les primeres paraules d'una llengua que no podia ser el castellà", automàticament va interessar-s'hi: "Vaig veure que el català havia patit el mateix procés de marginació que la meva llengua", diu. Després d'anys aquí, Aouattah s'ha atrevit a escriure literatura en "aquesta segona llengua que a vegades sento com la primera". El missatge final d'Asma Aouattah és potser desmitificador, però també està carregat de valentia i noblesa: "Escric en dues llengües poc llegides més enllà del seu univers, poc prestigiades, i si ets escriptora, dona i migrant encara menys. Però són meravelloses, belles i subversives".