Barcelona"Tornar al sector editorial és, per a mi, una tornada a casa", diu Ernest Folch des del despatx de la nova seu de l'editorial Navona, i amb les primeres novetats damunt la taula, que arribaran a les llibreries la setmana vinent: les novel·les La llibretera de París, de Kerri Maher; Sis mesos d'hivern, de Marta Buchaca, i el llibre de no-ficció Baselga, el metge que volia canviar el món, de Josep Corbella.

"Amb Navona volem apostar per l'edició detallista, per les noves veus i per crear una marca forta. Sabem que el camí serà llarg –continua el director editorial–. Publicarem una seixantena de títols l'any en català i castellà, meitat i meitat, aproximadament". Un dels trets distintius de Navona és que "no es farà diferència en qüestions de disseny en funció de la llengua". "Volem fer el català més competitiu gràcies a la convivència amb el castellà –afegeix–. És veritat que, de les dues llengües, la catalana és la que està en una situació més feble, però editorialment és una llengua sana i té un ecosistema fort, competitiu i de qualitat".

De Quaderns Crema a Ediciones B

Nascut a Barcelona el 1972 i llicenciat en filologia catalana, Ernest Folch ha tingut una relació privilegiada amb el sector editorial des de petit. Fill de l'editor Xavier Folch (1938-2021), que va impulsar Ariel, Crítica i Empúries, Ernest Folch va fer els seus primers passos al sector a Quaderns Crema. "Els primers anys 90, al sector hi havia menys editors i menys competència que ara –recorda–. En aquells moments, el món editorial català començava a ser homologable al d'altres països europeus". Entre les primeres proeses de Folch com a editor hi va haver la contractació del primer llibre de Harry Potter per 600 euros. "De cada novel·la de la sèrie de J.K. Rowling se'n van vendre més de 100.000 exemplars en català. Aquest i altres èxits van demostrar que fent les coses ben fetes es podia trobar un públic lector important", diu.

Folch va acumular experiència a Muchnik, Península, RBA i La Magrana fins que, el 2002 –amb només 30 anys– va fundar Ara Llibres. "La voluntat era crear una editorial mitjana i popular, especialitzada primer en la no-ficció –explica–. Si va funcionar va ser perquè l'ecosistema ja estava madurant". A més d'impulsar la distribuïdora de llibres en format digital 36L Books, Folch va dirigir Ediciones B entre el 2011 i el 2016. "Vam aconseguir globalitzar, localitzar i digitalitzar l'editorial. Vam viure un boom brutal en alguns països de l'Amèrica Llatina. I en català vam aconseguir alguns llibres d'èxit", diu.

Ocupar l'espai entre editorials grans i petites

El 2020, quan portava quatre anys dirigint el diari Sport, Ernest Folch va patir un infart que li va fer replantejar la vida. Llavors va decidir fer equip amb Tatxo Benet i Jaume Roures i rellançar l'editorial Navona, que estava en concurs de creditors. "Durant els últims anys hi ha hagut un procés de superconcentració al sector", explica, fent referència a Grup 62, Penguin Random House i Enciclopèdia Catalana. "En paral·lel han aparegut noves editorials petites que han sabut fer les coses molt bé, i amb qualitat –continua–. L'aspiració de Navona és ocupar una part de l'espai que queda entre els grans i els petits". No havia estat, aquesta, una de les vocacions d'Ara Llibres? "A Navona estem més enfocats a la ficció i treballem en les dues llengües", respon Folch.

La nova Navona no trenca amb la feina feta fins ara per Pere Sureda al capdavant de l'editorial. Continuarà explorant clàssics i contemporanis, publicant la poesia completa de Sylvia Plath –en castellà–, recuperant en català quatre títols emblemàtics de José Saramago o posant en circulació traduccions emblemàtiques com les que van fer Joaquim Mallafrè d'Ulisses, de James Joyce, i Carme Gala de La muntanya màgica, de Thomas Mann. Donarà també una nova vida en català a Georges Simenon. "Emili Manzano anirà traduint els Maigret de forma sistemàtica, i el primer títol, Les vacances de Maigret, sortirà aquest juliol", avança Folch.