Barcelona“Quan mires una fotografia com aquesta, de seguida et demanes quines històries hi ha darrere”, diu l’escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971). N’assenyala una, d’una dona i un home feinejant en una masia, però en podrien ser unes altres. Per exemple, la de les bugaderes al riu Ter a Camprodon o la del gos ajagut a les ruïnes de la Torre Gironella, a Girona, que recorda una pintura de Caspar David Friedrich. Totes tres són de Valentí Fargnoli (Barcelona, 1885 - Girona, 1944), el fotògraf que ha inspirat Gironell per escriure la novel·la El fabricant de records (Columna, 2022), amb la qual ha guanyat el premi Prudenci Bertrana, dotat amb 30.000 euros. “Feia molts anys que coneixia la seva feina i la trobava fascinant: per la mirada, per la llum, per les perspectives. I a mesura que anava endinsant-me en les seves fotografies, vaig decidir que volia conèixer més en profunditat aquest home, un personatge en majúscules”, explica Gironell.

La feina de Fargnoli, ben documentada al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona i repartida per diferents arxius, constitueix un detallat testimoni gràfic de la vida a les comarques gironines durant la primera meitat del segle XX: pescadors, pagesos, obrers, bugaderes, barbers, mercats de bestiar, aplecs, balls... Feina i festa. Alhora, una gran tasca patrimonial perquè va ser reclutat pel fotògraf Adolf Mas com a delegat del projecte del Repertori Iconogràfic d’Art Espanyol. “Era un fotògraf ambulant que anava amunt i avall amb la bicicleta. No va voler tenir un estudi de fotografia, com sí que en tenien altres fotògrafs de Girona. El seu estudi eren el paisatge, els boscos, el carrer. Era conscient del poder de la fotografia, i també que estava capturant moments irrepetibles que seran records per a la nova societat de principis del segle XX. M’identifico molt amb la seva manera de fer”, afegeix Gironell, que torna a inspirar-se en un personatge real per construir una novel·la, tal com va fer a La força d’un destí (2018) amb l’emprenedor Jean Leon o a L’arqueòleg (2010) amb el monjo Bonaventura Ubach.

Les fotografies, moltes de les quals eren comercialitzades com a postals, documenten també la vida de Fargnoli, fill d’italians emigrats a Catalunya. Joan Boadas, cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona, ha escrit molt sobre Fargnoli i ha assessorat Gironell sobre la vida i l’obra d’un fotògraf del qual es tenen prou certeses a partir del 1910, i unes quantes incerteses de la dècada anterior. Són forats biogràfics que Gironell fa servir com a eixos argumentals de la novel·la.

A Fargnoli se li atribueix una fotografia al rei Alfons XIII feta a Girona el 1904, arran de la qual, suposadament, va ser distingit com a proveïdor de la casa reial espanyola. Això li hauria permès ser convocat al casament del rei a Madrid el 31 de maig del 1906. Segons aquesta hipòtesi, Fargnoli hauria estat a Madrid el dia que l’anarquista Mateu Morral va atemptar contra el seguici reial amb una bomba Orsini. També sembla que va passar una temporada a l’Argentina, justament en aquells anys convulsos que van desembocar en la Setmana Tràgica, el 1909. Davant la impossibilitat de la certesa, Gironell juga la carta de ficció al voltant d’unes fotografies que no s’han vist mai i de la relació amb alguns personatges de l’època, inclosos Prudenci Bertrana, Carles Rahola i el fotògraf Sebastià Martí Roura, que va fer d’ajudant de Fargnoli durant uns anys i que té un paper important en el dispositiu narratiu de la novel·la.

“Com a novel·lista trobes un espai que pots omplir amb una ficció que pot ser versemblant, i em permeto bastir un element d’intriga al voltant d’aquestes fotografies. Per a mi era molt llaminer, des del punt de vista literari, traslladar aquella història a una novel·la”, diu l’escriptor, que considera Fargnoli “un retratista de l’ànima del país, un fabricant de records que va fixar en la memòria col·lectiva una època que ha desaparegut”. Gironell explica que fa poc parlava amb “fotògrafs de les comarques gironines” sobre una iniciativa per “resseguir les fotografies” que havia fet Fargnoli i “contrastar-les amb el present per veure com han canviat el Port de la Selva, l’Estartit o Camprodon respecte al 1918, per exemple”.

15 anys de la novel·la 'El pont dels jueus'

El fabricant de records és la desena novel·la de Martí Gironell i apareix quinze anys després de l’èxit d’El pont dels jueus (2007). “En aquell moment ja tenia molt clar que volia viure d’escriure literatura en català –recorda–. Ara no hi veig un futur més cardat que fa quinze anys. Sí que és més complicat perquè l’agressivitat contra el català i contra tot el que vingui de Catalunya es nota, però quan vaig a Madrid a fer promoció dels llibres hi ha molt bona rebuda”. Segons Gironell, “paga la pena lluitar per això”. “Ens ho hem de creure, perquè tenim una fortalesa cultural molt potent. Les condicions són les que són, però el que no podem fer és claudicar. Els hi dic als fills: «Si deixem de parlar català, els vostres fills faran el català en una extraescolar». Perquè això no passi, llegim en català, parlem en català, reneguem en català”, diu.