Teresa o la vida amorosa d’una dona, publicada l’any 1932 a Llibreria Catalònia –el mateix any que apareix Soc una dona honrada? de Mercè Rodoreda, on un dels tres narradors també es diu Teresa–, va ser l’única novel·la escrita per Carme Montoriol i Puig (1892-1966), una autora polifacètica que en el seu temps va tenir un ampli reconeixement però que, fins a data molt recent, ha estat gairebé oblidada per la historiografia més canònica. L’editorial Brau en va fer una primera reedició l’any 2021 i li va donar nova vida a la novel·la, i ara Adesiara n’aporta una altra amb una lluminosa i extensa introducció de Neus Real i coberta de Francesc Vayreda. Montoriol va ser una artista completa avançada a l’època, pianista i dramaturga d’èxit, primera traductora dels Sonets de Shakespeare l’any 1928, compromesa amb la causa de la República i activista amb la lluita feminista dels anys 30 del segle XX.

Teresa, una dona jove, culta i sensible que porta una vida tranquil·la al costat del seu marit, Lluís, rep un anònim pertorbador procedent de Figueres que dubta si llegir o no, però finalment ho fa. Al paper li anuncien que el marit s'entén amb una altra dona a qui tothom coneix com la Mulata (una prostituta que es diu Lola), i que, a més, hi té una filla: Montoriol, com afirma Neus Real a la introducció, dissenya "dos models femenins antitètics de dona jove, ben diferenciats a partir d’allò que en fonamenta l’existència: l’esperit o la carn". La nota és "un full de paper rosa, de lletra apretada i menuda que no coneixia. La lletra era de dona". Aquest daltabaix inesperat, en uns anys encara dominats per fèrries convencions socials, obliga la Teresa a prendre una decisió i plantejar-se una nova existència amb l’ajuda del personatge de la Marcel·la, el tercer personatge femení imprescindible de la novel·la i que simbolitza la noia moderna i independent.

Segueixen les tensions sentimentals que viu la protagonista, atrapada per les convencions socials d’una època que limitava les llibertats de la dona i sotmesa a les rígides normes d’una societat patriarcal. Teresa lluita per trobar el seu espai de felicitat mentre es debat entre l’obediència a unes normes i a una educació rebuda i la necessitat d’adquirir una independència professional i emocional en aquest entorn patriarcal: "Tenia una estranya sensació d’ofec". Quan Teresa fa el canvi, la prosa de Montoriol s’accelera, malgrat la presència constant del sistema patriarcal (i de la figura del marit) que evita la vida absolutament autònoma de la protagonista. L’epíleg s’encarrega de reblar aquestes traves pròpies de l’època.

Un català senzill, ric i col·loquial

Escrita en una prosa viva de llenguatge senzill, ric i col·loquial propi del moment en què el llibre va ser escrit i que aquesta edició ha respectat, l’autora —amb moltes vinculacions familiars amb Figueres i l’Alt Empordà— dibuixa, a través de 19 capítols i un epíleg, l’esquerda que sovint escanyava la moralitat burgesa de l’època. El procés psicològic de la Teresa és representat en tots els seus estadis: des de l’abnegació primera consentint la relació del marit amb la Mulata, fins a apassionar-se per un altre home i renunciar a la maternitat de la filla de l’adúlter ja mort. Contínuament es remarca la seva ansietat, fins i tot mentre passeja per Barcelona: "De la velocitat amb què fendia l’aire, el pit li feia mal; sota aigua, els ulls li escoïen de tant com els tenia oberts, i es sentia les orelles plenes i zumzejants".

Com va escriure Domènec Guansé al diari La Publicitat, el personatge de la Teresa es troba "entre les millors figures femenines que fins avui ha creat la nostra literatura d’imaginació". Al nivell de la Colometa de la Rodoreda, perquè ens entenguem. A Teresa o la vida amorosa d’una dona hi ha molts elements de la modernitat, com l’ambientació urbana a Barcelona, París, Figueres o Roses, el sexe, una visió de la dona burgesa i la sempre present empremta freudiana en tot plegat, uns plantejaments que també travessen l’obra teatral de Montoriol. La novel·la de Carme Montoriol aborda temes com la identitat i la construcció del jo. Teresa es troba en un procés de descoberta personal, on intenta definir-se més enllà dels rols tradicionals de dona i de mare, i això genera una tensió emocional que es reflecteix en la seva manera de relacionar-se amb els altres. La seva recerca de sentit i autenticitat la porta a qüestionar-ho tot constantment, fet que li genera angoixa o confusió, però també creixement personal.

Un altre aspecte psicològic rellevant és la manera com la novel·la retrata les seves relacions amoroses, que són complexes i sovint marcades per la inseguretat i la recerca de validació. Aquestes relacions reflecteixen la seva necessitat d’amor i acceptació, però també la seva por a la vulnerabilitat i al rebuig. La vida amorosa de la Teresa es converteix en un espai de conflicte intern, on els desitjos i les pors es confronten i se solapen. Teresa o la vida amorosa d'una dona és una obra que ofereix una profunda anàlisi de la psicologia femenina, amb un personatge que lluita per trobar el seu lloc en el món i, en particular, en el territori pantanós d’allò que anomenem amor. I arribarà a la conclusió que l’amor només el trobarà si s’envolta de criatures i s’empara "amb llur innocència".