BarcelonaEl director del Vida Festival de Vilanova i la Geltrú, Dani Poveda, recomana un dels clàssics del segle XX, Un món feliç, d’Aldous Huxley (1932), una distopia que reflexiona sobre l’organització social i política, i sobre la llibertat. “L’imaginari d’Aldous Huxley va preveure un futur exageradament sofisticat, controlat per la por del pensament individual i carregat de profecies que de mica en mica es van complint”, explica Poveda. En aquesta obra, Huxley descriu una societat harmònica i avançada tecnològicament, regida per un estat paternalista i totalitari que no deixa espai ni a la llibertat ni a la tristesa. Hi ha quatre personatges joves, però, que no encaixen en el món que presenta la novel·la, que moltes vegades s’ha categoritzat com a ciència-ficció. Quan Poveda la va llegir, amb divuit anys, es va veure “representat pel protagonista de la novel·la, per les seves preguntes i reflexions, perquè neda a contracorrent. Em van fer estar segur de lluitar contra el que «havia de ser»”, recorda. Actualment la seva visió respecte a Huxley ha canviat: “El veig com un pare del meu pensament i com un tutor de la creativitat”. “La capacitat de sorprendre és una de les coses que més em motiven”, explica Poveda, i Huxley ho va aconseguir.

Siddhartha, de Hermann Hesse, i Un año pésimo, de John Fante, són els altres dos llibres que van marcar Dani Poveda durant la joventut, que descriu com un “moment difícil”. “Tot el meu voltant era ple de decisions marcades per una veu, la de la societat, que deia quin camí era correcte i quin no”, recorda el director del Vida. El 1984, de George Orwell, una distopia que moltes vegades s’equipara a la de Huxley, també el va començar a llegir, però afirma: “Per a mi no va tenir l’exactitud de Huxley”.

Un món feliç

Aldous Huxley. Edicions 62. Traducció de Ramon Folch. 284 pàg. / 11,95€