Barcelona"La imaginació ho pot tot", diu un dels narradors de L'endemà, un dels contes d'Inventari de la pols (Godall), primer llibre traduït al català de Joana Bértholo (Lisboa, 1982). ¿En un país sota una dictadura també és invencible, la imaginació? El protagonista del relat es diu António i és un pintor que ha estat detingut després d'haver signat una petició col·lectiva reclamant la investigació de l'assassinat a sang freda d'un escultor per part de dos "agents de policia anònims". Bértholo converteix en matèria narrativa uns fets reals: la mort a finals del 1961 a mans de la policia de l'escultor i dirigent del Partit Comunista Portuguès José Dias Coelho; els fets van passar en plena dictadura salazarista, i entre els detinguts hi havia el pintor António Costa Pinheiro.

"Per a una dona com jo, que va néixer en democràcia, és inconcebible que algú pugui acabar a la presó només per haver signat un document", recorda Joana Bértholo. L'autora portuguesa dedica un altre conte, Chop suey, a l'any del seu naixement, el 1982, on apareixen llistats alguns dels esdeveniments d'aquells mesos, com ara l'estrena d'ET, l'extraterrestre, la desaparició d'un fill de Margaret Thatcher al desert durant el ral·li París-Dakar, l'èxit de sèries com Dallas i Dinastia i l'atac del primer virus informàtic, Elk Cloner, que es limitava a mostrar a les pantalles infectades un poema ideat per un adolescent. "Aquest és el teló de fons en què el protagonista, en Nathan, descobreix que té una malaltia llavors encara molt poc coneguda, la sida", explica l'autora del llibre.

Filla d'una generació lluitadora

En la majoria de narracions del llibre, publicat per Godall i amb traducció catalana de Mònica López Bages, Bértholo aconsegueix descol·locar el lector, ja sigui per la forma del text –en un dels relats explica les revolucions de finals dels 60 a través d'un seguit de captures de pantalla de Facebook– com pel seu contingut, que narra a través de fets circumstancials i sorprenents l'època en què va viure l'artista i músic René Bértholo (1935-2005), cosí llunyà de l'autora. "Mai no vam arribar a coincidir, i aquest llibre és, en part, un lament –diu–. En René va tornar de l'exili el mateix any que vaig néixer jo, i no va morir fins al 2005, l'any en què vaig acabar el primer text que un jurat va considerar literari".

Tot i aquest familiar artista, Joana Bértholo no va créixer en un ambient que la predestinés a escriure. "La mare venia d'una família humil d'un petit poble de pescadors de l'Algarve, i el pare era de Vila Franca de Xira, una ciutat de Ribatejo: va tenir una infantesa molt dura, i li va tocar treballar des de molt petit –recorda–. La generació dels meus pares ho va donar tot perquè els fills poguéssim anar a la universitat". La Revolució dels Clavells del 25 d'abril del 1974 i la recuperació de la democràcia van fer-ho possible. "Aquells anys van estar plens de grans canvis", assegura. Quan ella va començar a estudiar disseny i belles arts, els seus referents literaris eren "homes blancs consagrats", des d'António Lobo Antunes fins a José Saramago i Vergílio Ferreira. "Hi havia també alguna dona, com Agustina Bessa-Luís i Lídia Jorge, però no hi havia una generació d'escriptores tan variada i amb tantes noves veus com ara", diu, abans de destacar-ne una, Patricia Portela.

Bértholo va ser de les primeres que es va obrir camí, gràcies a novel·les com Diálogos para o Fim do Mundo (2010), reculls de relats com Inventari de la pols i obres de teatre. "És amb els muntatges teatrals que em guanyo la vida. La narrativa és un camí molt difícil, a Portugal –admet–. En una enquesta publicada l'any passat, entre el 70 i 80% dels enquestats reconeixien que només havien llegit un llibre en tot l'any". Tot i que reconeix que li agrada llegir "autores que parlen de l'experiència pròpia, des d'Annie Ernaux a Maggie Nelson i Rachel Cusk", admet que li costa "domesticar la imaginació". "En mi es dona una tensió entre els trets de la literatura verídica i la necessitat de continuar donant llibertat a la fantasia", diu.

Inventari de la pols és un llibre tan polimorf que costa veure límits a l'escriptora. De tot sembla que en pugui treure una història. La curiositat omnívora de Bértholo l'ha portat a interessar-se recentment pel Chat GPT. "La intel·ligència artificial podrà generar ficcions, però mai substituirà la veu d'un autor –diu–. Les màquines poden ajudar a construir els personatges i les seves accions. L'escriptor, però, es dedica a una altra cosa: vol transmetre vida, i això, per sort, només podem fer-ho els humans".