Llegim  /  Actualitat 06/10/2022

Annie Ernaux guanya el premi Nobel de literatura

L'autora francesa ha escrit una vintena de llibres autobiogràfics emocionants, durs i honestos, com 'L'esdeveniment' i 'El lloc'

6 min
Annie Ernaux

Barcelona"La memòria és sobretot un instrument d'escriptura, per a mi. I el passat és la mina d'on trec molts dels meus materials". Amb aquestes paraules definia fa uns anys Annie Ernaux (Lillebone, 1940) el seu projecte narratiu. L'última guanyadora del premi Nobel de Literatura –la dissetena dona en 120 anys d'història del guardó– recorre als materials autobiogràfics per acabar confegint un retrat contundent de la societat francesa des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat.

L'Acadèmia Sueca, que en el moment de fer l'anunci del guardó –dotat amb 10 milions de corones sueques, 950.000 euros– no havia pogut contactar amb l'escriptora, com havia passat el 2016 amb Bob Dylan, ha explicat els motius per premiar l'obra d'Ernaux, que arrenca l'any 1974 amb Les armoires vides [Els armaris buits]: "Rep el Nobel per la valentia i per l'agudesa clínica amb què descobreix les arrels, la distància i les constriccions sociohistòriques a través dels records personals".

Nascuda en un petit poble de Normandia, Annie Ernaux ha excel·lit, sobretot, en la narrativa autobiogràfica, gràcies a obres de referència en aquest gènere com La place (El lloc, 1983), on aborda el desclassament a través del retrat del seu pare; L'esdeveniment (2000, que Angle acaba de publicar en català), on reconstrueix un avortament il·legal a principis de la dècada dels 60, i Memòria de noia (2016), on narra la seva primera experiència sexual amb una sinceritat que commou i incomoda el lector a parts iguals, com passa en bona part de la seva producció literària.

"Hi ha poques autores de la seva edat que dialoguin amb l'actualitat d'una forma tan directa. Ho fa en termes de classe social, en relació al paper de la dona dins la societat i en qüestions concretes com l'avortament, que en un context on l'extrema dreta guanya votants es torna a posar en qüestió –reconeix l'editora Rosa Rey, que va començar a publicar Ernaux el 2019 amb Els anys  [2008]–. I tot això ho fa parlant des del jo d'una manera molt peculiar i pròpia". Valèria Gaillard, que n'ha traduït quatre llibres al català –a més d'Els anys, Memòria de noia, L'esdeveniment i Pura passió– descriu "la recerca literària" d'Ernaux amb aquestes paraules: "Té una mirada externa a ella mateixa, molt freda i quirúrgica, i alhora és una autora que parla de temes molt interns, que arriba al fons de les coses posant-se com a matèria de reflexió".

Suspendre el judici moral

El mètode d'Ernaux passa per la vocació de sinceritat, la senzillesa estilística, el retrat sociohistòric i una reflexivitat sovint feridora. Pura passió [1991], recuperada aquest setembre, arrenca així: "Aquest estiu he vist per primer cop una pel·lícula classificada X a la televisió, a Canal+". L'escriptora en té prou amb una frase per situar el lector en aquell món ja desaparegut en què, si no s'estava subscrit a la plataforma televisiva de pagament, les imatges es veien borroses i el so arribava de forma esmorteïda i metal·litzada. L'envia també al tema principal del llibre, el sexe, a través de la narració d'un enamorament apassionat entre l'autora i un home més jove. "Sovint, Ernaux no té cap pietat amb ella mateixa ni amb la història que explica –admet Rosa Rey–. Té una gran capacitat analítica sobre moments concrets de la seva vida, i alhora, en cada llibre t'explica com construeix el que es proposa i quina visió té de la literatura". A Pura passió afirma: "Em sembla que l'escriptura hauria de tendir a això, a la impressió que provoca l'acte sexual, aquesta angoixa i aquest estupor, una suspensió del judici moral".

Un dels llibres que l'Acadèmia Sueca ha destacat per accedir a l'obra d'Annie Ernaux és El lloc, publicat el 1983 i gràcies al qual va començar a ser reconeguda internacionalment. El va publicar quan ja feia anys que es dedicava a la docència. Hi reconstruïa els anys de convivència amb els pares, que tenien una cafeteria i épicerie a Yvetot, i la distància progressiva amb ells. Aquest procés de desclassament apareix en altres obres d'Ernaux, que també han explorat l'entrada a la vida adulta (Memòria de noia, 2016), la crisi matrimonial (La femme gelée, La dona glaçada, 1981) i la decadència de la seva mare a conseqüència de l'Alzheimer (Une femme, Una dona, 1988). Aquest últim, juntament amb El lloc, els publicarà l'any vinent Angle Editorial. "Esperem poder continuar recuperant la resta de la seva obra", diu Rosa Rey.

A diferència d'altres anys, l'Acadèmia Sueca ha optat en aquesta ocasió per premiar una autora que els darrers anys sortia a les travesses i que, enguany, ocupava el cinquè lloc a les apostes, per darrere de Michel Houellebecq, Salman Rushdie, Ngugi wa Thiong'o i Stephen King. La periodista Anna Guitart va explicar fa una setmana a l'ARA Llegim que Ernaux era la seva candidata, i fins i tot va apostar simbòlicament 10 euros per ella. "La vaig descobrir el 2019, poc després que li donessin el premi Formentor –recorda–. El primer que en vaig llegir va ser Els anys i em va fascinar de seguida. Un dels temes que em va impressionar va ser com integra a la seva literatura el fet de ser dona. Quan parla de l'avortament ho fa amb una gran honestedat". "Sempre s'ha exposat molt. Cal tenir molt de coratge per escriure el que escriu –afegeix Gaillard–. Encara que, a l'hora d'avortar, tingués tota la societat en contra, perquè llavors estava prohibit, ella estava decidida a tirar-ho endavant des del primer moment".

Una autora accessible, però incòmoda

A Els anys [2008], Ernaux es va marcar un objectiu de gran ambició: repassar els canvis i transformacions de la societat francesa des de la Segona Guerra Mundial fins a principis del segle XXI. "El resultat permet observar l'evolució del temps al llarg de la història i explicar tot un país: és la primera autobiografia col·lectiva literària", asseguraven des de l'Acadèmia Sueca. El llibre comença amb una frase impactant, "totes les imatges desapareixeran", i a partir d'aquí encadena una sèrie d'instantànies provinents de fotografies, cançons, pel·lícules, llibres, records, observacions i reflexions que emocionen i colpeixen el lector. "El seu estil és accessible per a molts, i el que explica connecta de seguida amb tu", admet Rosa Rey. Ernaux també aconsegueix posar-te contra les cordes: "Ella té l'exigència de revisar qui ha estat i què ha fet a cada llibre. És inevitable que tu acabis fent una mica el mateix mentre avances".

Ernaux, de 82 anys, ha publicat recentment Le jeune homme, que Cabaret Voltaire editarà en castellà pròximament. L'autora hi aborda la relació sentimental amb un home trenta anys més jove que ella. En català, la primera editorial que va apostar per ella va ser Llibres de l'Índex, a través de Pura passió, que va traduir Xavier Pàmies el 1992. "La seva prosa és aparentment senzilla, i és a través d'ella que l'autora arriba a la profunditat, excavant en la vergonya, la humiliació i la gelosia –recordaven aquest dijous des de l'Acadèmia Sueca–. Posant en dansa tots aquests sentiments, sovint contradictoris, Ernaux ha aconseguit una obra admirable i que perviurà en el temps".

Si bé afirma que l'escriptura "no és cap regal", Annie Ernaux també admet que "l'única possibilitat de ressurrecció és a través de la literatura". Evocant els pares, el marit, els amants i la maternitat ha aconseguit reconstruir també l'evolució de la dona al llarg de les últimes dècades. "Mai no fa explícita la seva crítica social, però veus quin és el paper de la dona en una casa, quin lloc ocupa a taula, quines feines pot fer i com a partir d'un determinat moment es permet explorar el desig", explica Valèria Gaillard.

Des que es va crear el 1901, el Nobel de literatura –dotat amb deu milions de corones sueques, uns 950.000 euros– ha distingit 114 autors, dels quals només 17 són dones, i en quatre ocasions el guardó ha sigut compartit, l'última vegada el 1974. La llengua anglesa domina el palmarès amb una trentena d'autors guardonats, per 15 autors en llengua francesa, 14 en alemany i 11 en llengua castellana. Entre els últims guanyadors del Nobel hi ha Patrick Modiano , Bob Dylan i Svetlana Aleksiévitx. Després d'una crisi a l'interior de l'Acadèmia Sueca que va obligar a suspendre l'entrega del Nobel el 2018, el 2019 se'n van concedir dos, a Olga Tokarczuk i a Peter Handke. La guanyadora del 2020 va ser la poeta nord-americana Louise Glück. L'any passat el va rebre Abdulrazak Gurnah , autor de Zanzíbar emigrat al Regne Unit als 18 anys i que ha escrit tota la seva obra literària en anglès.

stats