Literatura
Llegim  /  Actualitat 05/07/2022

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, una llegenda de carn i ossos

L’editorial Barcino publica la poesia completa del mallorquí en un volum magnífic, que compta amb la curadoria del crític literari i escriptor Pere Antoni Pons

Clàudia Darder
3 min
El poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Palma“La poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel és bona perquè t’interpel·la des de moltes bandes: moral, estètica, transcendental, intel·lectual, sociopolítica. Tot el que és bo ens aborda pertot perquè no hi ha res bo que sigui unívoc, que només digui una veritat”. Parla l’escriptor i crític literari Pere Antoni Pons, que s’ha encarregat de la curadoria de l’edició de Barcino de la Poesia completa de l’escriptor mallorquí, inclosa dins la nova col·lecció Imprescindibles, on també ha aparegut La punyalada, de Marian Vayreda i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Una tasca que s’ha fet amb esment i amb vocació de perdurabilitat, diu: a més dels tres poemaris de Rosselló-Pòrcel (Nou poemes, Quadern de sonets i el pòstum Imitació del foc), l’edició inclou poemes esparsos i també els pròlegs d’Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba a l’edició del 1938 d’Imitació del foc, a més dels dos de Salvador Espriu , del 1949 i el 1974, a l’obra poètica.

Pons recorda que era un adolescent quan va descobrir la poesia del mallorquí. “Em va impressionar la capacitat que tenia de crear imatges conceptualment riques i plàsticament vives. Això es veu clarament en els versos que tanquen el poema A Mallorca, durant la Guerra Civil: “Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca”. Són dos versos insuperables des d’un punt de vista conceptual i plàstic”, diu.

Aquest poema forma part de la publicació pòstuma Imitació del foc, un llibre “culminant”: “Rosselló-Pòrcel va morir el 1938, a 24 anys, havent deixat una obra fulminant, Imitació del foc. En els dos primers poemaris s’hi veu el talent, però s’havia de polir. Aquest últim el va deixar complet i preparat abans de morir. Si hagués viscut 80 anys més, hauria fet coses extraordinàries, però, segurament, res millor que els poemes d’Imitació del foc”. Pons els reivindica com a poemes “madurs, escrits per algú en plenes facultats intel·lectuals, creatives i tècniques”.

Versàtil i polimorf

Una de les característiques del poeta és la versatilitat i el polimorfisme que desprèn la seva obra, i que ja va explicar Josep Palau i Fabre , segons apunta Pons: “En la seva obra hi conviuen moltes tradicions, herències i estètiques. S’hi veu avantguarda amb tocs surrealistes; simbolisme i postsimbolisme, a l’estil de Paul Valéry, Carles Riba, i fins i tot Charles Baudelaire. Té pinzellades del neopopulisme que van cultivar els de la Generació del 27, Federico García Lorca, Rafael Alberti i companyia, i Rosselló-Pòrcel va fer-se propi aquest corrent des de la tradició mallorquina. Fou un poeta modern, aquesta combinació d’elements és molt representativa de la modernitat”.

L’escriptor i traductor Miquel Àngel Llauger, que va presentar la poesia completa de Rosselló-Pòrcel a Palma dimarts passat, juntament amb l’editor de Barcino, Oriol Magrinyà, també parla de la capacitat del mallorquí d’alliberar-se de l’estètica tradicionalista de l’Escola Mallorquina. “Va obrir camins nous i en solitari, amb només 24 anys. Sovint pensam en la promesa del que hauria pogut fer i arribat a ser, però no podem oblidar que el que va deixar és magnífic, de primera categoria”, manifesta Llauger, que, com Pons, destaca la diversitat de l’obra de l’autor d’Imitació del foc.

Una aura de llegenda

“A tots els poetes que moren joves els envolta una aura de llegenda. En aquest cas, no obstant això, la llegenda està justificada per unes realitzacions extraordinàries; i no només perquè va ser gran poeta, sinó perquè, a la seva edat, apuntava com un home de lletres completíssim: traductor, investigador literari... Qui sap el que hauria pogut fer”, diu Llauger. L’escriptor va llegir la poesia completa de Rosselló-Pòrcel cap als 22 anys, quan estava a punt d’acabar la carrera. “La primera sorpresa fou saber que era d’aquella raça de poetes que de molt joves demostren tenir un gran geni”. Com diu Pere Antoni Pons al seu pròleg de l'edició de Barcino, "la mort prematura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel és una de les pitjors tragèdies de la història de la literatura catalana".

stats