BarcelonaQuan tenia tretze o catorze anys, Najat El Hachmi treballava a les tardes en una fruiteria del seu barri. "Allà vaig prendre consciència del que costa guanyar diners", recorda. Amb el que va guanyar es va comprar un abric. Des de llavors que no havia fet de dependenta, fins a aquest dijous, que tenia l'encàrrec de la seva editorial de fer de llibretera a la Casa del Llibre de la rambla de Catalunya, al costat d'autors com Xavier Bosch, Martí Gironell, Toni Cruanyes, Estel Solé o Borja de Riquer, preparats per prescriure els seus llibres preferits. El que ha passat, en realitat, és que els clients que han enxampat els escriptors a peu de taulell han aprofitat per comprar-los la seva novetat amb dedicatòria. Era un Sant Jordi avançat, amb més tranquil·litat però sense descompte.

Xavier Bosch ja té els bolígrafs a punt, "l'agenda plena i moltes ganes", assegura. "Faré 20 presentacions en 23 dies. Jo ho dono tot i l'editorial també", diu. Explica que se sol trobar, cada dos anys, amb els seus lectors fidels en cada localitat on va. A la Casa del Llibre n'ha captat una de nova, l'Angie: "El coneixia com a director de l'Avui, però fins ara no he descobert que és autor, és lamentable", s'avergonyia. Bosch li ha resumit tots els seus títols i li ha recomanat el millor per al Joan, justament el nou, Diagonal Manhattan (Columna), "perquè és un enamorat de la Barcelona dels anys 70 i es pot sentir identificat amb els protagonistes".

Martí Gironell, que va publicar fa mesos La muntanya del tresor (Columna), portava mig llegida de casa la novel·la de Xavier Bosch i li ha demanat una dedicatòria mentre li confessava que ara està preparant una novel·la juvenil. Najat El Hachmi aquest Sant Jordi també presenta una novel·la per a joves, Els secrets de la Nur (Estrella Polar), però si ha de recomanar llibres d'adults, es decanta per un clàssic com Orlando, de Virginia Woolf, o bé El reflejo de las palabras, de l'iranià exiliat als Països Baixos Kader Abdolah, "un llibre meravellós, amb aquesta manera persa d'explicar una història lligada amb el present".

Toni Cruanyes només pot dedicar els dissabtes a les presentacions de La dona del segle (Columna), i explica que sempre hi surt gent que li vol explicar la història de la seva pròpia família. "És bonic despertar aquestes sensacions", diu, amb mà esquerra. Ell comprarà Diagonal Manhattan a la seva mare. Al marit, un Joël Dicker, i al pare li regalarà La memòria dels catalans, el volum d'història que ha dirigit Borja de Riquer sobre la identitat catalana, un llibre que també recomana Xavier Bosch, al costat de Cosmonauta (LaBreu), la nova edició de l'obra poètica completa de Francesc Garriga. Estel Solé, que està presentant el premi Ramon Llull per Aquest tros de vida (Columna), també recomana poesia i assaig. "M'interessa el tema d'on hem situat l'amor en termes no-romàntics", diu, i destaca Tan bonica i tirana de Blanca Llum Vidal (Proa), La passió dels estranys de Marina Garcés (Galàxia Gutenberg) i Tot sobre l'amor de bell hooks (Tigre de Paper). "Trobo que la poesia i l'assaig filosòfic permeten agafar el llibre, deixar-lo reposar i tornar-hi; en canvi, amb la ficció, si no hi entres ja no hi tornes. En comptes d'agafar el mòbil i mirar a Instagram, on trobes pseudopsicologia i autoajuda, és millor agafar un llibre d'assaig, bolígraf i post-its", recomana.

Com que no hi ha cues, les llibreteres de la casa aprofiten per parlar amb els autors i comprar-se llibres. La Mireia es queda A flor de pell de Tània Juste (La Butxaca): "Sempre recomano els teus llibres i la gent els gaudeix molt", li diu, i l'autora li agraeix de cor. Borja de Riquer recomana de valent el llibre del seu amic Ramon Solsona, El carrer de la xocolata, perquè parla del barri on va néixer, Gràcia. "M'ha despertat records d'infantesa: anàvem als mateixos cinemes de barri, agafàvem el mateix tramvia 24...", explica. Aquest any l'historiador viu un pre Sant Jordi diferent, i ha accedit a fer alguns bolos de la gira que el Grup 62 munta per a les seves apostes editorials durant l'abril. "Un dels problemes dels acadèmics és que estem allunyats de la divulgació, i per això hem demanat als 136 especialistes que han escrit al llibre que no pensin en els col·legues sinó en la gent, que qualsevol lector culte català mitjà ho entengui –explicava De Riquer–. Veure que té èxit, que el compra gent normal i corrent, gairebé com si fos de ficció, això compensa", afirma.