BarcelonaJosep Creuheras, actual president de Planeta, va començar el seu discurs de la roda de premsa de la 68a edició del premi Planeta enmig dels murmuris sobre la imminent reactivació de l’euroordre de captura de Carles Puigdemont per sedició i malversació: “Avui és un dia especial”, va assegurar, però les seves paraules no volien viatjar encara cap al context polític, sinó que apel·lava al 70è aniversari de la fundació del grup.

Del carrer arribava el so dels clàxons d’alguns dels barcelonins que mostraven la seva indignació –potser de camí cap a bloquejar l’aeroport del Prat– després de la sentència del Tribunal Suprem, que ahir a primera hora del matí feia pública la condemna d’un total de 100 anys de presó per a nou dels encausats per l’anomenat judici al Procés, entre els quals hi ha Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Cuixart. Creuheras va explicar en to compungit que, tot i que, en la línia dels últims dos anys, aquesta nit no hi havia prevista “la presència de polítics catalans amb càrrec al govern actual”, sí que assistirien a l’entrega del guardó al Museu Nacional d’Art de Catalunya, “dos expresidents de la Generalitat” –no va especificar quins–, l’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau i el ministre de Cultura en funcions, José Guirao. “Intentarem celebrar el premi amb total normalitat –va afegir–. Aquest és el nostre objectiu, però no podem preveure res. Espanya és un estat de dret, afortunadament democràtic, amb plena separació de poders, i tenim un respecte màxim per les decisions judicials”.

Fomentar els llibres per millorar

Aquí es va acabar l’apartat dedicat a la jornada més tensa viscuda a Catalunya des de l’octubre del 2017. “Hem d’intentar fomentar una societat més lectora –va demanar el president de Planeta–. Els llibres contribueixen a crear una societat millor. Hauria de ser una qüestió d’estat, que s’hauria de preocupar a l’hora de crear biblioteques, de donar suport als autors o d’evitar la pirateria”.

Jesús Badenes, director de l’àrea del llibre del grup va oferir una aproximació a l’estat actual del sector editorial. “Hem recuperat gairebé el 50% de la caiguda de vendes que s’ha donat des de l’inici de la crisi –ha dit–. La novel·la té molt bona sintonia per continuar creixent. L’assaig i la no-ficció també creixen. El llibre infantil i juvenil, en canvi, creix menys”. Badenes va recordar que la gran transformació que s’està donant al sector no ve de l’edició sinó de la distribució. “El llibre digital no ha crescut tant com s’esperava, estem al voltant del 5%; per tant, la venda de llibre físic, sigui en botigues o a través de portals com Amazon, que estan marcant un canvi de tendència en el consum, continua sent fonamental”, va afegir.

Finalment, i en la línia del que s’havia comentat en edicions anteriors, Badenes va recordar que “la sinergia entre els continguts editorials i audiovisuals” és clau. En aquest sentit, va mencionar un acord recent amb Netflix, segons el qual Planeta editarà els llibres de tres sèries recents, La casa de papel, Élite i La casa de las flores. El transvasament serà en les dues direccions, perquè hi haurà llibres que tindran sèrie o documental, també a Netflix. “Darrere d’un gran llibre sempre hi ha una gran adaptació audiovisual”, va afirmar Badenes.

Seixanta-vuit anys de premi

“Dels llibres guanyadors se n’han venut més de 43 milions d’exemplars, cosa que vol dir que de mitjana hi ha dos llibres i mig guardonats amb el Planeta o el finalista a 18 milions de llars espanyoles”, va assegurar Creuheras. Entre els 564 originals rebuts en aquesta edició –que premiarà l’obra guanyadora amb 601.000 euros i la finalista amb 150.250 euros– n’hi ha 306 d’Espanya, 89 d’Amèrica del Sud, 46 d’Amèrica del Nord, 19 d’Amèrica Central, 22 de països europeus i fins i tot una de la Xina.

Juan Eslava Galán, un dels membres del jurat, va comentar les deu obres finalistes. “Hi ha un gust innegable pel relat policíac: abans no estava gaire ben considerat, i ara en canvi té prestigi i n’hi ha de molt ben escrits”, va dir. Rosa Regàs, també des del jurat, va remarcar que “el tractament de la Guerra Civil s’ha normalitzat, i ja no és una prioritat, sinó un teló de fons”, aproximació que acosta els llibres finalistes al tractament del passat recent del país al dels autors “francesos o britànics”.

A diferència d’altres edicions, al dinar posterior a la roda de premsa eren pocs els periodistes que feien elucubracions sobre els possibles guanyadors. De tant en tant, això sí, algú consultava vídeos de les concentracions amb el so activat, i de cop i volta el malestar de la jornada envaïa puntualment el menjador.