BarcelonaA partir d’ara, els dietaris de l’escriptor Gabriel Matzneff només es podran trobar a les llibreries de vell. Gallimard ha pres la decisió insòlita de deixar de comercialitzar tots els llibres de l’autor nascut a Neuilly-sur-Seine el 1936 arran de l’escàndol que ha causat la publicació del llibre de Vanessa Springora Le conséntement [El consentiment], on explica la relació amb l’autor quan ella només tenia 14 anys.

“El patiment que explica Springora a El consentiment ha comportat adoptar una mesura excepcional com aquesta”, ha explicat l’editorial presidida per Antoine Gallimard en un comunicat. L’editora i realitzadora recorda al llibre que Matzneff la va seduir quan encara anava a l'escola. La diferència d’edat entre tots dos era de 33 anys: ell n’acabava de fer 50 i ja era un dietarista reconegut i amb una llarga trajectòria, que havia arrencat amb Cette camisole de flammes [Aquesta camisola de flames, 1976]. El volum corresponent al 1986 i 1987, La prunelle de mes yeux –La nineta dels meus ulls, publicat a Gallimard el 1993– explicava amb tot luxe de detalls la relació entre Springora i l’autor. “Ell en parla des del punt de vista del depredador sexual”, deia aquesta setmana l’autora d’El consentiment. I al llibre s’hi pot llegir: “Quan tens 14 anys, no esperes que un home de 50 anys t’esperi a la sortida de l’escola, ni creus que puguis arribar a viure en un hotel amb ell, ni t’imagines al seu llit, amb el seu sexe dins la boca a l’hora de berenar”.

Springora explica que si ha escrit El consentiment és per mostrar el punt de vista de la víctima. “És una veu inèdita en literatura, l’altra cara de la Lolita de Nabokov –diu–. Hi he donat moltes voltes, abans de decidir escriure en primera persona”. L’autora considera que Matzneff va aconseguir seduir-la per “l’absència d’un pare a casa, la gran dedicació de la mare a la feina i l’enorme solitud que sentia”.

Matzneff perdrà la pensió

Tot i que a l’abundant bibliografia de Matzneff s’hi troben una vintena de novel·les i de llibres de relats i una quinzena d’assajos, el seu projecte literari més ambiciós i extens en el temps –s’estén al llarg de gairebé sis dècades– és la col·lecció de dietaris, repartits entre Gallimard, Éditions de la Table Ronde –que també retirarà els volums que ha publicat de l’autor– i Éditions Léo Scheer. Gallimard recordava ahir que de l’últim volum, L’amante de l’Arsenal [L’amant de l’Arsenal, 2019], n’han posat en circulació només 800 exemplars. Matzneff no amagava les inclinacions pedòfiles en passatges dels dietaris, i fins i tot va arribar a publicar un assaig sencer sobre el tema, Les moins de seize ans [Les menors de setze anys, 1974): hi narrava les relacions sexuals amb un nen de dotze anys i l’hàbit de fer turisme sexual.

El ministre de Cultura francès, Franck Reister, ha volgut expressar la solidaritat amb “totes les víctimes” de Gabriel Matzneff al llarg dels anys, i ha afegit que l’escriptor perdrà la pensió del Centre Nacional del Llibre: des del 2002, i a causa de les seves necessitats econòmiques, havia rebut gairebé 160.000 euros d’aquesta institució. “El senyor Matzneff, que reivindica el caràcter autobiogràfic de la seva literatura, ¿contribueix a augmentar el prestigi de la literatura francesa propagant el crim de la pederàstia? Diria que no –afirma Reister–. El tren de vida fastuós que descriu als llibres justifica que se li atorgui una pensió pública? La resposta és la mateixa: no”.