BarcelonaLes sorpreses poden arribar en els llocs més insòlits: Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) ha rebut la notícia que ha estat guardonat amb el premi Princesa d'Astúries de les lletres 2025 a la consulta del metge, i poques hores després ha rebut els mitjans a la Biblioteca Jaume Fuster afectat per una afonia que covava des de fa dies. "Contestaré poc i amb alts i baixos", ha advertit Mendoza, tot i que ha sigut generós amb les seves respostes i ha posat pacientment davant "l'escamot d'afusellament" dels fotògrafs. Entre les 24 candidatures de 16 nacionalitats que optaven al premi, el jurat destaca l'aportació literària de Mendoza, amb "un conjunt de novel·les que combinen la voluntat d'innovació amb la capacitat d'arribar a un públic molt ampli, i que gaudeixen d'extens reconeixement internacional". "El premi té sobretot un gran efecte de satisfacció, de pensar que just cinquanta anys després de publicar la primera novel·la [La verdad sobre el caso Savolta] encara no m'han enviat a l'habitació dels mals endreços, i això és molt bonic", ha dit Mendoza. "M'he dedicat tota la vida a fer el que més m'agrada, que és escriure i fer el gandul, i al final m'ho han premiat d'aquesta manera", ha subratllat.

Per al jurat del Princesa d'Astúries, Mendoza és un "proveïdor de felicitat". Sobre el paper de l'humor en la seva obra, ha explicat que després de publicar una primera novel·la seriosa, tot i que amb tocs d'humor, va obrir "una sucursal exclusivament a l'humor". "És arriscat, perquè en l'humor, si fracasses, no hi ha salvació. L'important de l'humor és no abaixar el llistó. S'ha de ser respectuós amb el lector", ha dit.

Un autor elegant, savi i irònic

L'escriptor, autor de títols ja clàssics de la literatura espanyola com El misterio de la cripta embrujada (1978), La ciudad de los prodigios (1986) i Sin noticias de Gurb (1991), sovint ha convertit Barcelona en protagonista de les novel·les, no sempre des de la perspectiva dels humans. "En aquell moment se’m va acudir que una bona manera d’explicar la ciutat, i no només la ciutat, sinó la vida a la ciutat, que és el que m’interessa, era fer-ho enviant algú d’una altra galàxia perquè amb ulls d’innocència reflectís una mica el dia a dia", ha explicat Mendoza sobre Sin noticias de Gurb, abans de justificar que no n'hagi escrit una segona part dient que "no es pot abusar dels alienígenes".

Com passava en aquesta novel·la, ara als carrers de Barcelona torna a haver-hi moltes obres, davant les quals ha etzibat que "l'Ajuntament és un desastre" i que ara les ciutats "tenen la mania de fer-se la cirurgia estètica, potser perquè estan en una etapa de la vida que un comença a veure's amb ganes de bòtox".

"Elegància, saviesa i ironia"

Mendoza ha escrit relats, teatre i assaig, i ja havia guanyat el màxim guardó de les lletres hispanes, el premi Cervantes, el 2016. El guardó rebut aquest dimecres ha suscitat una onada de reaccions institucionals, entre les quals la del president de la Generalitat, Salvador Illa. En un missatge a X, llla ha destacat de l'obra de Mendoza "una barreja única d’elegància, saviesa i ironia per narrar-nos i comprendre’ns". Precisament, una altra de les preguntes que ha rebut a la roda de premsa és quina opinió té del Pacte Nacional per la Llengua signat dimarts i com veu ara el polèmic assaig que va escriure en ple Procés, Qué está pasando en Cataluña. Mendoza ha assegurat que estava "doblement afònic", i que l'assaig el va escriure, sobretot, "per a la gent de fora". "Una part del meu temps el passo a Londres, i allà veia que el que passava a Catalunya era rebut amb desinformació per part seva. Aleshores vaig decidir escriure això una mica per exposar com jo pensava que eren les coses des d'una perspectiva general". "L'únic que vull és que hi hagi concòrdia, bona voluntat, corrides de toros, vi, gresca i futbol. La resta no m'importa en absolut", ha dit.

Després d'anunciar que deixaria d'escriure novel·les, Mendoza es va desdir l'any passat amb la publicació de Tres enigmas para la Organización, i aquest dimecres ha revelat que actualment no n'està escrivint cap però "que podria passar en qualsevol moment". "Quan fa tants anys que escrius novel·les, ja és una mena d'obsessió diabòlica, les novel·les decideixen per mi", ha dit.

Un autor que arriba a tots els públics

Al llarg dels últims cinquanta anys, l'escriptor no només ha retratat Barcelona des de la ficció, sinó també les transformacions socials i polítiques d'Espanya amb una veu crítica i esmolada, valent-se de l'humor i el sarcasme. "La seva prosa clara engloba el llenguatge popular i els cultismes més inesperats –diu el jurat–. En els seus llibres sobresurten el sentit de l'humor i la visió desenfadada i humanista de l'existència", apunten. La seva literatura és intel·lectual i popular, i captiva milers de lectors a cada nova entrega. El jurat, de fet, destaca que és "un proveïdor de felicitat per als lectors, amb una obra que té el mèrit d'arribar a les generacions més diferents, que avui es reconeixen en les seves lluminoses pàgines". La seva última obra, Tres enigmas para la Organización, barreja l'humor i la novel·la de detectius, i ha tornat a ser un èxit de vendes, segons la seva editorial, Seix Barral. Anteriorment havia traçat la trilogia Las tres leyes del movimiento, en què demostrava estar en plena forma amb una història d'espies en què Barcelona es convertia en ciutat olímpica i posava la llavor del Procés.

Mendoza va treballar com a traductor a Nova York i com a professor a la Universitat Pompeu Fabra. Els últims anys havia viscut a cavall entre Barcelona i Londres, però sempre ha tornat a la seva ciutat, físicament i literàriament. Ha guanyat el premi Planeta (per Riña de gatos. Madrid 1936, el 2010), el Terenci Moix, el Nacional de Cultura, la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino.

El jurat del premi Princesa d'Astúries està integrat per Santiago Muñoz Machado, Fernando Rodríguez Lafuente, Xuan Bello, María Sheila Cremaschi, María Dueñas, Jesús García Calero, Pablo Gil Cuevas, Francisco Goyanes, Lola Larumbe Doral, Inés Martín Rodrigo, Josep Maria Pou, Ana Santos Aramburo, Marisol Schulz Manaut i Sergio Vila-Sanjuán.