Literatura
Barcelona

Guillermo Martínez, un premi Nadal argentí

'Los crímenes de Alicia' és una intriga literària ambientada a Oxford

Guillermo Martínez, a Barcelona / FRANCESC MELCION Zoom

En tres quarts de segle, el premi Nadal ha recompensat majoritàriament autors espanyols -amb un percentatge important de catalans-, però Guillermo Martínez, fins ara conegut sobretot pel bestseller Los crímenes de Oxford, no podrà presumir de ser el primer argentí que l’aconsegueix: Juan José Saer li va passar al davant fa més de tres dècades amb La ocasión (1987), i una mica més endavant Lilian Neuman va quedar-ne finalista amb Levantar ciudades (1999).

És molt probable, però, que Martínez sigui el primer llicenciat en matemàtiques que aixeca el guardó impulsat per Destino el 1944 gràcies a Los crímenes de Alicia, una intriga literària -protagonitzada per científics- ambientada a l’Anglaterra dels anys 90. “Diré poques coses del llibre perquè és policial -va prometre Martínez-. Hi ha dues raons per les quals m’interessa el gènere de l’enigma. La primera, pel pacte que s’estableix entre autor i lector. El lector sap que l’escriptor vol enganyar-lo però li ha de fer confiança. La segona, perquè en una novel·la policíaca mai no saps què hi ha de cert i què és mentida, i això ens porta fins a un terreny pròxim a la filosofia”.

Amb els contes d’ Infierno grande (1989) va merèixer el premi del Fondo Nacional de las Artes argentí: tenia tot just 27 anys i s’estava doctorant. “En aquest primer llibre, la mirada que tenia sobre el món era juvenil -explica-. Tenia certa predilecció pels gestos absurds, amb un punt fins i tot cínic”. El debut en la novel·la, Acerca de Roderer (1993) va incidir en dues de les constants de l’obra posterior de l’escriptor: els protagonistes, dotats d’una intel·ligència privilegiada, havien de resoldre un misteri d’una complexitat remarcable. Després de La mujer del maestro (1998) Martínez va escriure el seu llibre amb més fortuna comercial, Crímenes imperceptibles (2003), rebatejada a l’edició espanyola de Destino amb el títol de Los crímenes de Oxford, que ha acabat sent traduïda a 35 llengües. L’assassí de la novel·la actuava regint-se mitjançant problemes matemàtics. El professor de lògica Arthur Seldom i un jove estudiant de la universitat anglesa es veien involucrats en la resolució de la trama criminal després que la llogatera del pis on el noi vivia aparegués morta.

Un misteri literari

Los crímenes de Alicia rebrà els 18.000 euros del premi Nadal incidint en una fórmula similar a la de la novel·la dels assassinats matemàtics, que el 2008 va ser adaptada al cinema per Álex de la Iglesia. “En aquesta ocasió, la història també està ambientada a Oxford i la protagonitzen el mateix tàndem d’investigadors, Arthur i el jove narrador”, va avançar l’autor al Palace. Combina misteri i literatura perquè l’assassí actua seguint alguns dels jocs presents a Alícia al país de les meravelles, el clàssic de l’absurd escrit per Lewis Carroll el 1864. “Arran de l’intent de publicació dels escrits íntims de l’autor, comencen els assassinats”, va dir Martínez. La influència de Jorge Luis Borges -present en gran part dels llibres de l’autor-, sumada a l’erudició de Leo Perutz i Umberto Eco, fan que la història estigui més a prop d’El nom de la rosa que del thriller actual, sovint tan sobrecarregat d’acció com buit d’idees.