Jaume Clotet desenterra l'espasa de Jaume I

BarcelonaQuan va posar-se a escriure La germandat de l'àngel caigut (Columna, premi Josep Pla 2024), el periodista Jaume Clotet (Barcelona, 1974) no tenia al cap fer una trilogia. L'èxit d'aquella novel·la, però, va portar-lo a plantejar-se de donar continuïtat a les aventures protagonitzades per la mossa d'esquadra Berta Bosch i el monjo de Montserrat Bernat Balaguer amb un segon títol, La calavera de l'apòstol (Columna / Destino, 2025) i amb un tercer que acaba d'arribar a les llibreries, L'espasa del rei (Columna / Destino, 2026). Clotet tanca la saga amb un llibre que no es pot llegir de forma independent dels anteriors, perquè dona resposta a molts interrogants que ha anat sembrant al llarg de les novel·les. "La germandat de l'àngel caigut comença amb Satanàs empresonat a Roma. Ara he hagut d'imaginar com, qui, quan i per què empresonava el dimoni", explica l'escriptor.

L'element central d'aquest tercer llibre és una espasa de virtut que se li atribueix a Jaume I i que actualment és al Musée de l'Armée de París. "Fa uns anys va venir a Catalunya a través d'una exposició sobre història medieval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Des d'aleshores, la tenia al cap", explica Clotet, que afegeix que "a les espases de virtut se'ls atribuïen poders màgics i es donava per fet que qui en tenia una guanyava sempre la batalla, fins al punt que a les normes dels duels entre cavallers es fixava que no es podien utilitzar". A la novel·la, l'escriptor parteix del viatge de l'espasa fins al nostre país per vincular l'arma amb una nova investigació dels Mossos d'Esquadra liderada per la protagonista, l'agent Berta Bosch.

Com ja ha fet en anteriors ocasions, Clotet imagina una lluita entre el bé i el mal amb personatges històrics (com el mateix Jaume I i els seus fills) i d'altres de fantàstics (com el dimoni), juntament amb els protagonistes, que habiten el present. La novel·la, de fet, fa sis salts temporals i fa referència a fets com la voluntat de Jaume I de fer una croada a Terra Santa. "Aleshores ell ja era gran i, per culpa d'unes tempestes, no hi va poder arribar. Potser va ser el millor, perquè aquella era una gesta rocambolesca que ja es veia que no podia anar bé", assenyala l'escriptor. Qui sí que hi va arribar —i forma part de la novel·la— són els fills del rei i el cavaller Galceran de Pinós, que a través d'aquesta croada s'enfrontaran a Satanàs.

Elements molt nostrats

Amb aquesta trilogia, Clotet ha conreat el gènere del thriller històric amb la missió d'arrelar-lo a Catalunya. "Tot allò que contribueix a crear comunitat i identitat, m'atrau. No hi ha gaires catalans que parlin de coses de casa nostra, però els lectors d'aquí consumeixen tots els gèneres. Si no els troben en català fets a casa, els consumiran en un altre idioma", diu Clotet, que afirma que "l'èxit d'aquests llibres es deu al fet de referir-se a elements molt nostrats". Aquesta intenció també es tradueix en els escenaris de la novel·la, a través dels quals l'autor busca descobrir al lector indrets de Catalunya que desconeix. En el cas del nou llibre, hi apareixen indrets com la basílica del Sagrat Cor del Tibidabo, però també altres paisatges més coneguts com ara Montserrat, París i Roma.