Literatura
Barcelona

Vanessa Springora: "No hi ha res més destructiu que el silenci, en aquesta vida"

L'autora denuncia l'escriptor pederasta Gabriel Matzneff a 'El consentiment'

Vanessa Springora / J.F. PAGA Zoom

"He portat dins meu aquest llibre durant més de tres dècades", assegura Vanessa Springora, que va sacsejar la societat francesa a principis d'any quan va publicar El consentiment, en què narra com, sent una adolescent de 14 anys, va mantenir una relació afectiva i sexual amb l'escriptor, llavors consagrat, i de 50 anys, Gabriel Matzneff, a qui va conèixer en un sopar a casa de la seva mare. 

"El meu testimoni no té a veure amb la guerra de sexes –diu Springora en roda de premsa telemàtica–. Explica la història d'una noia que acaba amb algú molt més gran que ella. La majoria de pedòfils són homes, però també hi ha dones que s'aprofiten del seu poder per abusar de joves, nois o noies, en una situació d'inferioritat". El 1986, Springora va sentir "l'excitació" de sentir-se "desitjada" per primera vegada per un home "ben plantat, d'una edat indeterminada, malgrat la calvície total", segons es pot llegir al llibre. "Tots tenim la necessitat de despertar el desig dels altres, siguem homes o dones –diu–. En aquell moment no havia percebut res similar per part de ningú, i encara menys per part d'algú que tenia l'edat del meu pare". 

Matzneff, novel·lista i dietarista consagrat, almenys a França, no va trigar a escriure cartes a la jove Vanessa, que va acabar accedint a trobar-se amb ell. De la seva primera visita al sisè pis on l'home viu, escriu: "G. es mou com en un somni, no el veig acostar-se'm i de sobte el tinc allà, assegut ben a prop meu, encerclant-me les espatlles tremoloses amb els braços". A la següent trobada, la jove perd "un primer bocí de virginitat". "La sodomia té regles pròpies, es prepara amb cura, religiosament", recorda a El consentiment, que ara arriba en català, traduït per Marta Marfany i publicat a Empúries (en castellà està disponible a Lumen). És en aquest moment que la pedofília de Matzneff deriva cap a la pederàstia.

Intel·lectuals que vivien al marge de la llei

Encara més devastador i inquietant que la pròpia narració dels fets és la contextualització de la relació de Springora i Matzneff en el milieu cultural francès dels anys 80. "Estàvem en una època llibertària posterior al Maig del 68 –recorda l'autora del llibre–. L'homosexualitat i la pedofília es podien arribar a confondre. La segona és una malaltia, i no es dona entre persones del mateix sexe, necessàriament. Durant molt de temps, a França, l'intel·lectual que s'ha dedicat a l'escriptura ha viscut una mica al marge de la llei, ha estat una espècie d'intocable. En el cas de Matzneff, el que explicava als llibres s'interpretava com una veritat a mitges. Els detalls més escabrosos havien de ser inventats. Doncs no: va ser llegint-lo que em vaig adonar que havia destruït vides, de noies com jo però també de nens del Tercer Món que explicava com havia violat".

En aquest punt, Vanessa Springora recorda com, a més de la sèrie de novel·les protagonitzades per un alter ego –en principi de ficció– de Matzneff, l'autor ha publicat una dotzena de dietaris en què explica, fil per randa, la seva vida íntima, on la pedofília i la pederàstia hi abunden. També té un assaig, Els menors de 16 anys (1974), en què explica les relacions sexuals amb un nen de dotze anys i l'hàbit de fer turisme sexual.

"Escrivint El consentiment he volgut explicar la meva experiència en primera persona, amb l'objectiu de donar la veu a persones que han viscut situacions similars i han hagut de conviure amb el silenci –assegura–. És important sortir del tancament en un mateix. No hi ha res més destructiu que el silenci, en aquesta vida". Springora, que després d'anys allunyada de la literatura –pel trauma d'acabar convertida en personatge del depredador Matzneff– s'ha dedicat professionalment a l'edició, va decidir posar-se a escriure el 2013. "Acabaven de donar a Matzneff el premi Renaudot, que té molt de prestigi –diu–. Vaig pensar que no podia ser que el jurat no s'interrogués pels fonaments de la seva literatura ni per l'elogi de la pedofília". El que havia de ser una versió de "la Lolita de Nabokov des del punt de vista de la víctima" s'ha acabat convertint en un testimoni en primera persona del qual s'han venut desenes de milers d'exemplars a França. A més, el llibre s'està traduint a una vintena de llengües i tindrà adaptació cinematogràfica a càrrec de Vanessa Filho.

Des que va arribar a les llibreries franceses al gener, Gabriel Matzneff, de 84 anys, ha vist com Gallimard retirava la comercialització dels seus dietaris, el Centre Nacional del Llibre li retirava la pensió anual –des del 2002 havia rebut uns 160.000 euros– i s'obrien dos processos judicials en contra seva.