BarcelonaVa ser durant un viatge a Mèxic, mentre passejava pel mercat d'Oaxaca, que Benoît Coquil (Bretanya, 1989) va trobar una samarreta que li va cridar l'atenció. "S'hi veia la cara d'una anciana amb els cabells blancs i un cigarret penjant dels llavis i a sota hi posava: María Sabina, sacerdotisa de los hongos mágicos", fa memòria. Coquil, professor a la Universitat de Picardia Jules Verne i especialista en literatura argentina, no havia sentit mai el nom d'aquesta curandera i xamana mazateca. "Li vaig demanar a un amic mexicà que me n'expliqués coses —continua– i em va dir que Sabina havia acabat convertida en icona del moviment hippie i de la contracultura psicodèlica gràcies als rituals que practicava amb bolets al·lucinògens".

Intrigat per la figura de la xamana, Coquil va anar indagant en les consultes que feia als esperits gràcies als efectes lisèrgics de la psilocibina. Va ser així que va tenir notícia del peculiar matrimoni format per Gordon Wasson (1898-1986) i Valentina Pavlovna Guercken (1901-1958). "Tots dos van viatjar a Mèxic per tastar els bolets a la dècada dels 50 del segle passat –comenta–. Wasson era banquer a Wall Street i Pavlovna era pediatra, però tenien una afició comuna que els va portar fins a María Sabina: la micologia". Coquil va continuar estirant el fil dels bolets. "L'interès era purament literari: vinc de la Bretanya, i allà no hi ha gaire tradició boletaire. Amb la família no havia anat mai a buscar-ne", admet. Al viatge físic, històric i psicotròpic que finalment presenta a Cosetes —que Edicions del Periscopi publica ara amb la traducció de Marta Marfany— hi ha un capítol on passa revista de quins són els pobles més micòfils del món: hi ha els xinesos, els eslaus, els italians, els provençals i els catalans.

Una història d'apropiació cultural

La novel·la arrenca amb la descripció del psilocybe, bolet "prim, llarguerut, d'una sola peça, amb un senzill marró beix terrós al capdamunt, una mica desgastat per les vores". Tot i la seva aparença fràgil, és capaç de fer experimentar al·lucinacions visuals i auditives a qui el consumeix. Cosetes recorre bona part del segle XX de la mà de Gordon i Valentina Wasson. Les seves biografies són entrellaçades hàbilment amb la descripció de fets històrics: els efectes del Crac del 29, la síntesi de la dietilamida (coneguda posteriorment com a LSD) per part d'Albert Hofmann i els experiments amb àcid per part de la CIA als Estats Units. "Com que és una història molt global, el narrador va d'una banda a l'altra i fa alguns excursos –defensa Coquil–. Rere l'aparença de diversió i de novel·la d'aventures, explico una història d'apropiació cultural i de degradació: aquells mateixos bolets que María Sabina considera sagrats s'acaben convertint en negoci. L'ús dels bolets al·lucinògens és l'enèsima mostra de com Occident ha transformat les cultures autòctones de cada lloc en exòtiques i com n'utilitza el que vol amb finalitats que tenien poc a veure amb l'ús primigeni".

El periple vital del matrimoni Wasson estructura la novel·la, que compta amb alguns convidats il·lustres, com ara l'animador, empresari i director Walt Disney (1901-1966). "Va ser l'arquitecte de l'entreteniment durant el segle XX i va acabar representant el món com un parc temàtic –assegura l'autor de Cosetes–. A través de pel·lícules com Fantasia i Alícia al país de les meravelles podem constatar l'afició de Disney per les substàncies al·lucinògenes". A la novel·la, Coquil fa que Disney tingui un mal viatge amb els bolets: "Em feia gràcia que les seves creacions adorables acabessin convertides en monstres que el perseguien". Un altre personatge real que fa acte de presència al llibre és el botànic Roger Jean Heim (1900-1979). "Mentre era director del Museu de Ciències Naturals de París va prendre bolets en diverses ocasions –diu–. Era un home erudit, culte i increïblement seriós que, no obstant això, va voler llançar-se a experimentar amb una substància que tenia efectes imprevisibles".

La precisió i la plasticitat de les descripcions de Benoît Coquil fan preguntar al lector quina ha estat la convivència de l'autor amb els bolets al·lucinògens. "Vaig voler tenir el llibre acabat abans de provar-los –explica–. Al final vaig anar amb dos amics en una casa amb jardí i en vam consumir una dosi relativament moderada. Al principi l'experiència és divertida. Després entres en una etapa en què la teva percepció s'aguditza. Acabes percebent el temps d'una manera molt més comprimida: deu minuts sota la influència dels bolets poden ser dues hores". Coquil té "records molt nítids" de la seva aventura personal. "El jardí on era em semblava gegantí. I la llum de la lluna l'il·luminava com si fos de dia. Als arbres se m'hi van aparèixer algunes cares conegudes. No va ser, per sort, una experiència gens negativa. I tampoc va ser gaire diferent del que havia escrit a la novel·la".