GironaUna exposició aprofundeix en el Salvador Espriu místic que creia en la necessitat d'ordenar el món per mantenir l'equilibri. L'exposició 'La Càbala i Espriu' demostra que el poeta català, nascut a Santa Coloma de Farners, era cabalista. La comissària de l'exposició, Rosa Delor, ha recordat que malgrat ser una tradició basada en la Torà, el llibre sagrat jueu, la Càbala va ser fins a mitjans del segle XX la mística laica. Segons Delor, Espriu es va submergir en l'espiritualitat com a reacció al món "fosc" i "d'exili interior" que li va tocar viure després de la Guerra Civil. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha recordat que la lluita d'Espriu a favor del català és ara més vigent que mai.

La càbala és una disciplina i escola de pensament esotèric relacionat amb el judaisme. Es tracta d'una corrent mística relacionada amb l'estudi del estat sagrat per als jueus, la Torà, i que se centra en recuperar l'ordre per mantenir l'equilibri. Salvador Espriu es va introduir en el món de la càbala segurament de la mà del seu pare. La comissària de l'exposició, Rosa Delor, ha explicat que com que ja existeix una biografia de la vida de Salvador Espriu, el que han fet a l'exposició 'La Càbala i Espriu. Les portes de la llum' ha estat narrar la seva biografia més interior, la que relaciona la seva obra amb les seves creences més profundes. L'exposició es pot veure des d'aquest divendres a la Casa de Cultura de Girona.

Delor ha explicat que la càbala, inicialment relacionada amb el judaisme, es va convertir a partir del Renaixement i fins al segle XX en una la corrent mística laica per excel·lència. Segons la comissària, després de la Guerra Civil que va acabar abruptament amb els somnis i aspiracions de Salvador Espriu, el poeta es va dedicar a buscar un "suport moral" que l'ajudés a viure.

El suport moral de la Càbala

"Ens trobem amb un tipus de mística que permet que les persones que es troben en un moment difícil, amb tot el seu món enfonsat, trobin un suport moral", ha explicat Delor. Així, Salvador Espriu es va anar introduint en el món de la càbala per recuperar l'equilibri i per convèncer-se a lluitar en allò que creia.

La Càbala d'Isaac el Cec (del segle XVI) explica la irrupció del mal en el món per la ruptura dels vasos que contenien la llum. Per això, sosté Isaac el Cec, vivim en un món caòtic, on regna la injustícia i el desamor. Aquesta és la Càbala de l'Exili que, segons l'exposició, Espriu va assumir com a experiència personal després de la Guerra Civil.

Així, una de les seves principals obsessions era "pujar escales", recuperar valors i lluitar per cadascuna de les "espurnes" que es van perdre amb la ruptura dels vasos. Salvador Espriu va "restaurar" les seves 288 espurnes de llum per contribuir a recuperar l'equilibri al món. "De ben segur que la llengua, el català, va ser una d'aquestes espurnes", ha afirmat Delor.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha inaugurat l'exposició emmarcada dins les commemoració de l'any Espriu. Mascarell ha recordat que en el sentit cabalístic més estricte de recuperar "espurnes" continua en peu la lluita per la llengua catalana, un combat que Espriu va iniciar amb força. El conseller ha recordat que la lluita d'Espriu i altres contemporanis seus van permetre que la Constitució Espanyola es comprometés a l'article 3 a "defensar" el patrimoni que és una llengua. "Sembla que en realitat insisteixen en què el català desaparegui", ha lamentat Mascarell que s'ha compromès a seguir la lluita d'Espriu i defensar la llengua catalana.

El comissari de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala, ha destacat que gràcies a la càbala, Espriu va ser capaç de fer un recorregut vital excepcional. "Estem davant d'una experiència humana de primera magnitud, pocs poetes de la literatura universal han fet aquest recorregut", ha explicat Bru de Sala que conclou que Espriu va ser capaç d'anar "des del màxim enfonsament personal fins a l'elevació més gran de l'esperit humà".