JORDI GARRIGÓS
Barcelona

Màrius Serra juga i fa jugar el lector a la seva nova novel·la

‘Jugar-s’hi la vida’ continua la saga negra i retrata el Raval dels narcopisos

Màrius Serra juga i fa jugar el lector a la seva nova novel·la / CÈLIA ATSET Zoom

El joc com un teló de fons que cal reivindicar. Com ja passava a Farsa (2012), Màrius Serra torna a posar el joc en el centre de la diana amb la seva nova obra, Jugar-s’hi la vida (Amsterdam, 2019), una novel·la policíaca que compta amb Oriol Comas i Coma, expert en jocs en la vida real i, a la ficció, protagonista d’una trama amb dos assassinats pel mig. En aquesta ocasió, Serra centra l’acció en dos períodes i espais diferents: el centre de l’actual Barcelona i la Portugal de la Revolució dels Clavells, a mitjans dels anys setanta. “És una novel·la barcelonina però té una dimensió portuguesa”, explica l’escriptor, que ha aprofitat la publicació per reclamar un estatus més alt per a la negror literària. “S’acostuma a definir de manera reduccionista, però és narració i literatura”, assegura.

Jugar-s’hi la vida comença amb l’aparició de dos morts -un noi i una dona gran- al carrer del Carme del Raval, en un apartament damunt d’un narcopís. Una història amb “un fil que estiren els personatges”, diu l’autor, i que mostra el contrast entre el Raval de les protestes veïnals i la delinqüència i el barri institucional de l’IEC, el Macba i el CCCB. Oriol Comas i Coma torna al paper principal després de la inauguració de la saga amb La novel·la de Sant Jordi (2018), la primera incursió de l’autor en la novel·la negra: “M’ha tocat la loteria participant en aquests llibres. És un escriptor que et deixa entrar a la cuina”, explica Comas i Coma, un dels grans entesos en joc del país i comissari del festival Dau.

A Jugar-s’hi la vida l’actualitat mana i “les forces del mal”, els dolents de la novel·la, són empreses que trafiquen amb diners i big data : “Intenten xuclar les dades i traficar-hi”, explica l’autor. També obre un nou conflicte amb el protagonista: la temptació de passar-se a l’altra banda. Al contrari de l’obra que va publicar l’any passat, Jugar-s’hi la vida treu el focus del món editorial i fa un elogi al “joc pel joc, davant el joc pel guany”, diu l’autor, que ha donat continuïtat a l’anterior novel·la: en el moment en què es troben els dos cadàvers que inicien la narració, a la seu de l’IEC del mateix carrer del Carme hi fan un homenatge als escriptors morts a La novel·la de Sant Jordi. A més de Comas i Coma, fins a tres personatges més repeteixen en una sèrie que l’escriptor vol continuar: “No hi haurà disset llibres d’aquesta saga, però tres sí”. Màrius Serra, que té Camilleri i Vázquez Montalbán com a referents, presentarà la nova novel·la a la Setmana del Llibre en Català, diumenge davant la Catedral de Barcelona.

Una novel·la amb enigma

El joc és una part molt important en la vida de l’autor. Màrius Serra ja fa una colla d’anys que fa jugar els oients i lectors amb l’Enigmàrius de Catalunya Ràdio, l’enigma verbal basat en un doble sentit que cal desxifrar, i amb els mots encreuats de La Vanguardia, entre altres formats. “És un gran divulgador del nostre món, i a la novel·la hi ha una reflexió molt profunda al voltant del que significa jugar”, explica Comas i Coma, que comparteix autoria amb l’escriptor: “La relació entre escriptor i protagonista es basa en observació i amistat. Vam signar un contracte en un tovalló on es diu que està tot col·lectivitzat”, assegura Serra, que ha reconegut que el seu company té dret de veto durant el procés de creació. Com no podia ser d’una altra manera, a la novel·la també hi ha jocs dirigits al lector, uns anònims en forma d’enigma que rep el protagonista i que el lector pot jugar a lligar.