Barcelona“L’oposició política radical es considera una patologia”, deia fa uns mesos Cristina Morales, poc després de presentar 'Lectura fácil' (Anagrama, 2018), novel·la amb la qual es va convertir en la guanyadora més jove del premi Herralde.

Nascuda a Granada el 1985, Morales viu a Barcelona des de fa anys, on se la pot veure sovint a presentacions de llibres i festes literàries, però també actuant amb la seva companyia de dansa contemporània, Iniciativa Sexual Femenina. L’escriptora va rebre des de Cuba la notícia que acabava de guanyar el Premio Nacional de narrativa, concedit anualment pel Ministeri de Cultura i dotat amb 20.000 euros.

Literatura i diversitat funcional

'Lectura fácil', que va rebre una de les primeres Beques Montserrat Roig de l'Ajuntament de Barcelona el 2017, reivindica el paper protagonista en la literatura “d’aquells que s’anomenen administrativament discapacitats intel·lectuals o persones amb diversitat funcional” a través de la història de quatre dones, Marga, Nati, Patricia i Àngels. Comparteixen un pis tutelat en una Barcelona mestissa i opressiva amb atur, desnonaments, okupes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i els ateneus llibertaris com a teló de fons.

El jurat del Premio Nacional ha explicat que reconeix l’obra de Morales –l’ha rebut als 34 anys, igual que Juan Manuel de Prada– perquè Lectura fácil és una “proposta radical i original que no compta amb una tradició anterior en la literatura espanyola i que destaca per la recreació de l’oralitat, uns personatges extraordinaris i la lectura del context polític en el qual es desenvolupa”. Abans de 'Lectura fácil', Cristina Morales ha publicat novel·les com 'Los combatientes' (Caballo de Troya, 2013), 'Malas palabras' (Lumen, 2015) i 'Terroristas modernos' (Candaya, 2017), que va rebre una beca Han Nefkens, dotada amb 16.500 euros.