BarcelonaLa trajectòria del poeta i narrador mallorquí Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) ha estat reconeguda aquest dimarts amb el premi Jaume Fuster, impulsat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i votat pels socis de l'entitat. Vidal Ferrando es va imposar als altres dos finalistes de l'edició, Antoni Munné-Jordà i Josep Maria Sala-Valldaura.

"No és gens fàcil arribar a cap meta important sense l'ajuda dels altres", ha dit l'autor, després d'agrair el suport de la família, els editors, els llibreters, els periodistes i, sobretot, els lectors que han llegit algun dels seus llibres. L'autor, mestre de professió, ha estat reconegut amb tretze premis anteriorment, entre els quals hi ha l'Ausiàs March de poesia (per El brell dels jorns el 1985), el Sant Joan de novel·la (per La mà del jardiner el 1999) i el Carles Riba de poesia (per Si entra boira no tendré on anar el 2021). Entre la vintena llarga de títols que ha publicat destaquen també El batec de les pedres (1996) i Els miralls negres (2013).

L'elixir de les paraules per combatre el present

"Les paraules han estat un dels meus grans amors –ha admès Vidal Ferrando–. Potser tenia raó Gòrgies de Leontins quan deia que l'ésser no existeix, que si existís mai no arribaríem a conèixer-lo, i que si el coneixíem, mai no el podríem explicar en paraules. Sé que les paraules són esquives, però també són elixirs, portes obertes, possibilitats que no s'acaben mai". "L'art ens demostra fins a quins límits extraordinaris poden arribar les persones. Si som capaços de fer coses tan meravelloses, per què no aconseguim replicar-ho en tots els camps de la vida? –ha demanat–. Jo em moriré sense que es compleixi el meu somni".

Vidal Ferrando creu que "sempre escrivim el mateix llibre, però és millor no conèixer-lo": "El món és polièdric, i sempre cerco la cara oculta d'allò que no es veu tan bé. A vegades, enderiat com estic, se m'acut el final d'un poema mentre estic dormint". L'autor no va publicar fins als 40 anys, però va començar a presentar-se a premis a mitjans de la dècada dels 60: "Veia que sortien llibres fantàstics d'autors com Bartomeu Fiol, Miquel Bauçà i Miquel Àngel Riera i m'adonava que jo no arribaria mai al seu nivell", ha recordat. Va acabar matriculant-se a història i hi va dedicar molts anys d'estudi, fins que va tornar a escriure poesia i, finalment, va debutar. "Els meus llibres són un diàleg entre allò que passa al món i al meu país, però també allò que em passa a mi. I ara estic trist –ha dit–. Si estimem el mateix no hem d'estar enfrontats: gairebé no llegeixo ni miro res per no morir-me de pena. Jo soc molt pactista i per res m'enfronto amb la gent que estimo i que defensa les mateixes coses que jo. Això fins i tot em sembla una manca d'intel·ligència".

El crític i professor D. Sam Abrams ha dedicat una glossa a Vidal Ferrando, a qui ha comparat amb Thomas Hardy per l'alt nivell de la seva poesia i prosa. "És el quart autor illenc que guanya el premi, però abans Vidal Ferrando no n'havia rebut cap d'abast de tota la comunitat de parla catalana", ha recordat. I ha afegit: "Ja era hora que això passés". Abrams ha valorat el món literari de Vidal Ferrando com "d'una gran unitat orgànica, de consistència conceptual i d'enorme bellesa formal". La "fractura entre l'horror i el somni que assola el món contemporani" és l'origen de l'obra de l'autor mallorquí: "Hi ha els excessos i desigualtats de l'actualitat i també la voluntat de transcendir-los a través del somni de l'art". Vidal Ferrando "és un descobridor de bellesa enmig de les misèries del nostre món". Els seus poemes i narrativa donen "consol" i "una via alternativa" enmig de "l'atzucac del present".

El premi Jaume Fuster a la trajectòria ha reconegut, en més de dues dècades de feina, autors com Quim Monzó, Carme Riera, Feliu Formosa, Maria Antònia Oliver, Josep Vallverdú, Joan Margarit, Antònia Vicens i Carles Hac Mor. En les dues últimes edicions l'han rebut Olga Xirinacs i Marc Granell.