Literatura
Barcelona

El debut d'un poeta onze anys després de morir

‘Em faig nit fràgil’ descobreix l’obra d’Oleguer Llongueras gràcies als fills i l’editorial Galerada

El poeta i professor Oleguer Llongueras / ARXIU FAMILIAR / GALERADA Zoom

Quan va morir, el maig del 2009, als 62 anys, Oleguer Llongueras era conegut pel seu amor als llibres –havia sigut professor de literatura i de piano a les Escoles Virtèlia–, però només el seu cercle més íntim sabia que havia escrit poemes. L'Oleguer havia mantingut aquesta activitat amb intermitències durant quatre dècades de la seva vida. “Els pares es van separar quan jo era molt petit, i quan vaig tenir 15 anys la mare em va deixar veure els poemes que ell li havia dedicat –recorda l'Igor, el fill gran de Llongueras–. Em van agradar molt i l'hi vaig dir, però ell no hi va donar gaire importància, suposo que perquè ni llavors ni mai va pensar en publicar el que feia”.

“Escric i estimo. Possiblement la literatura i l’amor són formes privades de la utopia”, va apuntar Oleguer Llongueras en una de les petites llibretes que l’acompanyaven arreu. “Els poemes que va escriure els va dedicar a les tres relacions sentimentals que va tenir –afegeix l'Igor–. A la meva mare, Laura; a la mare del meu germà Pol, la Lu, i a una última relació secreta que va durar entre el 2002 i el 2007”. Aquesta última etapa va donar lloc a centenars de missatges de mòbil que l'Oleguer va enviar a l’amant i que conservava en un arxiu a l’ordinador. Són una espècie de dietari aforístic en què abunden els elogis i les carícies en forma de paraula, escrites, això sí, amb la mateixa cura que l’autor dedicava als versos.

Descobrir un nou talent

“A la família vam tenir el debat ètic de si podíem publicar els poemes del pare –recorda l'Igor–. ¿Fins a quin punt hi estàvem autoritzats, si ell no els havia volgut publicar? Vam arribar a la conclusió que, malgrat que són textos molt íntims, tenien prou nivell per veure la llum”. Van preparar l’antologia Em faig nit fràgil i van picar a la porta de l’editorial Galerada, “un segell a qui agrada descobrir talents”, segons comenta l’editor Joan Maluquer. Galerada publica cada any el premi Amadeu Oller per a joves poetes, i el 2020 se’n va parlar –i molt– gràcies al debut de Juana Dolores Romero Casanova, Bijuteria. “Ens acostem als 2.000 exemplars venuts, una xifra que per a nosaltres és molt alta”, afegeix. Maluquer va rebre els germans Llongueras encuriosit per la història familiar. “L’Oleguer era fill de Josep Jordi Llongueras, director de Virtèlia, i net del pedagog i músic Joan Llongueras –continua–. Representava l’herència del món cultural creat per la Mancomunitat”. Quan va llegir Em faig nit fràgil va tenir clar que volia publicar el llibre, que arribarà a llibreries la setmana que ve. “Encara que escrigués poesia instrumental, amb la voluntat de crear un efecte molt concret en els lectors, hi ha una voluntat d’estil pensada i treballada –afegeix l’editor–. Impacta de seguida, però té qualitat”.

Maluquer destaca la singularitat de l’última part del volum, la dels SMS, que conté textos com ara: “Et deixes llegir sota els llençols de les meves parpelles”, o bé  “Estimo: una paraula que s’ofegava i ha tornat a la superfície”. “El pare va deixar unes 25 llibretes amb anotacions dietarístiques, reflexions, cites de lectures i aforismes –comenta l'Igor–. Ara estic seleccionant els aforismes i ja en tinc un miler”. Instal·lat a Cadaqués des del 2007, on la família hi tenia una casa, Oleguer Llongueras va morir durant la inauguració d’una exposició artística en una galeria. “Estava pendent del 2 a 6 del Barça al Bernabéu –recorda el fill–. Estava malament del cor i quan va tenir l’infart ja no s'hi va poder fer res”. Em faig nit fràgil serà un record molt apreciat per a tothom que es va estimar Oleguer Llongueras i una agradable descoberta per al lector corrent.