Novetat editorial
Llegim  /  Actualitat 15/11/2022

Dolores Redondo contra l'assassí més llegendari d'Escòcia

L'escriptora basca torna a les llibreries amb 'Esperant el diluvi', un 'thriller' que imagina la fuga de John Bíblia a Bilbao

4 min
Dolores Redondo a la Ría de Bilbao

BilbaoQuan es parla de John Bíblia, tot són preguntes sense resoldre. Per què assassinava noies joves que tenien la regla? Com sabia que estaven menstruant? Quin era el seu nom real? Per què no el van enxampar mai? És viu, encara? Entre el 1968 i el 1969, l'assassí va matar tres dones que havia conegut en una discoteca de Glasgow. La policia el va batejar amb aquest sobrenom (John Bible en anglès) perquè, segons un dels testimonis que el va veure, recitava versos de la Bíblia. Per atrapar-lo, es va desplegar un dels operatius policials més monumentals de la història d'Escòcia, amb centenars d'agents treballant-hi. Va ser en va. John Bíblia va desaparèixer de sobte sense respondre als seus actes davant de la justícia.

Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969) buscava respostes a la història de John Bíblia, així que va decidir convertir-lo en ficció i portar-lo fins a Bilbao. "Ell encara podria estar viu, perquè els testimonis deien que era un home molt jove. Podia haver vingut perfectament fins aquí en vaixell", explica l'escriptora a la capital biscaïna. La seva setena novel·la, Esperant el diluvi, imagina la fuga de John Bíblia i com el policia escocès Noah Scott Sherrington li trepitja els talons en un Bilbao que poc té a veure amb el d'ara. El llibre arriba aquest dimecres a les llibreries sota el segell de Destino, i també en català a Columna amb traducció de Núria Parés Sellarès.

Al principi, el personatge de John Bíblia era tangencial per a la història, perquè a Redondo li interessava més relatar com el Noah perseguia un criminal. Però a mesura que s'endinsava en la figura de l'assassí, va quedar-hi atrapada. "Els assassins que no es capturen es converteixen en mites. John Bíblia és tota una llegenda a Escòcia, també perquè quan van passar els fets hi havia molts testimonis. Amb l'últim crim, la germana de la víctima fins i tot els va acompanyar bona part de la nit. El va descriure com un home jove, molt pulcre, ben vestit i educat. Se'n va fer un retrat robot que es va repartir arreu i, malgrat tot, no el van identificar mai", diu Redondo. El cas li serveix per explicar com la criminologia ha evolucionat les últimes dècades. "Les primeres hipòtesis de la policia eren que l'assassí matava les dones perquè elles no hi havien volgut tenir relacions sexuals i ho atribuïen a la menstruació. Això explica el poc coneixement de la naturalesa femenina de l'època", subratlla l'escriptora, que va recórrer a un psiquiatre per imaginar les motivacions de l'assassí.

L'expert la va conduir cap a la teoria que John Bíblia estava torturat per la infantesa pròpia. "Vinculava els crims amb un dolor immens, una ràbia incontenible, alguna cosa per resoldre, una pulsió que tenia a veure amb el dolor i amb les primeres etapes de la vida", apunta Redondo. Aquesta qüestió entronca directament amb tota la literatura de l'escriptora, que sempre ha estat marcada pels monstres que habiten les llars de les criatures i les marquen per sempre. A la Trilogia de Baztan, la mare de la protagonista era l'origen de tots els seus traumes i perseguia Redondo a les nits . "No hi ha cap justificació de cap agressor al món, però si fóssim capaços de preservar la infantesa, ens trobaríem amb menys agressors en el futur", assenyala.

Dolores Redondo a Bilbao

Esperant el diluvi també parla del final de la vida i de com ens hi enfrontem quan sabem que tenim els dies comptats. Qui es troba en aquest carrer sense sortida és el policia Noah Scott Sherrington, que té una cardiopatia sense cura i en pateix el cansament, l'ofec i els marejos mentre persegueix el criminal. "Què passa quan et donen una data de caducitat? El protagonista es planteja si la seva vida ha tingut sentit, si les decisions que ha pres han valgut la pena", destaca Redondo, que ha ideat un personatge carregat de simbolisme. El nom remet inevitablement al Noè bíblic i el cognom fa referència a Charles Scott Sherrington, premi Nobel de medicina, que va descobrir les funcions del còrtex cerebral. "En Noah es guia per la intuïció i pels pressentiments, una mica com Poirot o Sherlock Holmes, que fan deduccions que semblen màgia, però que en realitat són fruit de les interconnexions neuronals. He volgut homenatjar el neuròleg perquè als anys 80 les limitacions policials eren enormes, i bona part dels investigadors havien de confiar en el seu instint", diu Redondo.

La riuada que va transformar Bilbao

Rere la història d'Esperant el diluvi hi ha també un tros de vida de la mateixa escriptora. Redondo situa John Bíblia a Bilbao als anys 80, temps després d'haver comès aquells primers assassinats, i li fa viure una catàstrofe que la va marcar a ella i a tota la ciutat de Bilbao: les inundacions del 1983. En aquella època, la ria era un port marítim ple de bucs mercants d'alt tonatge, vagons de mercaderies i el fum d'una indústria que donava múscul econòmic a la ciutat. "Hi ha certa bellesa en el record que tinc d'aquell Bilbao, que podria ser qualsevol de les ciutats industrials de l'època. Era un lloc brut, ple de greix i que feia molta pudor", explica l'escriptora durant un recorregut per la ria, acompanyada de periodistes. Al seu darrere s'alça imponent la grua Carola, un dels pocs elements que han quedat d'aquell Bilbao gris i sorollós.

"Vaig voler portar John Bíblia cap aquí perquè aleshores Bilbao era com Glasgow, però millor. Estava plagada de bandes, d'edificis destruïts i de l'impacte de l'heroïna. Però alhora hi havia feina i diners", explica Redondo, que tenia catorze anys i tornava sola en tren des de Galícia quan va topar amb les destrosses de la riuada, que va causar 34 morts. "Els dies previs a la inundació va ploure sense parar, i les vessants de la ria es van desmuntar. La ciutat va quedar sepultada per arbres, sorra, vegetació. La terra no podia empassar-se més aigua, van haver de passar amb excavadores pels carrers", diu. Aquella catàstrofe, però, va ser l'empenta per transformar la ciutat en el Bilbao que coneixem avui. "Va obligar a replantejar com havia de ser la ciutat, i va venir gent de tot arreu per ajudar a reconstruir-la", recorda l'autora. Esperant el diluvi és també el seu acte d'amor cap a Bilbao: "Des que vaig fer els primers passos en la literatura, l'afecte que he rebut aquí només es pot equiparar amb el que he rebut a Barcelona. Anys enrere vaig prometre que escriuria una novel·la sobre Bilbao. Aquí la teniu".

Una supervendes en català

Dolores Redondo és tot un fenomen literari, però en especial ho és a Catalunya i en català. "Des que vam començar a publicar les seves obres, ha venut més de 100.000 llibres en català. És una supervendes en la nostra llengua i l'únic autor traduït amb qui ens passa això", explica el director editorial del Grup 62, Emili Rosales. "Em sembla sensacional que els lectors em llegeixin en català –diu Redondo–. Per a mi és un veritable honor ser la primera autora del país que ha publicat, des del principi, totes les obres en totes les llengües cooficials". En total, els llibres de l'escriptora basca es poden llegir en 39 llengües.

"Em fa moltíssima il·lusió, vull que els meus llibres es puguin trobar en el màxim d'idiomes possible", afegeix. Per al llançament d'Esperant el diluvi, el primer tiratge és de 230.000 exemplars en castellà i 20.000 en català. El grup hi sumarà també les reedicions de totes les anteriors novel·les de Redondo i el tiratge a l'Amèrica Llatina fins a arribar a un total de 330.000 exemplars les setmanes vinents.

stats