BarcelonaUn home que se’n va a fer les Amèriques li ha permès fer l’agost a Martí Gironell, que amb La força d’un destí s’ha emportat els 60.000 euros del 38è premi Ramon Llull. “Els dos grans somnis del protagonista són aixecar un restaurant a Hollywood i oferir un gran vi als seus comensals”, diu el novel·lista i periodista, que una vegada més s’ha basat en un personatge real, Ceferino Carrión -o Jean Leon, des que aconsegueix la ciutadania nord-americana-, per bastir una nova novel·la històrica, que s’afegeix a títols com El pont dels jueus (Columna, 2007) i El primer heroi (Ediciones B, 2014).

“El plantejament és el mateix que en anteriors ocasions -admet-. Primer descobreixo una història, llavors aprofundeixo en el coneixement del personatge i quan escric intento portar de bracet els lectors per la seva vida”. Si anteriorment Gironell s’ha deixat inspirar per la vida d’un bandoler, d’un monjo de Montserrat o dels encarregats d’espoliar l’art romànic català, en aquesta ocasió ha reconstruït el periple vital “d’un emprenedor català que fuig de l’Espanya franquista l’any 1949, quan té 21 anys, i viatja fins als Estats Units amb l’objectiu de fer realitat les seves aspiracions”. Fill d’una família d’orígens càntabres, Ceferino Carrión es va instal·lar a Barcelona amb la mare i els germans després que la casa de Santander patís un incendi i el pare i el germà gran morissin quan el vaixell mercant en el qual treballaven va ser enfonsat. Havent fent de planxista a la Pegaso durant uns anys, el jove Carrión va decidir que començaria una nova etapa a França i se n’hi va anar fingint que sortia a sopar amb la seva xicota. “Després de guanyar-se la vida com podia, Ceferino es va instal·lar a Le Havre, on va aconseguir agafar un vaixell en direcció a Nova York -explica Gironell-. Allà va començar la seva segona vida. Va haver de canviar d’identitat i des de llavors va ser conegut amb el nom de Jean Leon”.

Triomfar a Hollywood

El periple biogràfic del jove faria un altre tomb quan, a punt de ser cridat a files per anar a la Guerra de Corea, va decidir fugir a Hollywood. Gràcies a la feina de cambrer en dos locals de moda, el Villa Nova i el Villa Capri -aquest últim, propietat de Frank Sinatra i del jugador de beisbol Joe DiMaggio-, Leon va començar a fer amics en el món del cinema. El 1955 va convèncer James Dean perquè obrissin un local a mitges. “Però el 30 de setembre d’aquell any, poc abans d’inaugurar el restaurant, James Dean va morir en un accident de cotxe -fa memòria l’autor-. La força d’un destí explica les ganes de menjar-se el món del meu personatge, però alhora veus que durant la seva aventura per triomfar li van apareixent obstacles que ha d’anar superant: la mort de Dean va ser un d’aquests elements fatídics”.

Decidit a fer realitat el seu somni, Leon va inaugurar el dia 1 d’abril del 1956 -estava a punt de fer 27 anys- el restaurant La Scala al 9455 de Santa Monica Boulevard, a Beverly Hills. “A partir d’aquí, en Jean va entrar en contacte amb el Hollywood daurat dels anys 50 i 60 -diu-. A La Scala hi anaven actors com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor, Natalie Wood i també John Fitzgerald Kennedy, que li acabaria fent confessions que mai abans havia explicat a ningú”. La novel·la es converteix, per tant, en un homenatge a “un món glamurós, tocat per una pàtina daurada i excepcional”. Gironell diu que “Leon es va acabar convertint en el director de les estrelles de Hollywood durant la seva vida diària”. Els lectors hi trobaran un doble aprenentatge: “El personatge es va forjant gràcies als altres i els altres són més humans gràcies a en Jean”.

Entre les fites del protagonista hi ha convertir-se en un dels amics íntims de Marilyn Monroe, a qui va homenatjar dedicant-li un dels plats estrella del restaurant, els fettuccine à la Marilyn. Leon va ser una de les últimes persones que va veure viva l’actriu: la nit del 4 d’agost del 1962, hores abans que fos trobada morta a casa seva a Brentwood, li va portar un plat de pasta.

Buscar el millor vi del món

Sota el restaurant, Jean Leon tenia un celler subterrani on emmagatzemava unes 25.000 ampolles, entre les quals es podien trobar alguns dels millors vins del món. El propietari de La Scala, però, tenia l’aspiració d’elaborar el seu propi vi, i és per aquest motiu que, tal com recorda Gironell, “va acabar comprant uns terrenys al Penedès el 1962”. Seria aquest mateix any que l’emprenedor viatjaria a Barcelona per presentar la dona, la Katty, i els dos fills a la família que havia deixat una dècada i mitja enrere, i que, fins llavors, no havia tingut cap més notícia d’ell.

“He dedicat els dos últims anys i mig a aquesta història -assegura-. És la novel·la més important que he escrit fins ara, n’estic molt content”. Per escriure-la, l’autor va demanar dos anys de permís a TV3, on treballava al servei d’informatius. “El permís se’m va acabar al gener però he demanat una altra excedència per poder seguir fent cursos, xerrades i articles -diu-. M’agrada encomanar les ganes de llegir a les escoles i els instituts. A més, ara que tinc La força d’un destí faré tantes presentacions com pugui, perquè crec molt en això d’anar a tot arreu a parlar del llibre”. La vida de Jean Leon -que la novel·la no explica en la seva totalitat: s’atura el 1981, tot i que l’empresari va morir el 1996- no havia merescut fins ara cap ficció. Sí que hi havia una biografia, escrita per Sebastián Moreno, Jean Leon. El rey de Beverly Hills. La va publicar EdicionesB l’any 2003, la mateixa editorial que va llançar les dues últimes novel·les de Gironell, El primer heroi (2014) i Strappo (2015). Amb La força d’un destí, l’autor torna a Planeta, grup en què va publicar, entre d’altres, El pont dels jueus, de la qual es van vendre més de 80.000 exemplars només en català. “L’autor ha escrit una novel·la d’aventures amable -explica Gemma Lienas en nom del jurat-. Toca la Guerra Civil d’una manera diferent, la fa servir com a excusa per entrar en un altre món, el de Hollywood. No sé si hi ha cap altra novel·la d’un català que vagi als Estats Units i triomfi”.

Cinc èxits històrics de Gironell

El pont dels jueus

Amb la seva primera història, ambientada a Besalú durant els anys de construcció del pont de pedra, Gironell va aconseguir un èxit amb pocs precedents en la literatura catalana. Des del 2007 n’ha venut 80.000 exemplars en català i 40.000 en castellà, ha sigut traduït a l’italià, al polonès i al brasiler i se n’ha fet un còmic.

L’arqueòleg

Artífex de la Bíblia de Montserrat i del Museu de l’Orient Bíblic, Bonaventura Ubach és el personatge principal de la tercera novel·la de Gironell. El periple per terres bíbliques va convèncer els lectors: se’n van vendre 55.000 exemplars en català. Es pot llegir en italià, brasiler, polonès i en braille.

L’últim abat

Per escriure L’últim abat -última novel·la de l’etapa de Columna-, Gironell va treballar des d’una cel·la de Sant Benet de Bages. El retrat dels estralls de la corrupció en la política i en l’Església a la segona meitat del segle XVI va ser publicat en català i castellà, i se’n van vendre 40.000 exemplars.

El primer heroi

A El primer heroi, Gironell va viatjar fins a un fragment de la prehistòria ambientada en les futures terres catalanes. Ynatsé ha de trobar el remei a un mal que assola la seva comunitat, el Clan dels Cavalls. Va vendre’n 30.000 exemplars. Es va traduir a l’italià i també al francès.

Strappo

L’autor recorda el pioner en la tècnica de l ’strappo, Franco Steffanoni, que li permet arrencar el 1915 els frescos i murals del convent de Sant Nicolau, a Treviso. Quatre anys després, el mètode italià es posa en pràctica a les esglésies de la Vall d’Aran. El llibre denuncia l’art romànic català espoliat.

Un premi amb un llarg recorregut

Creat l’any 1981 per l’editorial Planeta, el guardó es va convertir en el més ben dotat de les lletres catalanes (90.000 euros) quan l’any 2007 es va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Ramon Llull, formada pels governs andorrà, balear i català, aquest últim representat a través de l’Institut Ramon Llull. Cinc anys després, amb el conveni no renovat, el premi va perdre 30.000 euros de dotació i va tornar a ser competència exclusiva de Planeta. La novel·la escollida continua publicant-se en català, castellà i francès. Entre els guanyadors del premi Ramon Llull des de la creació del guardó hi ha Joan Perucho, Carme Riera, Terenci Moix, Valentí Puig, Josep Maria Ballarín, Maria de la Pau Janer, Joan Corbella, Najat El Hachmi, Màrius Serra i Vicenç Villatoro. Els triomfadors de les cinc últimes edicions han sigut Sílvia Soler, Care Santos, Xavier Bosch, Víctor Amela i Pilar Rahola.