Josep pons Director d’orquestra “A ‘El món d’ahir’ Zweig fa un estudi profund de l’home”

536 PÁG. 27 €

El món d'ahir

Autor: Stefan Zweig

Editorial: Quaderns Crema, 2001

Traductor: Joan Fontcuberta

EL LLIBRE DEL DIA
MARTA NIN LOSCOS

Josep Pons: “A ‘El món d’ahir’ Zweig fa un estudi profund de l’home”

El director d'orquestra recomana una obra autobiogràfica de l'intel·lectual vienès de l'any 1942

Josep Pons (Puig-reig, 1957) està immers en el que ell anomena “el món de la fantasia”, perquè viu constantment envoltat per la música. Quan es tracta de canviar de camp artístic, diu que el fascina especialment la poesia: “M’inspira i em fa volar encara més, perquè per fer-te pensar una cosa te’n diu una altra, et crea una imatge potser impossible, però que et fa somiar”. El director d’orquestra reivindica el paper de l’art perquè “s’allunya del món binari en el qual ens trobem, on tot ha de ser sí o no”, un món contra el qual ell es rebel·la cada vegada més.

Malgrat que no es tracti d’una obra poètica, un dels clàssics de la literatura essencial per a Pons és El món d’ahir (Quaderns Crema / Acantilado), una obra de Stefan Zweig escrita en clau autobiogràfica i editada originalment el 1942. “Zweig era un gran entre els grans. Va escriure algunes de les obres cabdals de la literatura del segle XX”, diu Pons sobre l’escriptor austríac, i afegeix: “A El món d’ahir, Zweig parla d’un món que ha deixat de ser normal amb la Primera Guerra Mundial. No entén que part del món civilitzat hi participi”. Nascut a Viena el 1881, Zweig formava part d’un cercle d’intel·lectuals -entre els quals hi havia Strauss i Freud- i es trobava en una Europa culta i amb un cert grau de confort. Pons diu que “totes les llavors del segle XX es van produir a Viena, per això aquests intel·lectuals havien arribat a creure que vivien en un món segur, fins que es van adonar que la guerra ho havia trencat tot”. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Zweig va es va exiliar al Brasil, on finalment es va suïcidar.

Per a Josep Pons, El món d’ahir és “literatura en estat pur, una autèntica obra mestra que tothom hauria de llegir”. El director d’orquestra subratlla: “Stefan Zweig dibuixa meravellosament l’ideal europeu i, fins i tot, va més enllà d’això: acaba fent un estudi profund de l’home”.