XAVI SERRA
Barcelona

Mor Jan Morris, referent de la literatura de viatges, periodista i pionera de l'activisme trans

Va informar la primera de l'arribada de Hillary a l'Everest i el 1972 va canviar de sexe

Jan Morris en una imatge de l'any 1972 feta a Nova York / MIKE SEGAR/ REUTERS Zoom

La literatura de viatges va perdre aquest divendres una de les seves autores més celebrades, la britànica Jan Morris, que moria als 94 anys. Autora d'alguns dels llibres més celebrats del gènere, el viatge més important de Morris va ser també el seu: de nen prodigi del periodisme britànic que aconseguia la primícia de l'arribada a l'Everest d'Edmund Hillary a escriptora aclamada i controvertida via una operació de canvi de sexe. Morris va ser també una pionera en la defensa dels drets de les persones transgènere però la seva contribució a la cultura va més enllà del seu activisme i la seva vida de novel·la.

Nascuda com a James Humphry Morris a Clevedon, a Anglaterra, era filla d'un enginyer i una organista d'església que va inculcar l'amor per la música en els seus fills. De fet, els dos germans de Morris van fer carrera musical, però ella ja tenia clar des de ben jove que el seu camí no era el que dictaven les convencions familiars o socials, així que als 16 anys va començar a estudiar periodisme. Després de servir a l'exèrcit durant la Segona Guerra Mundial van arribar les primeres feines com a periodista, el matrimoni amb Elizabeth Tuckniss, amb qui tindria cinc fills, i la sonada exclusiva de l'Everest, que va publicar el mateix dia de la coronació de la reina Elisabet II. Durant uns anys, Morris va alternar la feina periodística lligada a l'actualitat amb l'escriptura de llibres –com el dedicat al sultà d'Oman– que consoliden el seu prestigi literari.

La publicació de Venice (1960), la seva personal biografia de la ciutat italiana, marca la seva primera gran fita en la literatura de viatges. L'estil impressionista de Morris i la immersió detallista en els escenaris que descriu defineixen un segell personal que transmet als lectors de manera vívida la sensació d'estar present als llocs retratats. Al darrere hi havia molla feina de documentació, no necessàriament presencial: el 1987 va publicar Manhattan '45, un retrat del Nova York immediatament posterior a la guerra, una època en què encara no havia visitat la ciutat.

De James a Jan

Després de molts anys sentint que el seu cos d'home no representava la seva identitat i amb el suport de la seva dona, Morris va seguir durant uns anys un tractament hormonal i el 1972 va viatjar a Casablanca per sotmetre's a una operació de canvi de sexe. La reacció de la societat anglesa i els cercles literaris no va ser gaire comprensiva, i l'autora es va enfrontar a la incomprensió i l'hostilitat dels seus col·legues, però així i tot va continuar escrivint. El 1974 va relatar el seu viatge d'home a dona a Conundrum, en què també aborda la singularitat del seu matrimoni, que ella mateixa reconeixia que "no tenia cap dret a funcionar", però que funcionava com "un testimoni vivent de l'amor en la seva forma més pura". La parella es va acabar divorciant formalment, però es van retrobar per viure juntes com a "cunyades" en una casa de Trefan Morys, a Gal·les.

Un dels treballs més importants de Morris en l'àmbit de la història va ser la trilogia Pax Britannica, una personal història social de l'Imperi Britànic que va començar com a James i va culminar com a Jan. També va ser molt aclamat el seu llibre sobre Trieste i el 1985 va ser finalista del Booker Prize amb el thriller polític Last letters of Hav, ambientat en una ciutat estat imaginària del Mediterrani en què Morris feia confluir des de Marco Polo a Sigmund Freud. En total va escriure una quarantena de llibres, que inclouen títols com Herstory, Pleasures of a tangled life, les col·leccions d'assaigs Cities i Location i els diaris In my mind's eye, que van aparèixer l'any passat.