BarcelonaAquest serà el primer estiu de vacances-vacances que farà Toni Hill (Barcelona, 1966) pràcticament des de la pandèmia. Els últims els ha dedicat a escriure frenèticament la Trilogía del verdugo (Grijalbo), que tanca ara amb La muerte blanca, la resolució definitiva del pols que mantenen durant quatre anys l'assassí en sèrie Charlie Bodman i la criminòloga que el va desemmascarar, Lena Mayoral.

Després d'El último verdugo —on l'assassí ajusticiava les víctimes al garrot vil— i de La hora del lobo, ara el malvat torna a ser fora de la presó, amagat en un poblet prop de Belfast, on casualment hi acaba d'haver un terrible assassinat que ha provocat manifestacions d'ultradreta. Allà és justament on Hill va passar l'estiu passat, vivint a la casa on col·locaria el seu psicòpata. Mentrestant, a la Barcelona gentrificada de l'Eixample, la criminòloga viu el seu millor moment professional i vital al costat del subinspector David Jarque i dos fillastres, malgrat que de fons sempre hi ha l'amenaça latent del monstre.

Junts tenen entre mans un nou cas: el segrest d'una nena de cinc anys filla de pares separats. "Ja tenia un gran antagonista i això em permetia crear una història més petita i a la vegada més universal. Volia explicar les famílies del segle XXI i les relacions que s'estableixen entre l'exparella, la nova parella, els fills, i posar-ho tot en un thriller", explica l'autor, especialista en la novel·la negra des del seu exitós debut amb L'estiu de les joguines mortes (2011), que es va publicar en una vintena de països.

"El gènere planteja un joc atractiu per al lector, la resolució d'un misteri, però hi pots parlar de tot el que et doni la gana. M'encanta engegar el metrònom del thriller i que hi passin tot de coses que no siguin banals", explica Hill. A La muerte blanca hi ha més naturalisme quotidià que mai. "Què passa quan els nens et molesten en la teva nova vida? De vegades la vida seria més fàcil sense aquest lligam amb la parella anterior. Per què t'estimaran els fills de la teva parella i per què els has d'estimar tu? I a la vegada vivim en el segle de la infància, vivim dedicats als fills, cosa que pot ser un llast. Crec que era més fàcil ser pare abans, ara hi ha moltes més obligacions", opina l'autor.

L'origen del mal

El pes de la infantesa en les nostres vides és un dels temes que plana per tota la trilogia, que indaga sobre l'origen del mal. "Què ens converteix en monstres? L'amor? L'odi? Que no ens estimin? Què porta algú normal a cometre un crim?", es pregunta Hill. La novel·la indaga en aquestes parts fosques, però també en les que no ho són. "Volia treure'm de sobre el substantiu de monstre. Ningú és un monstre 24 hores. Qualsevol monstre, de prop, té un punt d'humanitat", afirma. El seu psicòpata fins i tot arriba a anar a teràpia per conèixer-se millor; el problema és que les seves mentides li desfermen encara més la pulsió de matar.

Hill, que va estudiar psicologia, assegura que la carrera li ha servit per no vessar-la en les novel·les, però afirma que ell gaudeix creant ficció i estirant els límits de la versemblança. "La realitat em sembla avorrida. No volia fer un arquetipus. El repte era crear i conviure amb un psicòpata que et pot convèncer que no té més remei que matar. Té un magnetisme personal molt bèstia, és que a mi em convenceria", assegura l'escriptor.

Fins fa un parell d'anys, Toni Hill combinava l'escriptura amb la traducció. Per primera vegada en la seva carrera, publica una novel·la sent també editor de Penguin Random House, d'autors supervendes com Ildefonso Falcones. Això l'ha obligat a la disciplina de llevar-se a les 4 de la matinada durant mesos per tenir temps per escriure. "Sempre he estat escriptor i alguna cosa més, com la majoria d'autors. També continuo sent impuntual amb les entregues. La diferència és que ara sé que quan me la reclamen, ho diuen de veritat", afirma amb una franquesa que desarma.